Cal Foro

De què parlem quan parlem de salut? Aproximacions teòriques “La salut no ho és tot, però sense ella, tota la resta és res”, deia el filòsof alemany Arthur Schopenhauer. Tothom vol tenir salut. Em diu un amic pel carrer: -Molta Salut! (en sentit de desitjar-me’n). I jo responc: -Gràcies! Igualment! (com si el fet d’imbocar-la a la conversa ens apropés una mica més a tenir-la). “Recupera la salut” pregonen alguns spots publicitaris. “Cuidem la teva salut” o “La teva salut en bones mans” com a slogan de centres de fisioteràpia. Amb to irònic em pregunto: on es pot trobar la salut? S’ha d’anar a buscar a fora, potser la puc demanar a algun centre dedicat a això? L’he de buscar dins meu, en algun lloc de les meves entranyes? Potser al cap, potser al cor, potser a l’estómac, potser a l'abdomen, potser a l’entrecuix, potser als peus? Es pot tocar? Té alguna forma? Es pot portar sota el braç? Es menja? Es pot comprar? Sempre l'he portat en mi? La salut és una cosa extranya. En realit...

  No t'enorgulleixis del teu saber, consulta l'ignorant i el savi, els límits de l'art no han estat assolits, l'habilitat de cap artista és perfecta, valuoses paraules estan més ocultes que les pedres precioses i no obstant poden trobar-se entre les serventes al molí. ( Miriam Lichtheim, “The Old and Middle Kingdoms”. A Ancient Egyptian Literature, Vol. 1, (London, 1975),63.) Hi ha moments a la vida que és convenient fer un pas enrere i replantejar-se:  💭 És aquesta la manera més útil o adequada de pensar i actuar al món?  Al llarg de la història del pensament humà totes les persones i el conjunt de les societats han anat modificant les seves creences segons si els resultaven favorables per viure o més aviat tot el contrari. Tots ens emocionem i actuem en base a les nostres creences, allò que pensem de nosaltres, dels demés i del món. Si posem atenció a com s'ha anat modificant allò que en diem "Veritat" al llarg de la història ens adonem d'una cosa n...

 Benvinguts/des Hola, em presento. Em dic (i em diuen) Marc.  M'ha vingut de gust compartir amb altres persones tot de coses que em criden l'atenció i que em semblen interessants.  El mitjà que he escollit per comunicar-me, expressar-me i fer-ne difusió és el blog digital. Els que ja em coneixeu sabeu que retiro més cap a lo tradicional. Sóc més de paper, llapissos i bolígraf, per dir-ho d'alguna manera. I no és pas perquè sigui d'una generació antiga i poc moderna (vaig néixer un any abans dels olímpics de Barcelona 92). Sinó que, senzillament, prefereixo allò artesà i fet a mà, amb olor de casa. Sóc més de clàssics, dels que els agrada anar a l'origen i gratar el fons dels assumptes, així com encarar la vida com si d'un relat es tractés, si em deixeu escollir, des d'un fort punt romàntic. El format carta és el meu preferit tot i que per aquest propòsit que us comento he pensat que no era el més adequat.  "Ei, tecnologia tio, que estem al segle XXI!...