Elogi a l'egoïsme

Vivim en una paradoxa clara que ens afecta profundament.

D'una banda la moral de la nostra societat critica i domnifica l'ego. L'ego s'entén com allò que ens corromp. Que ens deteriora. Que ens converteix en males persones. Sento arreu crítiques cap a l'ego. 

Però què és l'ego?

L'ego és orientar l'atenció cap a un mateix/a. Dirigir l'energia cap a un mateix/a. 

I el més curiós del cas és que la mateixa societat que malaeix l'ego al seu torn aplaudeix i benera tot allò vinculat amb l'autoestima i la cura de si mateix. Vetllar i tenir cura de l'amor propi, la confiança amb un mateix, la pròpia salut i el propi benestar.

El nostre inconscient, la nostra intel·ligència més profunda, sempre vetlla per preservar la nostra vida. Sempre vetlla per nosaltres. Pel nostre benestar. Allò que ens fa patir apunta directament a que revisem algun aspecte dins nostre, que reorientem l'atenció a nosaltres. La vida vol i ens diu que ens mirem i ens cuidem. Que estiguem per nosaltres i per les nostres coses. La vida ens mostra davant els nostres nassos i expressant-se amb el cos que la nostra acció s'orienti a ajudar-nos a nosaltres mateixos. El dolor i qualsevol símptoma sempre apunta cap a nosaltres mateixos. L'egoïsme apunta íntimament i essencialment a la nostra salut.

Primer cal estimar-se per estimar els altres. L'egoïsme és el pas previ i necessari per poder valorar i estimar als altres. 

Biològicament creixem i madurem així. Els nens més petits només miren per si mateixos. Per poder créixer i desenvolupar-se el cadell necessita ser egoïsta. Més endavant, quan ja camina sol mira de captar l'atenció dels membres de la tribu. Per tenir un lloc en el sistema. I ompla el buit que falta. I amb l'energia que transmeten les mirades i les abraçades va captant on pot ser estimat, on és funcional pel bé de les necessitats adaptatives del grup. I va configurant el seu rol i la seva personalitat. La personalitat que pot visibilitzar. La resta de facetes de qui és quedaran pendents de descoberta i es manifestaran en altres situacions que per adaptació la vida ho demani. 

De primeres els humans som egoïstes per tenir salut. Després, com a éssers que pertanyem a famílies o tribus ens mostrem lleials als altres. Omplim el buit d'allò que falta al sistema. I a l'edat adulta arriba un moment que necessitem tornar a contactar amb el Ser i menys a Pertànyer. Busquem més la independència i la llibertat. Ser nosaltres mateixos. Ser el que la tribu ha demanat de nosaltres i ser el que la tribu no ha demanat de nosaltres però que portem en nosaltres. I la vida, les circumstàncies de la vida, les dificultats i les alegries, fa que vagin aflorint noves cares de nosaltres mateixos que van completant la nostra polièdrica personalitat. 

El cas és que l'ego apunta directe a l'amor. A l'amor a nosaltres mateixos. Un dels aprenentatges més importants de qualsevol escola de salut. 

Mira per tu per ajudar als altres. Mira què necessites. Què et demana el cos. I revisa què et fa patir i quina segona lectura en pots fer. Tot problema trepitja el terra de la solució. Què t'està ensenyant la vida que et pot ajudar a cuidar-te més i millor. Déu i el dimoni són les dues cares de la mateixa moneda.

M'agradaria que poséssim consciència a l'orientació de l'energia mitjançant l'atenció i l'acció.

- Una cosa és atendre's a un mateix per cuidar-se un mateix.

- Una cosa és atendre's un mateix per crear per la comunitat. Tota creació requereix el contacte amb un mateix. I deprés aquesta energia es retorna al món en forma d'obra. D'obra d'art, de projecte, d'ajuda, de contribució.

Convé no confondre una amb l'altra. La primera opció és la que sovint oblidem i que convé refrescar-la. 

Què necessites tu per a tu? Quan no s'espera res des de fora. Quan els sistemes als quals pertanys no esperen res de tu. La vida vol que estiguis una estona per tu i les teves coses. Que recuperis el teu ritme i deixis de banda els ritmes externs. Què necessites fer en aquest moment que impacti directament cap a tu mateix sense implicar als altres?

Passar per aquesta dimensió individual és necessari. Tant necessari com passar per l'individual que crea per la col·lectivitat. Ser jo al Món per mi és tan rellevant com Ser jo al Món pels altres.

Si ens estimem de veritat, si ens atenem íntimament amb allò més essencial que necessitem individualment ens estem preparant per ajudar als altres des d'un estat més fort.

És el que se'ns demanava a la pandèmia. Tanqueu-vos a casa i cuideu-vos.

Una persona que ha lluitat tota la vida per tirar endavant l'empresa i la família, l'empresa que ha creat ell mateix des de les seves il·lusions i la família que ha escollit amb tot l'amor, necessita orientar l'atenció cap a si mateix. Descarregar el pertànyer sent i orientar-se al ser per a mi. No hem de negar cap aspecte de la realitat. Tot és important.

El pitjor dels casos és pertànyer no sent. La lleialtat desconnectada del jo. Aquesta sí que ens acabarà deteriorant. Pertànyer per sobreviure. Primer la vida en forma de problemes i després el cos ens avisarà amb un símptoma per tal que reorientem l'atenció a nosaltres mateixos.

Un elogi a l'egoïsme. Que té el seu lloc de ser i és necessari. Tant necessari com l'altruisme, que des del meu punt de vista, no és altra cosa que un egoïsme que s'orienta a millorar la comunitat. 

Tots els éssers vius vetllen pel seu benestar. I els que viuen en comunitat contribueixen a la comunitat perquè ho necessiten per estar bé. Una serp vetlla pels seus ous, les cries, i per ella mateixa. Res més. Aquesta és una llei de la biologia dels rèptils. Els mamífers que viuen en comunitat, com els primats inclouent els humans, contribuïm a la comunitat perquè ho necessitem per sentir-nos millor. Però cal recuperar a la dosis adequada aquesta veu reptiliana. L'amor a un mateix. I harmonitzar-lo amb la veu que participa de la comunitat. 

Resum:

Identitat = Ser+Pertànyer

Creativitat = Ser orientat a contribuir al Pertànyer

Pertànyer sense Ser = viure desconnectats de nosaltres.

Ser sense Pertànyer = viure desconnectats dels altres.

La salut està en posar la dosis adequada a cada nivell: Ser pertanyent al món. I dedicar energia a Ser per a un mateix i a Ser per a la comunitat.