L'art serveix per curar

Ja m'ho haureu sentit dir d'altres vegades. La gran teràpia abans de les teràpies modernes eren les arts. Tot el que neguem i no expressem està ple de vida. I si no li donem un lloc visible ens resta força, energia i vitalitat. L’art permet externalitzar, representar-nos en tota la nostra completitud.

L’inconscient parla amb dos llenguatges: el cos i els símbols. 

Abans que el símptoma reinsisteixi per una via de manifestació corporal podem canalitzar l’energia simptomàtica oferint-li un lloc en el nostre mapa cognitiu a través de la materialització en obra artística, de manera que ajudin a recuperar el significat del símptoma i reconfigurar-lo com a font de creativitat i no de destrucció, sigui individual, familiar o social. 

Moltes vegades m'he preguntat com haguessin anat les coses si a Adolf Hitler li haguessin dit de petit que els seus dibuixos eren molt bonics. O si l’haguessin admès les diverses vegades que ho va intentar com estudiant a l’Acadèmia de Belles Arts de Viena, tal i com ell havia desitjat i somniat i que tant el va arribar a frustrar i enfadar al llarg de la vida. 

Va realitzar més de 1000 obres entre dibuixos, pintures i aquareles. Seguia preferentment temes arquitectònics però també pintava escenes de natura, paisatges i gossos. Les imatges que us he penjat al post són fetes per ell. 

Segurament, la tergiversió de les idees que extreia i raptava de la filosofia de pensadors alemanys de referència de l'època del Tercer Reich per fer campanya política, com la noció de superhome del seu admirat Friedrich Nietzsche o altres idees d'Arthur Schopenhauer, Richard Wagner, Georg Wilhelm Friedrich Hegel o Immanuel Kant... les hagués resignificat d’una altra manera. Més acord a la llibertat que promulgaven els autors.

Us recomano la lectura Els filòsofs de Hitler de Yvonne Sherratt. També que observeu l'evolució de les pintures i dibuixos d’aquesta persona que recordem sempre va voler ser artista. 

La ferida clavada durant la infància per via paterna, la falta d'amor i el rebuig deuria contribuir i molt a que reprengués el camí de la seva història vital cap a l’odi antisemita com a polític feixista. 

L'art serveix per curar. No ho oblidem.