Les identitats socials i el sector salut

La mare de Sòcrates era partera. De la mateixa manera que ajudava a donar a llum a les mares, Sòcrates contribuïa a que les persones fessin llum per si mateixes.

Sòcrates explicava filosofia ensenyant a filosofar. Convidant a que la persona indagués en si mateixa.

El filòsof grec va ser portat a judici per la ciutat d'Atenes, acusat de pervertir els seus joves (per convidar-los a conèixer-se millor preguntant-se i reflexionant) i allunyar-los dels déus (dogmes establerts per conveni social). 

En un suposat sistema democràtic se li va donar a triar entre renegar de les idees pedagògiques basades en la llibertat de pensament o a ser condemnat al suïcidi per cicuta. Va escollir la llibertat.

Tot procés de millora de la comunicació comunitària ha d'abarcar el conjunt de les narratives dels diferents actors socials: els que accepten els criteris del model hegemònic i els que no i es mouen en altres models culturals.

El coneixement científic de les patologies pertany als especialistes que s'identifiquen com a membres del model mèdic hegemònic basat en l'evidència científica. Ells són els encarregats de presentar el coneixement de la suposada realitat patològica objectiva a la població.

D'altres tenim una altra funció. Jo em dedico a millorar la comunicació de les persones amb si mateixes coneixent-se millor, construïnt-se a si mateixes i prenent decisions que afecten a la seva vida per pròpia iniciativa i de manera autònoma.

En tota experiència humana la identitat és un fenomen cultural que pertany a l’individu i a la comunitat. Lo important de la identitat no és la seva veracitat sinó la seva utilitat. I això ho marca la força i vitalitat. La salut. I cadascú ha de poder escollir identificar-se lliurement com consideri que li resulta més favorable.

El que anomenem síndromes de sensibilització central en la cultura mèdica basada en l'evidència científica descriu una suposada realitat objectiva que la població convé que esculli què en vol fer. Si li aporta quelcom útil a la seva existència o no. 

La salut té que veure amb una dialèctica comunicacional entre el ser i el pertànyer. I, per ètica, cadascú ha de poder escollir com es mou en aquest entramat social.