Cal Foro

  Comencem una nova etapa La única cosa que no canvia és que tot canvia Hola de nou a tots i a totes. Porto un temps bombardejant els vostres whatsapps a tort i a dret. Sort en tinc del Darío, l'informàtic, que m'ha preguntat:  "Eii! La gent no se't queixa amb aquesta publicitat d'esdeveniments?" Tota la raó. Sou tan respectuosos i respectuoses que ningú m'ha tirat l'emoticona de ganivet pel cap.  A partir d'ara deixaré d'invadir les vostres vides whatsappístiques i us convido a que m'aneu seguint el fil per les History's de l'Instagram i per aquest Blog. Dit això, us poso al corrent de les últimes novetats: En primer lloc. El Divendres 17 d'abril a les 20h farem la presentació del Quadern del Curandero a Ca la Pruna (Pals). Divendres passat ho vam fer a Sabadell al consultori IQ Pablo Planellas, el lloc on es va parir tot plegat. Per mi va ser com un tornar a casa, retornar a la tribu els aprenentatges fets des que vaig marxar ...

 Tinc la necessitat d’escriure una cosa que és rellevant. Estimo la vida. Valoro la vida.  He vingut aquí a fer algo realment important. Tinc la oportunitat de viure una vida en aquest planeta. I no la vull desaprofitar. No vull perdre el temps ni la meva energia en merdes varies.  Francament, una de les merdes més grans que veig al meu voltant és les xarxes socials. Especialment Instagram. Quant de soroll que fa tot això. Una cosa és un dia puntual de fer el titella. L’altra és que sigui costum en una societat sencera. Dic societat en singular perquè estem tots connectats com si habitéssim en un mateix poblat. Tanmateix tots tenim aquella sensació interna, que arrela de lo més profund, que també ens diferencia els uns dels altres. Tots ens reconeixem com a semblants. I al mateix temps com a diferents.  Jo, francament, m’intoxica tota aquesta parafarnàlia.  Tinc la impressió que per mi té més sentit dedicar-me a explorar el món. A caminar i observar. A olorar i ...

  Neixem com un paper en blanc o amb alguna cosa escrita? Des del moment que naixem ja disposem d’informació emmagatzemada en nosaltres. Recursos adaptatius segellats en la nostre memòria epigenètica individual i col·lectiva.  Això vol dir que els humans que van venir abans que jo existís van realitzar aprenentatges. Informació que va quedar segellada al cos i a l’ambient a un nivell inconscient i que va transmetent-se a les generacions futures. Una herència. Per Plató el coneixement es produeix quan despertem el record. Conèixer és recordar. “Canta deesa” demanava Homer. “Parla memòria” deia Nabokov. Miguel de Cervantes també en fa referència al seu Quijote.  El psicoanàlisis de Freud i posteriorment de Jung es basen en rescatar les intuïcions de solució guardades a la ment inconscient a partir dels aprenentatges incorporats durant la vida. La veritat de cadascú es pot conèixer recordant-la a través de les idees emmagatzemades a la nostra memòria corporal. Per Wilhelm Re...

  Com ens orientem i ens relacionem amb nosaltres, amb els altres i amb el món? Com afrontem les adversitats inherents a la vida?  Quins significats li atribuïm? El dolor i el patiment, com qualsevol experiència humana, són subjectius, propis de cada persona, i operen tant en un pla individual com un un col•lectiu.  Cada persona elabora i reelabora el seu mapa del món permanentment. La manera de concebre's a si mateixa. Com es percep com individu i com a membre d'una comunitat. Com percep el seu cos, la seva manera de pensar, les seves capacitats i recursos, la seva identitat...  Com t'expliques interiorment el que passa? El que et passa a tu, al teu cos, als altres... El que passa al món? Constantment anem transitant en diferents maneres d'imaginar el que ja coneixem. En això consisteix aprendre i tothom, encara que de vegades diguem el contrari, aprèn. Vivim constantment transitant d'uns estats perceptius a uns altres. Les persones construïm mapes de la realitat q...

  Viuen a les selves humides d’Amèrica Central i del Sud. El seu nom ho diu tot: els peresosos són poc actius i molt lents. Passen la vida a dalt els arbres, dormint i mastegant fulles i branques. En prou feines es desplacen 38 metres al dia. Són el símbol d’actitut pacífica, vida tranquila i poc estrés. Paul Lafargue va escriure un tractat que portava per títol Dret a la vagància. Un organisme funciona com una orquestra amb diferents ritmes.  Cada persona vibra i emet una determinada música. El ritme es mesura amb el temps.  Et proposo que reorientis l’atenció, la teva energia, a tu. Que deixis de banda el ritme extern i captis el teu ritme intern, la teva música.  Tingues 50min de satisfacció personal, atenent únicament allò que tu et ve de gust fer, sense esperar res de fora, sense haver d’atendre cap exigència exterior.  Escolta la teva música. Aplaça l’impuls de satisfer demandes externes que et proposen els altres. Estigues per tu i les teves coses.  ...

  Avui transito des d’una posició perceptiva molt especial.  És una veu amorosa. Calmada. Situada i interessada pel present. Veig les coses amb distància, veig les meves obsessions i lluites personals. Ho noto al respirar. Com al inspirar sento la pressió al pit i a la musculatura del coll que porto arrossegant i tibant aquests dies sense ser-ne conscient. Com un ofec silent que ara se’m mostra evident. He estat adaptant-me a les fortes exigències dels ritmes de fora, vivint l’ansietat. Tot ràpid i corrent sense respir. I vinga produir en fàbrica. Hi ha moments a la vida que no són fàcils. Sobreviure.  És evident que tots funcionem d’allò més bé. Els nostres cossos no són el problema. No estan averiats. Al contrari responen amb coherència. Tot el que és viu és intel•ligent. El problema és com hem de viure per tirar endavant. Som esclaus del sistema. Ens invadeix i ens atrapa. Ens deshabitem. Algun dia d’aquests dignificarem la vida, seguirem la pulsió i ens rebelarem. I e...

Un aspecte essencial quan estudiem el cos és les relacions que mantenim amb els altres cossos.  Com orientem els nostres cossos a l’espai? Quines distàncies mantenim amb els altres en cada escenari? El contacte entre cossos és un fenomen que calibrem contínuament al dia a dia. Quan anem passejant pel carrer una part de nosaltres vigila les distàncies que mantenim amb la resta de vianants. Ens apropem i fins i tot ens toquem els uns als altres quan ens uneix algun vincle cordial i encara més si és amistós. En canvi ens allunyem dels cossos que ens mereixen menys confiança. Si per casualitat topem amb l’espatlla contra algú desconegut reaccionem de manera automàtica disculpant-nos,  fruit del pacte social.  En un altre escenari, per exemple un concert, la massa densa de gent ens aglutina i tot i mantenir un contacte estret igualment calibrem les distàncies, encara que sigui en centímetres. Els humans, com la resta de primats i d’altres animals, calculem minuciosament les di...