L'art de tocar

 La veu del curandero

Quart programa. L’art de tocar. 28-6-24

Alimentar el nen? És clar. Però no solament de llet. L’heu d’agafar a coll. L’heu d’acariciar, gronxar-lo. I fer-li massatges. Tant indispensable o més que les vitamines, les sals minerals i les proteïnes. Cal tenir tacte. Li heu de parlar a la pell, a l’esquena, que tenen tanta sed i fam com el ventre. S’han de nodrir amb amor, que és més important que les cremes. 

Música: Moonlight Serenade de Glenn Miller

Hola i benvinguts a la Veu del Curandero, un programa de salut i benestar amb un toc de creativitat per aportar una nova gota de mel al món.

Totes les famílies tenen les seves joies familiars, ja m’enteneu, els seus punts forts que es transmeten de generació en generació. Som qui som en part gràcies al recolzament del nostre arbre genealògic.  

Avui us vull parlar d’una de les relíquies que m’ha donat la via del meu pare i que esdevé una peça clau en la meva professió. Avui abordarem el poder terapèutic de la mà.

 

Els humans sóm éssers tribals, mamífers, primats, necessitem tocar i que ens toquin per viure satisfactòriament. Som molt fins amb el sentit del tacte. La mà és l'eina més primitiva per comunicar-se, explorar i curar que existeix. Les maniobres de massatge i manipulacions són comunes a totes les èpoques i cultures humanes que han habitat la Terra. 

Resulta difícil saber (o posar en evidència) si la millora que s'aconsegueix amb un massatge s'ha produït per una resposta biològica pròpia de l'organisme a nivell físic, energètic i/o bioquímic; o si hi ha altres factors com els psicològics, els socials o els culturals que es manifesten a través del contacte. 

Per exemple, des d’una perspectiva material i mecanicista diem que mobilitzem parts toves i estructures articulades del cos de la persona. Des d’una perspectiva bioquímica catalitzem processos neurològics, inmunitaris i bioquímics. Amb les conseqüents reaccions  de la resta de sistemes corporals. Des d’una perspectiva quàntica intercanviem energia o ones electromagnètiques.

Com vam dir al primer capítol, no només tenim un cos sinó que som un cos. Més enllà de la carn i ossamenta, també estem tocant PERSONES. Des d'una perspectiva socialitzadora no hi ha res més intens que l'empatia que genera el contacte manual amb una persona malalta i/o afligida.

A la pràctica i en un sentit d’utilitat, el que està clar és que el contacte manual esdevé una eina terapèutica potent i valuosa.  

Hi ha moltes maneres de fer “freguetes”. La teràpia manual i instrumental abarca tècniques que coneixem com massatge, pressions mantingudes, manipulacions, mobilitzacions, estiraments miofascials passius, actius, ganxos, ventoses… Totes aquestes tècniques toquen el cos físic. Però també el cos que percep.

Personalment penso que la teràpia manual ORIENTADA AL SÍMPTOMES com ara el dolor es mou més en el camp de les percepcions que en el de la física. La sensació que evoca la mà sobre el cos, aquella pressió, aquell estirament, aquella carícia operen tan en un pla simbòlic-perceptiu com en un pla físic-bioquímic. 

El cos que rep el contacte capta molt més que el que perceben conscientment tant el pacient com el terapeuta. De fet, si posen atenció i intenció, es capten l’un a l’altre en essència. Si en comptes d’atendre a la física i bioquímica atenem a les percepcions subjectives les freguetes poden generar canvis profunds i impactar en com construïm el mapa inconscient del nostre cos i, de rebot, canviar el símptoma que recordem és una percepció. Dit d’una altra manera. Quan diem que “tractem un múscul” la percepció de millora pot ser simplement per les sensacions que tenim i no pel que canvia física o bioquímicament. El mateix passa amb les manipulacions articulars o d’altres tècniques suposadament físiques. La teràpia manual també és un ritual de percepcions. I ben dirigides totes poden generar la percepció de “curar”.

El dolor pot millorar si la fregueta genera seguretat i el·limina la percepció de perill. La tensió pot millorar si la fregueta genera la percepció de “relaxar”. La pressió pot millorar si la fregueta genera la percepció de “despressionar”. Les il·lusions, les percepcions subjectives, modifiquen els símptomes sense canviar estructures. 

La manipulació pot o no canviar la posició de l'estructura, però aquell "clack!" que nota profunda i íntimament el pacient al seu cos el pot alliberar si ho percep com a curatiu o tensar més si ho percep com amenaçant, perillós o "que em trenquen". 

La fregueta percebuda com una sensació suau, delicada, superficial i amb amor i carinyo pot calmar, relaxar, generar seguretat i confort, fins i tot excitar. Es poden estudiar els canvis biològics que fa el cervell amb mediadors inflamatoris, hormones, citoquines...igual que un medicament.

La percepció "d'un nus o contractura" a l'esquena pot millorar amb una pressió que generi la percepció que "el desenreda o desfà" o una agulla que el "penetra".

El que vull dir és que més enllà de l'estudi científic de la física i química de la teràpia manual, també hi ha l'estudi de l'experiència subjectiva, difícilment científica perquè no és un objecte de laboratori sinó un procés de vida personal i subjectiu.

El mago pop sap convèncer-nos de noves realitats. Els rituals terapèutics amb les mans també es mouen, en part, en el canvi de mapes cognitius. La realitat aparent del cos se'ns presenta d'una altra manera.

Allò que NO sembla mecànic segurament No és mecànic. Un esquinç de turmell fa mal i tiba. La vida pesa a les espatlles. Els disgustos remouen panxes i la por apreta la lumbar en la majoria de persones. Les relacions tensen o alleugeren. El factor humà està present sempre.

Els símptomes també són manifestacions de com ens orientem i ens relacionem. Són la crida a la totalitat. Un indicador vital al camp de la consciència fruit d'una inferència que fa la ment no conscient amb tot el que capta el cervell des del cos (tant els metabolits de les bactèries dels budells com els mediadors inflamatoris d'una ferida a un múscul) i fora del cos (escenaris i grups de pertinença vinculats en un doble pla físic i simbòlic).

La ment inconscient capta allò que li interessa per resoldre. El símptoma té moltes metàfores. La sensació s'expressa en termes d'altres coses. De vegades tocar vol dir tocar aquestes altres coses. El cos porta la nostra biografia a cada racó. Sobretot allò que no s'ha tret a fora i no se li ha donat un lloc adequat al mapa cognitiu. L'art, la paraula i els rituals simbòlics serveixen per això. Per posar damunt la taula allò que ens pesa a l'esquena. Externalitzar o exorcitar són rituals comuns a la majoria de cultures mèdiques ancestrals. 

L'art de canviar percepcions també és l'art de generar benestar i, en gran part també, de curar.

Des de la meva experiència, les persones tenen la impressió que milloren del seus mals pel que senten més que no pas pel que passa al cos. O millor encara. El que senten fa que elles generin canvis perceptius i també bioquímics. El terapeuta manual estimula i catalitza. Elles són el motor de canvi. Elles són el placebo. Elles es curen.

En el meu cas, quan toco miro i escolto amb les mans, i em deixo portar, em comunico amb mi i amb la persona, hi poso intenció. Quan es produeix aquest fenomen els dos sentim el contacte, presència, escalfor i energia. El símptoma comunica la persona amb el món. El tacte, el contacte amb la mirada, amb les mans, amb les paraules, amb les tasques… comuniquen i curen. Amb el pas dels dies la persona se sent més reconnectada.

Tocar és un acte a mig camí entre l'art i la ciència. Forma part de les coses que requereixen coneixement, pràctica, sensibilitat i intenció. Els rituals de sanació són presents a cada visita. I curen.

Per acabar anem pel ritual. Avui us preescric una tasca divertida i plena d’humor. Vejam si sou capaços de contar i endevinar quantes vegades pronuncio el dígraf [ma]?

Si vas de mà en mà provant una mà de terapeutes sense resultats satisfactoris (que a mans plenes n'hi ha). 

Si no saps què fer o et sents de mans i peus lligats. No et posis les mans al cap ni et sentis desesperat, amargat o escarmentat.

Aníma’t i no et marceixis esperant. Et recomano que des d'ara, en aquest matí de dimarts de la primera setmana de març, hi posis mà. 

Busca un terapeuta manual de confiança. Que esdevingui la teva mà dreta i que el tinguis a mà quan no te'n surtis i necessitis un cop de mà. 

Algú que et respecti i que et conegui com el palmell de la seva mà. Si t'agafa a mà camí cap a casa millor que mai. 

A ser possible que hi tingui la mà trencada, una certa experiència. Que ho porti per mà això de tractar.

Que sigui manetes i no manasses ni matusser. Em refereixo a que tingui manya, mestria, bona mà al fer les coses, que tingui mà esquerra en les situacions difícils. 

Algú que no manotegi ni se li envagi la mà. Que no s'excedeixi ni perdi el control amb manades. Si mai passés, sobretot assegura't que es mostri noble i responsable i no se'n renti les mans. 

N'hi ha que tenen les mans molt llargues i que se n'unten les mans. Podries quedar-te sense res amb una mà davant i l'altra al redere. Convertir-te en un "manirroto" que diuen els castellans. Amb un forat a les mans. Un robatori a mà armada. 

També n'hi ha de maules, malvats, malignes i maquiavèl•lics, que sembla que et donen la mà i t'agafen el braç. Tenen malícia i són uns fantasmes. O els que tiren la pedra i amaguen la mà. 

També els que ni et miren ni t’escolten, passen l’estona fent veure que et tracten, ho maquillen una mica, et marquen el gol i et paren la mà a la porta abans de marxar. D'aquests n'hi ha un bon manat. Que no et maregin. 

Fins i tot et pots trobar de molt descarats que fan manetes, que et fan descobrir les mames i fiquen mà o busquen masturbar. Ves ben armat. Cal mà dura quan et trobes amb aquests animals. Però ves en compte de no alçar la mà, actuar massa marcial o arribar a les mans quan t'enfadis. Aleshores sí que tindries un mà a mà als jutjats. Ningú no es pot prendre la justícia per la seva mà, per molta raó que tingui. Malaurat qui es troba amb tant marro i malamaror. Tot aquest merder pot esdevenir matador i traumàtic. Un autèntic malson. Vesteix-te amb escut de metall i armadura. Que no et passin la mà per la cara. Hi ha situacions que un no pot fer-se el manso. Cal mantenir la dignitat i la reputació. Com a mínim sortim amb les mans netes.

T'ho dic de debò, no et quedis amb les mans plegades o a les butxaques. Tingues mà de ferro i posa't en bones mans.

Si qui t'ajuda té mans de sant o mans de plata pots sentir-te molt afortunat. Jo en dic mans amb or, que vol dir, amb amor. Es poden contar amb els dits d'una mà. Ho sé de primera mà, de la font original mateixa. Ho he viscut a casa i m'ho ha dit algú que també ho ha mamat. És d'aquells consells que no dubteria mai en fer-lo córre de mà en mà. Posaria la mà al foc a que també en coneixes algun d'aquests que tenen el do de curar amb les mans.

Deus pensar aquí hi ha gat amagat. Aquest té algo entre mans. Em temo que m'has pillat amb les mans a la massa.

Així és, sóc terapeuta manual de sang. Formo part d’una tribu de terapeutes d’àvia, pare, mare i germans.

Amb la mà al cor. T'informo que jo ho faig tot a mà, sense màquines i per mà de medis naturals. Fins i tot escric manuscrits posant mà a la ploma relatan les vides i experiències sagrades de la gent que em consulta. 

Entenc el COS com una forma unitària de matèria i d’energia. La PERSONA és com un dígraf, un únic so a partir de dues lletres: cos i ànima. La malaltia com la manifestació d’un procés d’adaptació en vies de ressolució on el terapeuta actua de mediador.

Per guarir dels mals que pateixen les persones (estiguin malaltes o no) utilitzo tècniques apreses en formacions reglades, de manual de medicina que diuen. I també les de casa, del papa i la mama, i de la meva pròpia mà. 

Tot es mou per vibracions i energia. Primer utilitzo la maièutica o art d'interrogar. Més que per conèixer pretenc que l’altre faci llum, connecti i se n’adoni. Encara que no ho sembli no faig res a mà alçada, tinc els meus mapes mèdics i sempre em guio fent ús de la raó. Tanmateix, no sóc amant de cap doctrina, dogma, model, marca ni maniquís. I, tot i que malvista pels que es focalitzen únicament a la lògica de les matemàtiques o pels experts estrictament acadèmics, normalment m’aturo, m’escolto i m’atenc al que em diu la meva pròpia intuïció o ull clínic. La intenció és fer de mediador i conciliar les ciències amb les humanitats.

Si ho puc evitar, tinc la mania de prescindir dels medicaments de farmàcia per abordar la malaltia. No m'agrada la mercantilització de la salut ni medicar i sempre busco altres maneres per minimitzar els possibles efectes adversos secundaris. Dono valor a la manduca i bon menjar. Penso que molts dels mals venen per malmenjar o per malnutrició. Goita quin menú: amanides, cremes de verdures, nous de Macadàmia, maracuià, pomes, plàtan madur, maduixes, mandarines, magranes, meló, mango… meravellosa macedònia al punt de maduració. Ous, carn magra, peix marinat i marisc com la gamba o el calamar. Compra bona mantega, oli macerat i fora la margarina. La maionesa o la massa mare del pa fes-la a casa com et deia la recepta de la mama. No abusis dels macarrons, les farines, els formatges manxecs, el mató, la llet, el magnum de xocolata i ametllat, l’ensaïmada, la magdalena, el sucre, la sal i d’altres menjars de blanc. Un cop a l’any no fa mal i també alimenta l’ànima. Això sí que és una dieta macrobiòtica per viure molts i molts anys. 

Si necessites escampar la boira surt al camp o al bosc a respirar aire net. Aprofita per fer un ram. Recull margarides, menta, farigola, poniol, fonoll i molt de romaní.

No m'agrada manar, m'estimo més maniobrar conjuntament mà a mà amb qui m'ha demanat una mà. Vetllo per la seva autonomia i autosuficiència evitant caure amb dependències i malescostums. Tot i que respecto qui vulgui un manteniment marcant cita al calendari de tant en tant.

La llitera on s’estira la gent és de segona mà però manies a part, va de mare. Si tens fred et cobriré les cames amb una manta i el pit amb un mantó. I si et convenen exercicis estendré la màrfega a terra. Abans no t’espantis et diré que no m’agrada martiritzar la gent, tret de si ets massoquista i m’ho demanes. 

Lo primer estar atent a les alarmes i no danyar. Almenys tenir-te a mans salves, evitar les malacures o malapraxi. Procuro ser prudent, mesurar les paraules i no malaconsellar ni malaguanyar temps i esforços. Tot i que equivocar-se també és humà.  I si es pot, millorar una mica i que no tornis a casa amb les mans buides. Més val ocell en mà que cent volant.

Si no n'hi ha prou amb una sessió li donarem dues mans de pintura perquè quedi millor, i així successivament. Sóc curiós i m’agrada fer el manefla buscant per aquí i per allà. Vejam, torna a obrir i tancar la mà. Sembla una mà apostòlica típica de malformació Depuytren. Valorem el maxilar. Ara apreta la mandíbula, mastega, flexiona la cama, girem el maluc, palpem el rodó major, ara el menor… Té una amb marxa en Trendelenburg. Sembla que té que veure amb malaoclusió del masseter, el manubri esternal, el maleol peroneal i el manegot dels rotadors… Porta marcapassos, malla per hèrnia inguinal, es nota marejada i amb maldecap, freda com el marbre. No té matriu, i pateix d’asma. Està en plena menopausa i dorm com una marmota… Vejam les proves complementàries. A la ressonància magnètica surt el menisc trencat. La densitometria poca massa òssia. L’hematòloga diu que l’hematocrit està baix i que falta magnesi. El reuma que els mastòcits i macròfags estan en combat. La dermatòloga que hi ha una macadura magenta per una contusió i una màcula a la mama. Antecedent d’infecció per malària. Tot plegat ho viu amb una barreja de malestar, malhumor i malanconia. Poc a poc, pas a pas i mirant per tot arreu. 

T’he de confessar que encara que no ho sembli no sóc especialista en mans.

No et mentiré, no hi ha mà oculta, màscares ni res per sota mà. No et puc assegurar que ho arreglem tot. No sóc mag, màntic, xaman, mansionari, medicine-man ni marcià. Però farem mans i mànigues perquè milloris. No sóc d'aquells mandrosos o matapans que es passen el dia mà sobre mà. Podràs comprovar que de ganes de sumar no en manquen.

I si els símptomes no milloren amb cap maniobra, ni les manipulacions, ni les pressions de Mackenzie, ni els massatges amb ungüents o cremes, ni les fregues i manyagues. Ni amb rituals tocant tambors i mandolines, ballant les maraques, fent malabars, pintant mandales o flairant aromes d’olis essencials. Ni amb analgèsics. antiimflamatoris, magnetoteràpia o electroteràpia a 200mA. Ni picant amb escarpes i martells. Ni amb massilla ni mata-rates no ho aconseguim… Si arribem a aquest punt que sembla que no hi ha res més a fer, no pateixis. No te'm treuré de les mans abandonan-te i deixan-te a la mà de Déu. Seguiré acompanyan-te i consolan-te pel que calgui si vols que sigui al teu costat.

I si em falten més mans ja ens ho managarem derivan-te a bones mans. Tan és en quin paradigma, matrix o mapa mental es mogui. Si es presenta com a metge o xaman, traumatòleg, mecànic o rehabilitador, fisio o kine, quiropràctic o osteòpata, massatgista o quiro, ossador o sobador, barber o cirurgià menor, sanador o curander, matrona o llevadora, remeiera o curandera, bruixa o meiga que amb un encanteri trenqui el malefici… No m’aferro a cap disciplina i tant me fa si són dones com homes.  La qüestió és tirar endavant.

I si ho resolem i estàs a punt per la marató, per pujar al Matagalls, per esquiar a la Masella, per nedar a mar obert per Mallorca o Menorca, per viatjar a les romanes Màlaga o Marsella, o per vibrar amb el matx del Barça Madrid; ens posarem abans les medalles, picarem tots dos de mans i ho celebrarem, mantejant i fent-nos xocar les mans.

I sinó sempre ens queda alçar les mans al cel i ajuntar les mans. Visitar la marededéu, resar a Mahoma o anar a veure el papa de Roma, que tenen molta fama. És el màxim que podem esperar.

Vols que et doni o t’allargui una mà? 

Si és així, magnífic! Ja tens on posar mà. Ens podem estrènyer les mans i procedir a firmar el consentiment informat.

Amablement a mans besades que ho faré. Ara és mà. Ja m'estic fregant les mans.

Bromes al marge. Deixem-nos estar de tanta macromania gramàtica amb la mà i posem-nos mans a l'obra.

Avui ho deixem aquí. Us ha parlat la veu del curandero. Us desitjo un bon cap de setmana. Fins divendres que ve.