Simbolitzar l'inconscient

 

I com simbolitzem l’inconscient? 

L’inconscient és allò que controla de manera involuntària els aspectes més rellevants de la nostra vida. Vetlla per preservar la vida en tot moment. Sort que és així. Seria molt perillós confiar la nostra total existència al control de la consciència. La nostra respiració, el batec del cor, la distribució permanent d’hormones i oligoelements arreu de l’organisme. El cos orquestra en tot moment amb una mesura i precisió que van més enllà de la capacitat racional (i per descomptat de l’artificial pròpia de les màquines)  el funcionament del que distingim com el dins i el fora. Una intel•ligència vital. La natura del cos, de la ment, de l'univers té un caràcter que no deixa de sorprendre’ns i meravellar-nos.

La vida no es percep sempre de la mateixa manera. La nostra atenció divaga en trànsits hipnòtics de manera permanent organitzats pel nostre inconscient. La realitat aparent que se’ns presenta està filtrada per mecanismes inconscients. Transitem de mapa en mapa segons el que convingui en cada situació moguts per algun principi vital d’adaptació. Una sincronia de l’interior amb l’exterior que ens manté comunicats.

Des del meu punt de vista, l’arquetip o símbol que més s’apropa a aquest fenomen és el de Déu. 

Déu és la representació del propi inconscient. El que mou els fils de la nostra vida. El narrador invisible, en certa manera, de la nostra història vital. 

Les divinitats no deixen de ser representacions d’aspectes de l’humà creades per l’humà. Diguem-li intel•ligències, diguem-li ànimes (depenent del llenguatge al que estiguem acostumats) que habiten en tots nosaltres. I externalitzar-les a fora simbòlicament permet una relació manejable. És útil per viure. 

Oblidar-se de Déu equival a oblidar-se d'un mateix.

La figura de Déu i les divinitats serveixen per conceptualitzar fenòmens metafísics i així millorar la comunicació amb nosaltres mateixos, amb els altres i amb el món. 

Les religions com a institucions tradicionament han utilitzat la divinitat per sotmetre i no pas per emancipar. Generar adeptes, seguidors de la fe dogmàtica. D’altra banda la Ciència també ha construït els seus dogmes. 

Creus en la Ciència? Creus en Déu? Es postulen com a preguntes d’una fe en lo natural i lo sobrenatural.

Avui en dia sembla que el discurs científic s'accepta indiscutible i uneix a les persones. Mentre que el religiós disgrega.

Cada inconscient marca un impuls vital. “Que la força t’acompanyi” pronunciava el personatge de ficció Obi-Wan Kenobi, de Georges Lucas. “Que el senyor sigui amb vosaltres” pronuncia el mossèn a la Missa. A qui responem amb un “i amb el vostre esperit”. També reconeixem el popular eslogan del sorteig de la Loteria de Nadal que resa “Que la sort t’acompanyi”. 

Més enllà d’una suposada Veritat Universal, científica o religiosa, la veritat de cadascú es manifesta amb la força i la vitalitat.

La salut de cadascú té que veure amb recuperar aquesta vitalitat pròpia i inherent a tot el que és viu.