Respirem la vida

La veu del curandero

Tercer programa. Respirem la vida. 14-6-24

A la ment li agraden les coses lògiques i boniques, però és al cos qui sent la força de les veritats.

Música: Ahí estás tú. Chambao

Hola i benvinguts a la Veu del Curandero, un programa de salut i benestar amb un toc de creativitat per aportar una nova gota de mel al món.

I tu, saps muntar en bicicleta? Com vas aprendre a anar en bicicleta? Te’n recordes? 

Totes les persones que conec i que saben anar en bicicleta ho han après practicant, practicant i practicant. I, també sigui dit de passada, caient i aixecant-se repetidament.

Tu en coneixes alguna que anés un dia a la biblioteca a llegir un manual teòric on s’expliqui com pujar-hi, quina cama cal que es mogui primer i com ha d’activar la musculatura del tronc per aguantar-se?

Tots els éssers vius aprenem de manera natural i inconscient amb el cos. Pensa-hi un moment. Com vas aprendre a posar-te dret? I a caminar? I a parlar? Fins i tot les taules de multiplicar les vas aprendre cantant i ballant. Per molt que llegim el llibre de l’autoescola no aprendrem a conduir un cotxe, tot i que sí que en sabrem moltes coses. De la mateixa manera que per molt que estudiem medicina a la biblioteca de la facultat, per molta cultura mèdica que memoritzem amb el cap mai no aprendrem l’art de curar una persona. Per aprendre sempre és necessària l’acció, l’experiència, la pràctica amb el cos posant a prova les pròpies competències. Sabem que una persona ha après una cosa quan actua de manera diferent a com ho feia abans. I, sobretot, quan ho fa sense saber ben bé com ho fa, és a dir, oblidant-ho. 

Avui, per tal de tractar i comprendre el tema del que us vull parlar, deixarem de banda la raó i seguirem una via de pedagogia més oriental. Fes primer per comprendre després, seria la proposta de Confuci o del budisme zen. Anirem directament a posar en pràctica i experimentar amb el nostre cos la preescripció del ritual.  

Dit això, posem-nos mans a l’obra! 

Dedica’t un espai i un temps per tu. Situa’t en un lloc tranquil. 

La meva veu anirà amb tu i t’acompanyarà guian-te a cada pas durant el ritual. Ves seguint les meves paraules.

Comencem connectant amb l’espai on et trobes. Estira’t panxa amunt amb els braços i les cames reposant a cada costat i observa alguns detalls del lloc on ets. Observa els relleus, les linies i les textures del sostre, els colors de les parets. Algun objecte que et cridi l’atenció i deixa’t portar per la imaginació de les seves històries. Pots preguntar-te… Com ha arribat fins aquí? On deu ser fet? Quin artesà ha participat en la seva construcció? Com deuria ser la seva vida? I d’altres coses que et vinguin al cap.

Quan vulguis retorna aquí a la sala i ves captant la intensitat de la llum. Les llums i les ombres. Escolta si sents algun so, la seva tonalitat i calcula’n la distància des d’on s’emet. Detecta si pots flairar i distingir algun aroma o fins i tot calibra la temperatura de l’ambient i del pes de l’aire… Ves posant atenció als diferents matisos que sents amb els teu cos i ves connectant amb l’entorn i l’atmosfera que t’envolta. 

A continuació reorienta l’atenció i estableix un primer contacte amb tu mateix sent conscient i despertant poc a poc la teva respiració. Mentre una part de tu va prenent contacte amb el teu cos una altra part de tu segueix escoltant les meves paraules.

Recorda que abans de néixer, quan tot just et començaves a formar dins al ventre de la mare, ja respiraves. Des del primer moment, respires. Sense pensar-hi, sense proposar-t’ho, sense preguntar-te, respires. Així de senzill, així de natural, així d’innat. Tots els éssers vius respiren. Des dels animals más complexos com les balenes, els elefants o els humans, fins els més simples com les plantes, els musclos o les bactèries. 

Respira? Es pregunta la metgesa quan atén algú que ha perdut la consciència. 

No cal res més. Respiro i visc. 

Dedica un temps per tu perquè contactis amb aquest moment, perquè confiis amb el teu cos. Deixa’l que respiri i ves gaudint de la sensació que et produeix. Només cal que facis això això que des del primer moment vas saber fer. Nota com respires. T’ajudarà a connectar amb tu, amb la teva intuïció, amb el teu propi coneixement.

Seguidament amplia el focus d’atenció i observa totes les parts del cos que participen quan respires. Nota on sents la respiració, a quines parts del cos notes que respires. Posa atenció a cada part i ves escanejant el cos sencer, repassant què sents a davant, a la zona del pit, a les costelles i a tota la caixa toràcica, per redera al tronc des de dalt fins a baix de la columna, al sacre, a la pelvis en tot el seu conjunt, a les cames en tota la seva llargada… per davant al ventre en totes direccions, amunt a les espatlles, al coll, als músculs de la cara… Ves notant com tot el cos participa en major o menor mesura de la teva respiració d’una manera entramada i unitària.

També ens podem preguntar, com és la meva respiració? Si és costosa, feble. Si la sents limitada… O bé si la notes fàcil, lliure i plena. Tal i com vivim, respirem. I tal i com respirem, vivim. Per la medicina tradicional xinesa i la medicina ayurvèdica la respiració és la manera que tenim de distribuir i controlar la nostra energia vital també anomenada Qi o Prana. Al inhalar acceptem el món tal i com és introduint l’aire de l'ambient al nostre cos, inclòs l’oxigen necessari per produir l’energia que ens permet viure. Al exhalar deixem que el món ens accepti tal i com sóm nosaltres, retornant l’aire transformat a l’ambient, amb el diòxid de carboni residual produït durant l'activitat dels nostres processos metabòlics corporals. Respirar és una comunicació permanent entre nosaltres i el món. 

Segueix el patró, com ventila, i fixa’t on comença, on continua, on acaba. El ritme i temps que segueix… Una fase molt interessant de la respiració és el temps de la pausa. Es produeix al final de l’espiració, quan ni agafem ni treiem aire. Aquell moment de calma màxima on regna la quietud.

Ves gaudint de la respiració. Respirar és en essència intercambiar mol·lècules de gas entre el cos i l'entorn. Agafa aire de l’ambient, mantent-lo dins teu uns instants deixant que s’impregni tot el teu cos. Deixa’l anar treient-lo suaument i al acabar sent la tant esperada pausa. Continua respirant.

Aquest diàleg entre l’entorn i nosaltres a través del cos ho fem per dues vies tant d’entrada com de sortida: pel nas o per la boca. La diferència principal és la resistència que oferim al pas de l’aire i la seva temperatura. Ho podem fer a diferents velocitats, ritmes i temps de duració. També en diferents posicions. Totes les activitats de la nostra vida requereixen una demanda d’oxigen i producció de diòxid de carboni específics. El nostre cos regula de manera curosa i mesurada la conducta respiratòria més adequada per cada situació, sense que nosaltres en n’adonem ni en siguem conscients. Són processos que fem habitualment de manera inconscient i automatitzada. I és que les coses més importants com la preservació de la vida, les que procuren la nostra supervivència, són controlades pel propi cos. I sort que és així, si depenguessin plenament de la nostra voluntat i control conscient seria impossible posar atenció a la resta de coses i, de ben segur que acabaríem provocant un caos descontrolat, amenaçant i perillós.

Ara buscarem una expansió de la caixa toràcica, de manera que aconseguim una major animació de la respiració. 

Respira a un ritme relaxat mobilitzant la zona superior del pit coincident amb el plexe solar, el centre energètic de les emocions. Posa-hi les mans descansant al damunt i nota la sensació que et produeix. 

Ara col·loca l’altra mà al ventre, a l’alçada del melic.

A mesura que et vas acostumant a la sensació ves treient tot l’aire i al agafar-ne de nou comença inflant primer el ventre i progressivament el pit. Al treure l’aire vas buidant l’aire vell acumulat a la base dels pulmons i al agafar-ne de nou t’omples d’oxigen renovat. Ves notant aquest vaivé de la panxa i del pit, facilitant l’intercanvi d’oxigen i de diòxid de carboni, com si d’un alè en forma d’onatge es tractés.

Si durant l’exercici tens ganes de badallar, badalla. Si necessites estirar les braços i l’esquena com un gat, estira’t. Si sents mareig, mou-te, segurament has hiperventilat. 

Una part de mi es pregunta d’on prové l’aire i l’oxigen que respiro. Vivim a l’únic planeta on hi ha prou oxigen disponible perquè poguem respirar. Investigant he descobert que durant la primera meitat de l’existència del nostre planeta no hi havia oxigen. L’oxigen de l’atmosfera el va produir la vida mateixa. Van ser uns éssers anomenats cianobactèries, que a dia d’avui les podem trobar en llacs, mars i oceans. Aquests éssers diminuts tenen l’habilitat de transformar la llum del sol en sucres i diòxid de carboni. Com a residu d’aquest metabolisme o transformació alliberen oxigen a l’aire. Es creu que aquesta prodicció en massa d’oxigen atmosfèric durant milions d’anys va servir per impulsar la vida al fons del mar. Actualment l’oxigen que respirem prové majoritàriament de la respiració del fitoplancton dels oceans i, en menor quantitat de les algues i la resta de plantes terrestres en forma d’herbes i d’arbres.

Més enllà de la necessitat metabòlica de produir energia, respirar ens permet emetre sons i comunicar-nos amb els altres: parlar, cantar, xiular, xiuxiuejar, cridar… també són actes respiratoris. 

Ara bé, de la mateixa manera que cada activitat vol un tipus de respiració, cada respiració indueix a un tipus d’estat al nostre cos. Mitjançant un control beneficiós de la respiració podem contribuir a generar estats de força i d’energia, de calma o de relaxació a la nostra voluntat.

Per acabar, et proposo un seguit d’exercicis de control respiratori que ens ajudin a induir diferents estats personals per connectar amb la satisfacció i el benestar. 

Per relaxar, calmar i baixar ritme

L'exercici de la palleta pot ser molt útil. Inhala aire pel nas, agafa una palleta i treu-lo per la boca sense forçar la sortida de l'aire i fins que sentis que l'has buidat tot. Respecta la pausa que et demana el cos entre inhalar i exhalar. 

Repeteix l'exercici entre 3 i 10 vegades.

Per augmentar l'energia i vitalitat

Les exhalacions acompanyades de sons vocals transmeten més energia i vigoritzen la respiració. Això resulta molt útil en situacions d’estats de debilitat.

Agafa aire pel nas i treu-lo sense forçar també pel nas mentre produïm el següent so: Mmmmm (llavis tancats).

Ara torna-ho a fer però amb aquest altre so treient l’aire per la boca: Mmmmaaaaaaaaa (o altres vocals amb la boca oberta).

Canvia i prova amb un: Muuuuaaaa (o combinació d'altes vocals amb la boca oberta).

És important no interferir en el temps i ritme natural de sortida de l'aire. També és interessant posar atenció a la vibració que genera el so al pit, l'esquena, el cap o fins i tot a la panxa i la pelvis.

Anem per un altre. Per ampliar la capacitat respiratòria.

Amb el palmell de la mà fes una concavitat i percuteix-te (sense fer-te mal) diferents zones del pit, l’esquena i la part lateral de les costelles mentre respires portant l’aire cap aquella zona. Al acabar compara quines sensacions sents entre la banda dreta i l'esquerra.

També pots flexibilitzar cada zona realitzant una maniobra de pinça amb els dits que et permeti pessigar i estirar la pell mentre respires de manera natural.

Avui ho deixem aquí. Us ha parlat la veu del curandero. Us desitjo un bon cap de setmana. Fins divendres que ve.