Quan la no atenció també és atenció

Primum non nocere

De vegades NO INTERVENIR vol dir...

  • No danyar
  • No restar
  • No frenar
  • No interrompre
  • No posar obstacles


De vegades ÉS MÉS ÚTIL...

  • No intervenir
  • No interferir en el procés
  • Deixar que faci i que passi
  • Fer-ho senzill i fàcil


De vegades, el temps ho cura tot
  • Respectar el curs natural del procés
  • Respectar els temps de curació

De vegades convé reenquadrar...
  • Quina és la intenció beneficiosa d'aquest problema?
  • El símptoma és un missatge que ens remet inclús a la intuïció de la solució del problema.
  • És discutible que les disciplines que estudien el comportament humà se centrin en el•liminar símptomes en comptes d’escoltar els missatges dels que són portadors.
  • Si millorem la comunicació de la persona amb el món, segurament, no caldrà intervenir.

De vegades el problema és el problema
  • Canviar
  • Fer una altra cosa
  • Distreure’s
  • Reorientar l’atenció a d’altres aspectes de la vida que han quedat desplaçats

De vegades podem vèncer sense combatre

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Benvinguts/des

Imatge
 Benvinguts/des Hola, em presento. Em dic (i em diuen) Marc.  M'ha vingut de gust compartir amb altres persones tot de coses que em criden l'atenció i que em semblen interessants.  El mitjà que he escollit per comunicar-me, expressar-me i fer-ne difusió és el blog digital. Els que ja em coneixeu sabeu que retiro més cap a lo tradicional. Sóc més de paper, llapissos i bolígraf, per dir-ho d'alguna manera. I no és pas perquè sigui d'una generació antiga i poc moderna (vaig néixer un any abans dels olímpics de Barcelona 92). Sinó que, senzillament, prefereixo allò artesà i fet a mà, amb olor de casa. Sóc més de clàssics, dels que els agrada anar a l'origen i gratar el fons dels assumptes, així com encarar la vida com si d'un relat es tractés, si em deixeu escollir, des d'un fort punt romàntic. El format carta és el meu preferit tot i que per aquest propòsit que us comento he pensat que no era el més adequat.  "Ei, tecnologia tio, que estem al segle XXI!&qu
Més informació

Una mà de mans

Imatge
Una mà de mans Una mica d'humor, vejam si endevines quantes vegades pronuncio el dígraf [ma]? Si vas de mà en mà provant una mà de terapeutes sense resultats satisfactoris (que a mans plenes n'hi ha).  Si no saps què fer o et sents de mans i peus lligats. No et posis les mans al cap ni et sentis desesperat, a ma rgat o escar me ntat. Aní ma ’t i no et ma rceixis esperant. Et reco ma no que des d'ara, en aquest ma tí de di ma rts de la primera set ma na de ma rç, hi posis mà .  Busca un terapeuta ma nual de confiança. Que esdevingui la teva mà dreta i que el tinguis a mà quan no te'n surtis i necessitis un cop de mà .  Algú que et respecti i que et conegui com el palmell de la seva mà . Si t'agafa a mà camí cap a casa millor que ma i.  A ser possible que hi tingui la mà trencada, una certa experiència. Que ho porti per mà això de tractar. Que sigui ma netes i no ma nasses ni ma tusser. Em refereixo a que tingui ma nya, me stria, bona mà al fer les coses, q
Més informació

El mite del Colós dels Apenins

Imatge
  El mite del Colós dels Apenins «Il Colosso dell’Appennino», de Giambologna Coneixeu la llegenda d’aquell gegant que expliquen que custodia tota la cadena de muntanyes serrades que van de punta a punta del tros de terra que ara en diem Itàlia? Doncs bé, resulta que fa uns anys, potser dues o tres generacions enrera, va venir volant fins les costes del nostre mar Mediterrani un monstre que es diu que provenia d’unes terres desèrtiques i despoblades. Des de dalt de les altures celestes, on només els déus poden navegar-hi, va divisar una filera de muntanyes molt boniques d’un verd primaveral encara verge amb algun punt blanc de neu i glaç. Aquelles muntanyes també les pots veure ara si vas a Itàlia. Divideixen el país en dreta i esquerra, del nord del golf de Gènova fins el sud de la mar Tirrena a Nàpols. Els celtes, que ja saps que va ser un poble valerós i ben armat que hi va arribar des del nord, les van batejar amb el nom d’Apenins que vol dir «el cim de la muntanya». Doncs bé, el mo
Més informació