Ànima paleo


Sembla ser que una part profunda de la nostra fisiologia és similar a la que teníem quan vivíem com a caçadors recol•lectors. Habitem en una corporeïtat i una psicologia paleos. Així ho demostren els estudis epigenètics i de paleoantropologia humana.


En aquest sentit existeixen algunes linies de pensament que proposen estratègies de salut orientades a recuperar aquest estil de vida ancestral. La medicina basada en l'evolució n'és un exemple. Per aquesta filosofia la veritat està a l'origen. 


La ment inconscient opera des d'aquesta posició perceptiva. L'inconscient utilitza un llenguatge molt brutal, tosc i poc refinat o modelat per la cultura. Similar al llenguatge dels nens quan no saben parlar o de la resta de la família de primats.


El símptoma avisa amb aquest llenguatge ràpid i directe a través del cos per tal de preservar la nostra vida.


El cos, l'art, els rituals, els mites, la imbocació a través de la conversa i les preguntes, les tasques són estratègies ancestrals per comunicar-nos amb aquesta intel•ligència profunda. Impacten a la base sensorial de tot discurs.


Us proposo un exercici per explorar la vostra ànima paleo, el vostre inconscient.


Imagina que habites en una tribu de caçadors/es-recol•lectors/es d’un indret remot del planeta on no hi ha tingut accés cap forma de civilització. Des d’aquesta posició perceptiva et pregunto:


Què fas? Com és el teu dia a dia? Quins hàbits tens? 


Com et relaciones amb els altres? Què feu junts? Com us repartiu les tasques? Quins rols ocupes al grup? Quina és la teva missió? Què és el que més t’agrada fer? Quin és el teu plat preferit? Com et relaciones amb les dones i els homes? I amb els nens, els joves i la gent gran? 


De quines capacitats i recursos disposes? Quin és el teu punt fort? Què et diferencia dels altres? En què t’hi assembles?


Quin aspecte tens? Com és la teva cara? Quina postura adoptes? Com és la teva respiració? Com batega el teu cor? Quines sensacions notes al cos? Quines emocions predominen? Què et dius a tu mateix? Com vas vestit? Com és la teva energia i vitalitat?


Quin sentit té el símptoma o dificultat en aquesta perspectiva i context tribal? A què t'apropa i de què t'allunya? 


🍀

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Una carta a la directora de la residència

Imatge
Molt apreciada i respectada senyora directora, M'han vingut a la ment algunes idees referents a la feina que m'ha estat encomandada i a la qual aprofito per agraïr-li l'oportunitat que se m'ha concedit. Noves o velles possibilitats que se m'han acudit en moments de silenci i creativitat.  És possible, per no dir molt probable, que ja hagin estat contemplades per la resta de l'equip amb anterioritat. No sé si feu reunions. Si entre tots mireu de treure el millor de cadascú. Jo sóc nou i provaré de limitar-me a substituir la fisioterapeuta titular. Tot i que, per molt que m'hi escarrassi, ja li faig saber ara i aquí que no trobarà en mi el doble que potser espera. Seria massa costós per part meva esdevenir una còpia o imitació fidel d'ella. Per molt que es pretengui, una trompeta sona més aguda que un trombó encara que moguis la posició dels llavis. El cas és que no me'n puc estar de compartir. M'agradaria conèixer-vos més a fons i saber l'opin...
Més informació

Valorar el temps i la vida

 Tinc la necessitat d’escriure una cosa que és rellevant. Estimo la vida. Valoro la vida.  He vingut aquí a fer algo realment important. Tinc la oportunitat de viure una vida en aquest planeta. I no la vull desaprofitar. No vull perdre el temps ni la meva energia en merdes varies.  Francament, una de les merdes més grans que veig al meu voltant és les xarxes socials. Especialment Instagram. Quant de soroll que fa tot això. Una cosa és un dia puntual de fer el titella. L’altra és que sigui costum en una societat sencera. Dic societat en singular perquè estem tots connectats com si habitéssim en un mateix poblat. Tanmateix tots tenim aquella sensació interna, que arrela de lo més profund, que també ens diferencia els uns dels altres. Tots ens reconeixem com a semblants. I al mateix temps com a diferents.  Jo, francament, m’intoxica tota aquesta parafarnàlia.  Tinc la impressió que per mi té més sentit dedicar-me a explorar el món. A caminar i observar. A olorar i ...
Més informació

Sobre la memòria i l'oblit

Imatge
  Neixem com un paper en blanc o amb alguna cosa escrita? Des del moment que naixem ja disposem d’informació emmagatzemada en nosaltres. Recursos adaptatius segellats en la nostre memòria epigenètica individual i col·lectiva.  Això vol dir que els humans que van venir abans que jo existís van realitzar aprenentatges. Informació que va quedar segellada al cos i a l’ambient a un nivell inconscient i que va transmetent-se a les generacions futures. Una herència. Per Plató el coneixement es produeix quan despertem el record. Conèixer és recordar. “Canta deesa” demanava Homer. “Parla memòria” deia Nabokov. Miguel de Cervantes també en fa referència al seu Quijote.  El psicoanàlisis de Freud i posteriorment de Jung es basen en rescatar les intuïcions de solució guardades a la ment inconscient a partir dels aprenentatges incorporats durant la vida. La veritat de cadascú es pot conèixer recordant-la a través de les idees emmagatzemades a la nostra memòria corporal. Per Wilhelm Re...
Més informació