Quan el passat segueix passant

En Bernardo ens deia a classe:

“És important retornar els problemes al moment present. Preguntar-se per què ens preocupa avui, ara, aquests dies. Hi ha vegades que les coses ens aturen, ens paren i ens porten al passat. És important estar connectats al present tenint en compte el passat, perquè sinó aquest es repeteix sempre. El passat es converteix en destí quan no se l’aborda”.  

Tot el que experimentem i percebem en forma de present, passat o futur en realitat es dóna en un sol temps etern, el present. Passat, present i futur són construccions imàginaries. Percepcions.

El passat, el present i el futur es poden reimaginar. Pel psicoanàlisi l’exploració de la vida és circular. Cada vegada que pensem en una experiència passada estem connectant amb l´últim record que tenim d’aquella experiència, la última vegada que el vem imaginar. Cada vegada que recordem tornem a passar pel cor, reformulem el missatge i l’enriquim per millorar la nostra vitalitat. Això es produeix de manera inconscient. La percepció que tenim del passat es modifica constantment. Qui canvia de posició som nosaltres. I això cal tenir-ho present a cada visita. Els consultants ens presenten cada vegada la història de la seva experiència reactualitzada.

Per tant, podríem dir que sempre que abordem un problema l’abordem des del present. De vegades però pot ser que no siguem capaços de generar un discurs fèrtil si ens orientem al que en diem present i la nostra ment reinsisteix una i altra vegada amb intuïcions que ens orienten al passat. 

En aquests casos és interessant seguir l’impuls i revisitar el passat, revisitar els processos vitals que han quedat estancats. Explorar-los, reformular-los i recuperar la vitalitat perduda. Fer que l’energia corri de dalt a baix, dels ancestres als que queden vius. No anem contragravetat. Del manantial riu avall fins al mar.

La sistèmica és la disciplina que s’encarrega d’abordar com la vida dels altres membres de la tribu present afecta a la vida d’un membre. La psicogenealogia és la disciplina que s’encarrega d’abordar com la vida dels ancestres afecta als pròxims descendents.

Sigmund Freud, pare del psicoanàlisis deia que el desampar és viscut com un desordre del món. El podríem considerar com un dels precursors de la psicogenealogia.

Posteriorment Bert Hellinger va construir la seva epistemologia. Alejandro Jodorowsky també. I l’escola de psicoanalistes soviètics també com a intent de comprendre les persones afectades per la 2a guerra mundial 5 generacions després. Alguns autors de referència són Maria Torok i Nicolás Abraham.

Quatre apunts de psicogenealogia

La nostra consciència divaga en diferents estats. Ens podem reconèixer a nosaltres com a individus. A nosaltres dins el nostre sistema familiar. Dins el cercle d'amics. Dins la feina. Dins d'altres col·lectius. Dins el món. La nostra percepció canvia en funció de quin nivell ens vinculem. Es mostren diferents cares de la nostra polièdrica personalitat.

En aquest taller ens dedicarem a aprofundir el camp de la consciència familiar. Som éssers tribals. La ment opera depenent dels vincles amb qui estem units. El cos reacciona segons les relacions que mantenim amb els nostres vincles de pertinença. De com ens comuniquem inconscientment amb els demés. I cadascú ocupa un rol a la tribu que la manté estable amb fins adaptatius.

Quan entrem en un escenari la nostra ment capta una informació determinada. En diem connexió a camp. Cada espai ens obra una informació i en tanca una altra a nivell conscient i inconscient. La familia actual i els ancestres són els sistemes que tenen major impacte en nosaltres pel vincle que ens hi uneix. I especialment la lleieltat que és el terra que trepitja l'amor. Ens hi juguem l’exili i en ell, la vida. Portem el clan sencer en nosaltres per pura biologia.

Construïm part de la nostra identitat amb allò que no ens diuen però notem, presentim. El lloc que ens donen al sistema familiar. I aquesta tasca sense text queda segellada com a rol.  

A totes les famílies cada membre ocupa un rol, una funció. O diverses, amb els seus matisos que la fan única. La diversitat fa més adaptativa la tribu com a organisme plural i ecològic. Hi ha membres més conservadors del poblat, d’altres més exploradors. Uns més creatius d’altres més repetitus. Com passa amb els músculs, no tothom suporta les càrregues de la mateixa manera. Els isquiotibials són més fibrosos i resistents que els quàdriceps, els quals són més flonjos i es contrauen amb més potència. Cadascú té una funció a la cama i això manté l’equilibri del conjunt del maluc i del genoll. Fins i tot poden actuar sinèrgicament generant una extensió de genoll potent durant el salt. Les feines es reparteixen en diferents ventres musculars i quan un falla l’altre prova de suplir la funció. Les estructures tenen menys capacitat de readaptació que la ment. La ment pot canviar de rol de manera ràpida. En primer lloc perquè cada individu és en si mateix una pluralitat de rols. Una pluralitat anímica. Multifacètica. Una família de jos. I en segon lloc perquè està vinculat a sistemes més grans, especialment el més fort és la tribu, i ocuparà el lloc que falta en cada moment. Tot això ho manega l’inconscient. 

Tot està molt ben fet. Tot sistema té els seus membres. I cada membre té una funció que fa adaptatiu al grup per una necessitat.

Típicament la psicogenealogia s'ha orientat a les ferides i les càrregues que arrosseguem de l'arbre familiar però no hem d'oblidar qué és també de la tribu d'on hem adquirit les millors espases i els millors tresors per afrontar i gaudir de la vida.

En aquest taller de psicogenealogia explorem els punts forts i dèbils que hem agafat del nostre arbre familiar.