Un viatge

 

 

Imagineu per un moment que sou una vida fora de la Terra. Una vida sense forma ni matèria que viatgeu per l'univers i que per motius que ara desconeixeu us ha tocat apropar-vos a una galàxia que anomenen La Via Làctea. Resulta que no controleu el vostre moviment, esteu viatjant en mode pilot automàtic que algú que no recordeu ha programat prèviament perquè empreneu aquest viatge intergalàctic. Veieu tot d'astres lluminosos al vostre voltant i noteu que us esteu apropant a un en concret que en direm Sol. A mesura que us hi aproximeu veieu tot de masses de roca orbitant donant voltes a aquest Sol, així com planetes de gas, uns amb anelles, d'altres sense. Uns més grans i d'altres més petits. Uns de tons blavosos, d'altres grogencs, taronges, vermells i marronosos. Albireu un que us crida l'atenció. És un planeta blavós amb núvols filosos de color blanc. A mesura que us hi acosteu distingiu els matisos del color marró terra i el verd. Fora de la linia que dibuixa el perímetre d'aquest planeta que anomenarem Terra observeu que hi ha una altra massa rocosa de color gris que li dóna voltes. Us adoneu que és plena de forats, de mars i muntanyes. Però per aquest gris característic sabeu que és diferent de la Terra. No té el blau ni el verd. Ni el marró ni els núvols filosos de color blanc que heu vist abans. En direm la Lluna. Continueu aquest viatge i aneu penetrant l'atmosfera de la Terra. Aneu baixant entre els fils de núvols blancs i aneu percebent altres matisos de colors al vostre voltant. Veieu els blaus dels mars, dels llacs i dels rius, així com muntanyes de verd intens amb cims blancs i planes àrides i marronoses. Veieu que hi ha una part d'aquest planeta on hi toca la llum del Sol i una altra que queda obaca. Veieu alguns punts lluminosos a la part ombrívola. Us crida l'atenció que mentre baixeu esteu apuntant a un agrupament de punts lluminosos que vorejen el litoral d'un tros de terra en forma de península. Us aneu dirigint a la part més septentrional. Observeu que a dalt hi ha una franja de muntanyes blanques que acaben al mar amb un cap. A baix a llevant veieu tot de muntanyes més baixes i verdes i entre aquestes i el mar una plana molt gran que en diuen l'Empordà. Aneu baixant cada vegada més i us aneu apropant a un poble costaner de la zona mitja de la plana. En diuen Pals. Us aneu acostant cada vegada més a les cases de pedra del nucli del poble. Esteu a punt de xocar contra el teulat i us espanteu. Però com que sou immaterials travesseu les parets i entreu a dins. Sou a una de les cambres i veieu un cos humà que dorm damunt un llit. El pilot automàtic us porta directes a la zona del pit d'aquesta persona i quan impacteu amb el seu cos perdeu la consciència. 

Ha passat una estona, no sabrieu dir quant. Us desperteu oblidant tot el que ha passat abans. Però us adoneu que percebeu la realitat des d'una perspectiva que us és desconeguda. Us adoneu que habiteu en un cos. El cos de la persona que hi havia estirada al llit. Noteu que de manera automàtica entra i surt aire pel nas. I s'infla i es desinfla la panxa i el pit. És una sensació ben estranya però molt agradable. Us mireu les mans, els braços, us toqueu les cames, el pit, la cara. Us poseu dempeus. Noteu diferents sensacions a la vostra carn que proven de mantenir l'equilibri. Sou conscients dels vostres peus. De la vostra alçada. Del tamany que ocupeu a l'espai. Al fons de l'habitació hi ha un mirall i us hi acosteu. I us mireu a vosaltres mateixos. La cara. Els ulls. La boca. Les dents, la llengua. Aneu fent gests i ganyotes. Us tireu una mica enrere i aneu veient la part frontal del vostre cos sencer. Us gireu i aneu observant els costats i el redere. Aneu fent proves i diferents moviments calibrant com s'articula i es mou aquest cos que habiteu. Mireu per la finestra i veieu altres cossos com el vostre que van caminant pel carrer. S'assemblen però no són ben bé iguals. Tots van abrigats amb jaqueta i alguns porten un barret damunt el cap. També capteu que no van descalços, sinó que porten unes sabates que els separen del terra. Us doneu la volta i en un penjador del fons agafeu la jaqueta que penja i un barret. Us vestiu i us calçeu amb unes botes que hi ha just al costat. Sortiu per la porta de l'habitació i a la dreta trobeu un passadís que us condueix a una porta il·luminada que deduiu que condueix a l'exterior. Sortiu a fora, al carrer. 

Aneu passejant per aquesta mena de canals que separen les cases les unes de les altres. Aneu observant les portes i els balcons. Algunes estan adornades amb tot de decoracions de metalls i d'altres de fustes. Algunes tenen unes formes orgàniques de color verd que surten d'uns recipients de ceràmica. En diuen plantes. D'altres creixen d'entre les parets. 

Aneu seguint carrer avall i veieu que esteu sortint del poble i us aneu endinsant a una zona on predomina el verd. A tot arreu del vostre voltant veieu formes de matèria orgànica verda molt més grans que les que hi havien a les balconades. Toqueu els seus troncs, les fulles. En flaireu les flors. En toqueu els pètals. I aneu captant les diferències de la rodona i la punxa, d'allò aspre i allò suau. Aneu captant els matisos de diferents tons de verd. De diferents textures. Toqueu el terra i en preneu una mica amb la punta dels dits. Jugueu amb les pedretes i la sorra. Veieu tot de coses que es mouen. Són de color negre. En diuen formigues. Sembla que es desplacen en rengla i algunes porten al damunt trossos de fulles i altres fragments de l'entorn. Noteu que tenen unes potes que van de l'abdomen al terra i unes antenes al cap ben curioses.

Us aixequeu i seguiu explorant. Sentiu un so que us crida l'atenció. I un altre més enllà que sembla que li respongui. I aneu seguint aquesta mena de crits. Són uns crits que canten. I cada vegada sou més conscients que n'hi ha molts i molts. Esteu sentit el cant dels ocells. Tanqueu els ulls i cada vegada aneu captant més i més sons. Sentiu una remor aguda que us crida l'atenció. Com una corrent. Aneu baixant bosc endins fins a veure com baixa una corrent d'aigua. Heu arribat a un riu. L'aigua us hipnotitza. Us atrau d'una manera essencial i profunda. Veieu com brilla, com centelleja la superfície. I alceu la vista i mireu el Sol. Ara està mig tapat per aquells fils de núvols blancs. Us asseieu en unes roques a la vora del riu i us quedeu una estona pensant i repensant tot el que heu experimentat des que us heu despertat. Noteu la vida que hi ha al vostre voltant. La mateixa que fa moure el cos que sou vosaltres. Els ocells, les formigues, les plantes, el riu, els núvols... I entre pensar i pensar la vostra atenció es va allunyant del lloc on us trobeu i us remunteu a altres escenaris que sense saber com ni perquè us porta la vostra imaginació. I caieu en un son profund. 

Us desperteu. No sabeu quanta estona ha passat. Però la llum i els sons han canviat. I refeu el camí cap el poble. Els altres cossos us reconeixen i us saluden pronunciant unes paraules que no enteneu. Vosaltres feu el mateix gest imitant-los amb les mans. Retorneu a la casa d'on havieu marxat inicialment. I els cossos d'aquella casa també us saluden. I us parlen. I us diuen tot de coses però no aconseguiu entendre ben bé què significa el que us estan dient. Pels moviments i les expressions dels cossos més o menys aneu extreient els significats i aneu aprenent allò que es pot fer i allò que no. Allò que es pot dir i allò que no. Noteu que cadascú té unes maneres de pensar, de sentir, de fer i de dir. Totes s'assemblen però cadascú s'orienta i es comunica a la seva manera. De fet us adoneu que la gent de la casa ho fa de maneres diferents però que mantenen certa unió i coordinació. Noteu una certa organització en les seves maneres de funcionar. Que no són ben bé les mateixes que les dels cossos de les cases del costat. I a mesura que aneu investigant us adoneu que cada casa té les seves particularitats. I que el poble en conjunt té unes maneres de ser i d'estar al món diferents i al mateix temps similars a les dels del poble del costat. Aneu captant el que en diuen la cultura de cada casa, de cada poble, de cada regió. I us aneu fent preguntes i més preguntes sobre la manera com funciona aquest planeta i els cossos que l'habiten. 

Us pregunteu els misteris de tot plegat. I aneu repensant l'existència i les seves sincronies. Els seus espais. Com hi interactuen els cossos. I com aquests interactuen entre ells. I amb vosaltres. Com uns es mengen als altres. I com s'harmonitza i s'equilibra tot plegat si es respecten els ritmes. Us pregunteu cap a on es dirigeix tot. Quins fins persegueixen. I d'on venen. D'on venim tots. Us pregunteu els temps de les coses. Els canvis. Les percepcions. Les emocions. Els sentiments. Els pensaments. Allò que ens fa gaudir i allò que ens fa patir. El plaer i el dolor. El naixement i la mort dels cossos i de la resta de coses. I les seves transformacions, els seus renaixements. Aneu captant els cicles amb els seus inicis i finals. Els cicles de la vida. Del dia i de la nit. De la calor i el fred. Els canvis de la matèria. I l'energia. Allò que us dóna força i allò que us la treu. I d'on surt tot això. A quina part del vostre cos us condueix. Cada cosa que penseu us remet a una part del cos i a uns escenaris. Noteu que el vostre cos, el vostre pensament, el que sentiu i el que capteu de l'entorn està íntimament vinculat amb el fora i el dins. Tot està comunicat amb tot. I tot canvia. Tot es transforma. I us pregunteu sobre vosaltres. Sobre qui sou. Noteu que sou una unitat però una unitat complexa. Una unitat formada per moltes dimensions. De la mateixa manera que heu captat cossos organitzats en famílies, en veïns, en pobles, en regions... De la mateixa manera que heu captat les relacions entre els cossos del bosc i els del riu. Noteu que el vostre cos en si mateix pensa, fa i sent de moltes maneres diferents. Com si portessiu a dins vostra una familia de jos. I aneu indagant en vosaltres, en els jos que conformen la vostra identitat. I d'aquesta pluralitat i de tots els fenòmens que tenen vida en direm ànimes. La vida materialitzada. Encarnada. En cada persona que parla, cada arbre, cada fulla, cada formiga, cada riu, cada muntanya. I el conjunt del planeta. I jugueu a imaginar la vida de totes les coses. Com s'equilibra la creació i la destrucció de tot plegat. Com funciona el que en diem natura. I com la natura pensa, sent, imagina, fa i desfà. Com crea i destrueix. Com transforma. Des del que passa a les muntanyes, als mars i els deserts del planeta fins el que passa al Sol i a les altres estrelles. I en cada poble i en cadascú de nosaltres. 

I mentre aneu pensant i repensant tot plegat us venen sensacions vagues però reconegudes. Algunes es mostren clares, amb imatges. D'altres no tant, potser són meres sensacions. Algunes en forma de sons. I noteu que depenent de quina zona del cos i de l'espai poseu l'atenció el record s'estimula d'una manera o una altra obrint la consciència a uns camps o a uns altres. La percepció canvia. S'eviten unes coses i n'apareixen unes altres. Algunes es distorsionen. I aneu captant les particularitats de totes les generalitzacions. I les generalitzacions de les particularitats. I noteu com impacta cada cosa en vosaltres, ho noteu en el vostre cos. En el vostre estat vital. Noteu que hi ha coses que us donen vida i d'altres que us la treuen. I aneu calibrant tot plegat. Com us orienteu i us relacioneu amb vosaltres mateixos, amb la vostra família de jos, amb el vostre cos en constant transformació, amb els altres cossos i les seves complexitats, i amb la totalitat del món en general. Món que és totes les coses. Des del poble i el bosc fins el planeta en conjunt. La galàxia i l'univers. I tots els somnis de dia i de nit. I immers en aquest pensament aneu recordant i recordant allò que era desconegut i conegut al mateix temps.