Respectar la pluralitat

 

Al llarg de la història del pensament en general (i, per tant, també el de la medicina), hem anat fluctuant en la dialèctica de la subjectivitat i l’objectivitat.  Les narratives més exteses i que imperen avui en dia en el camp mèdic oficial o de l’Estat són les de la medicina basada en les evidències científiques. 

Tenim tendència a focalitzar, a polaritzar-nos, a orientar-nos i relacionar-nos des de vies de pensament dogmàtiques. A negar parts de la realitat. I això ens provoca patiment.

Penso que és més enriquidor tenir una mirada oberta a la pluralitat de possibilitats. Reunir les diferents veus que tracten un mateix tema. En aquest cas, la salut. També penso que convé llegir els clàssics, mirar el present i a partir d’aquí tirar endavant a l’avantguarda.

No, no cal que tots pensem igual. Hi haurà persones que estimaran més les propostes de la biomedicina i d’altres que se sentiran més atretes per cultures mèdiques no demostrades científicament. Fins i tot hi haurà, com en el meu cas, que pretendran reunir diverses postures sota una mirada integrativa.

Que cadascú faci el que vulgui i es mogui on se senti millor. N'hi ha prou en respectar les diferències i les similituds. I compartir el valor de la llibertat de ser.

Penso que la Salut està estretament vinculada a la comunicació. Així és, el meu propòsit és que ens comuniquem més adequadament amb nosaltres mateixos i amb el nostre entorn.