Sobre el dolor

Vull expressar unes idees que em ronden pel cap.

La natura és una meravella. Tot està molt ben fet. Mireu l'univers. El cel, la terra, el mar... Els éssers vius que l'habiten. Tot està molt ben fet.

La ment i el cos formen part d'aquesta meravella. 

Tot està molt ben fet. Tot està molt ben calibrat.

Tot el que és viu és intel•ligent. 

No som màquines. Estem vius. 

Cal donar un lloc a tot el que existeix. Tot allò físic tangible i allò metafísic que també es manifesta a la consciència. 

La ciència estudia la física. La mística la metafísica. 

La ment és complexa i sagrada. Convé respectar-la i no jutjar-la. 

El dolor és una manifestació a la consciència fruit d'una evaluació inconscient de la realitat. Més que el•liminar-lo convé donar-li un lloc adequat, respectar-lo i acceptar-lo. I preguntar a la ment que el produeix quin missatge porta ocult. Per a què el manifesta? De quins perills ens protegeix? A què obeeix? 

El coneixement mèdic actual té els seus límits. És incomplet. És una cultura mèdica més entre totes les que han existit. 

Podem el•liminar dolors amb fàrmacs. Però si la ment ho considera oportú reinsistirà una i altra vegada. 

Podem educar adoctrinant, omplint els cubells mentals de la gent amb coneixement demostrat amb estudis de neurociència. Canviar les creences debilitants per potenciadores. Tant és si certes o no. Però que ajudin a donar força i a tirar endavant.

Podem educar extraient el coneixement de la pròpia persona, revifant les flames del propi coneixement inherent a tot el que és viu. La intel•ligència vital, la intuïció de solució que opera sota el radar de la consciència. 

Tot problema, tot símptoma, tot el que es percep, tot el que es manifesta a la consciència... Ho genera la ment em un temps present. Tot problema trepitja el terra de la solució, sinó no es manifestaria. 

En els contes i llegendes la casa és símbol del jo.

El dolor serveix per protegir-nos d'un perill que percep l'inconscient. El percep al propi cos. La nostra habitació. 

Potser percep el perill a les relacions amb el cos. Els altres membres vinculats, la tribu. La parella. Els fills. Els pares. Els presents i els no presents físicament, morts o exiliats, però presents a l'inconscient perquè segueixen existint. Perviuen en nosaltres. L'edifici de la casa. 

Potser en el poblat amb altres famílies, amics, coneguts...la societat. La cultura. Els fonaments de la casa. 

Potser a l'ambient on se sustenta la casa, el poblat... Altres poblats fora del nostre. El món en la seva totalitat... 

L'inconscient es connecta a camp. Consciències individuals, familiars, culturals, ecològiques, totals... Cada escenari ens remet a una informació manifestada al cos i, de vegades, a la consciència. Els símptomes tenen que veure amb tot això. Intents de preservar la vida. Encara que en aparença ens la destrueixin. Per això els veiem enemics i no aliats. Recordem que qui els produïm som nosaltres mateixos. La resposta és en nosaltres. 

Com ens comuniquem amb l'inconscient? Amb em seu llenguatge. El cos. Les impromptes sensorials. Símbols. Imatges, sons, sensacions, olors i sabors. L'art. L'expressió creativa externalitza tot el que es manifesta en metafísica, per exemple el dolor persistent. Fem una obra d'art del dolor i conversem amb ella. Amb totes les seves dimensions. La hipnosis... Tot allò persuasiu que impacti al pensament més profund.

Els rituals serveixen per impactar a l'inconscient. Aprendre, canviar la percepció. Modificar els mapes de la realitat. 

L'acció, el moviment del cos, modifica els mapes. Ens comunica amb el món. 

Convé connectar el cos i la ment als seus costats forts. Per tal que connecti amb estats de solució, de clarificació d'intuïcions. Tot està en nosaltres. No cal buscar-ho a fora.

Hem après a desconfiar de nosaltres mateixos. Confiem amb fonts acreditades per consens. Però qui genera símptomes són la ment de cadascú de nosaltres. I és en nosaltres on és la resposta. 

Pedagogies i medicines exducere. Siusplau.