El món del curandero

I la cosa va anar així. Punt espai Majúscula

Música: El ciclo de la Vida. El Rey León, interpretada per Tata Vega.

Hola i benvinguts a la Veu del Curandero, un programa de salut i benestar amb un toc de creativitat per aportar una nova gota de mel al món.

Primer que tot, em presento. Sóc el curandero.

Formo part d’una tribu de terapeutes d’àvia, pare, mare i germans. La paraula terapeuta prové del grec therapeutes que vol dir aquell que cuida, atén i alivia. 

La meva àvia era mèdium, una mediadora entre la dimensió espiritual i terrenal. Per això "sanar" i "santificar" procedeixen d'un origen semàntic comú. De la mateixa manera que metge, “médico” en castellà, vol dir mediador, un intermediari entre la malaltia i el restabliment de la salut. El meu pare, era atleta i curander i d’ell n’he heredat la meva vocació. La meva mare, el pal de paller de casa, era artista i sobadora, la que cura amb fregues i massatges. La meva germana és guia de viatges i trementinaire dels Pirineus, també coneguda com a remeiera. Ella cura amb olis, ungüents i plantes medicinals. El meu germà és xaman, una versió més ancestral, màgica i misteriosa que la del curandero. Se sol presentar com un autèntic marcià a la Terra. 

El primer regal que vaig rebre de la meva tribu va ser el meu nom. Diuen les llegendes que de vegades en el nom s’amaga un destí. Per unanimitat a casa em van posar Pau. 

Un antropòleg em va dir que sabem qui som per la mirada i l’abraçada dels nostres progenitors. Les persones configurem la nostra identitat d’acord amb allò que recollim del que ens demana la nostra tribu originària i d’allò que extreiem de la nostra essència per fer front i adaptar-nos a les situacions que anem vivint al llarg de la vida. Retornar a casa, al nostre centre, té que veure amb integrar tots dos móns: la realitat exterior que va constituir la nostra infància i la que ens ha fet ser com som en aquest moment. 

Aquest va ser l’ambient on em vaig criar. 

A continuació us vull remetre a la figura del curandero. Aquest personatge tradicional que viatja de casa en casa guarint les afliccions i els mals de la gent. Hereu del mític xaman. Cosí germà de les remeireres i trementinaires, les bruixes i les meiges, les parteres i les sobadores. Dels barbers i cirurgians menors, així com dels herboristes, massatgistes i ossers. Tots ells coneixedors de la màgia i l’art de curar, o millor dit, d’ajudar a curar-se. El curandero és aquell que es val de l’essència, del joc, de la màgia i de la creativitat del nen per el·laborar el ritual més adequat que ajudi a reorientar l’atenció, i per tant l’energia, de la persona afligida cap a la curació, o si més no, cap a la percepció de benestar. El ritual esdevé un ball entre dues ànimes connectades amb fins sanadors.

Un dia vaig sentir la curiositat de conèixer un altre món. Vet aquí que em vaig passar per la facultat de medicina, la que s’explica amb paraules més tècniques pròpies de la ciència. La medicina que practiquen els que vesteixen amb bates blanques, que tant estimen la raó, les proves i les suposades evidències. 

Allà dins em vaig adonar que el Sector de la Salut en general, té la costum professional de parlar de casos i no tant de biografies. Sembla que Occident el cos s’ha convertit en una mena d’instrument que ens permet existir al món. Com una màquina, amb les seves estructures, mecanismes i processos, que queda apresat com un objecte d’estudi científic. 

Això em va sobtar, ja que a casa sempre hem observat el cos com un fenomen viu, amb la seva complexitat, singularitat i entramat, de manera que sempre l’hem considerat i tractat com una història sagrada. La mirada, el gest, la manera que tenim de moure’ns i de caminar… El cos manifesta coses extraordinàries com salut, bellesa, vitalitat, experiències, aprenentatges i també trascendència… Us puc assegurar que de vegades, la manera més encertada de comprendre què li passa al nostre cos és consultant-li a la nostra ànima. Un altre mag que vaig coneixer em va dir que el símptoma també és allò que uneix a la persona amb el món.

Quan vaig marxar de la facultat de medicina vaig aprendre una cosa òbvia però que de vegades perdem de vista. Depenent del punt de vista que prenem podem dir que tenim un cos i també que som un cos.  

I a què es dedica aquest curandero que us parla?

Mireu, jo em dedico a acompanyar persones per ajudar-les a que s’expressin, per ajudar-les a que reconnectin amb elles mateixes i amb el seu entorn. Per ajudar-les a recuperar la salut que sempre han portat dins. Per ajudar-les a tirar endavant la seva història vital.  

He de confessar-vos que em declaro un apassionat de la medicina així com del do creatiu i la capacitat autocurativa que tota persona porta dins. 

Sento la necessitat i l’impuls de compartir amb vosaltres tot de coses que em semblen interessants. I per això he decidit muntar aquest programa de podcasts.

Us vull parlar de medicines, així, en plural. No només de la medicina que trobem quan anem a la farmàcia, al CAP o a l’hospital. Sinó també d’altres no tant convencionals. Medicines de casa, medicines de carrer, medicines de cultures llunyanes… Ja m’enteneu. Penseu en els remeis de la iaia. No hem d’oblidar que un sistema mèdic comença a prendre forma en un racó de la cuina quan la mare intenta calmar amb una tissana els primers símptomes del seu fill malalt. 

M’he proposat recuperar i reunir algunes pràctiques i sabers tradicionals. Parlo dels rituals que funcionen com a vertaders antídots dels mals que pateixen les persones al cos i també a l’ànima. 

Una vegada un mestre zen em va dir que tot allò que fragmentem en parts tendeix a reunir-se. La part negada o desplaçada genera una polaritat confrontada i es converteix en el focus de patiment. 

Així doncs m’oriento a la utopia de tornar a reunir diferents trossos de coneixement que han quedat desplaçats en vistes a recuperar la completitud. Una medicina que sigui a la vegada art, religió, ciència i tot el demés reunides en una visió completa i indivisible de la salut i la persona. I és que quan tot encaixa, fem llum i connectem amb el benestar corporal, una sensació de satisfacció i vitalitat.

El món màgic i mític del curander implica aquesta visió unitària i hol·lística de l’ésser humà. 

Veniu amb mi i sortim un moment a fora al balcó i contemplem el panorama general de la nostra societat. Quan observo aquest escenari social tinc la impressió que un dels problemes més importants de la salut actual és que vivim molt desconnectats de nosaltres mateixos i del nostre entorn. La nostra atenció sovint queda extravagant raptada i desplaçada per la necessitat d’adaptar-nos a les fortes exigències externes que ens demana la vida. Vivim a un ritme frenètic molt allunyats d’allò més essencial i autèntic. Parlo de la natura i del contacte genuí entre les persones. Ens movem amb molta informació i tecnologia però estem perdent contacte i penso que això té un impacte molt negatiu per la nostra salut i vitalitat. 

Aquest programa de podcast pretén ser una invitació oberta a una altra mirada. A noves maneres de pensar, de sentir, de fer… d’orientar-se i de relacionar-se, d’experimentar el món des de noves terrasses existencials. Perspectives que ens ajudin a viure tant els processos de salut com els de malaltia des d’un estat de més força, energia i vitalitat. I és que de què depèn que afrontem les adversitats de la vida com un aprenentatge o com un trauma? De l’estat en el que ens agafin. Doncs això, penso que del que es tracta és de dignificar la vida. 

Com s’ha recomanat sempre en qualsevol escola de medicina, al final de cada programa us preescriuré una tasca, un ritual que us ajudi a donar resposta a alguna dificultat que tingueu en aquest moment de la vida aprofitant els recursos i les capacitats de què ja disposeu. I emprengueu accions de solució per pròpia iniciativa en el present. Seguint una via de salut creativa i emancipadora.

Us animo a que confieu amb la veu de la vostra intuició. El vostre Pepito Grillo, la vostra saviesa interior que tots portem dins. I que seguiu allò que més us cridi l’atenció. Segurament serà el més interessant. També us animo a que us expresseu i compartiu les vostres idees amb els demés per tal que tots continuem evolucionant cap un món millor, el que més s’acosti al nostre centre. 

Per tancar aquesta presentació us convido a que posem en pràctica aquest ritual:

Seu còmodament, tanca els ulls i adopta una posició relaxada i introspectiva. Deixa que les teves mans reposin damunt les cames.

Ara localitza una part del teu cos que representi el teu centre. Connectat-hi i sent la sensació que et produeix. 

A continuació agafa les teves dues orelles i trasllada-les allà. Posa-hi atenció i escolta aquestes paraules durants uns instants.

Pensa en totes aquelles coses que formen part de la teva vida. La teva casa, la teva familia, la feina, els amics. La teva manera d’emprar el teu temps lliure… Posa atenció a cada cosa per separat i sent la sensació que et produeix. 

Ara jo et pregunto…

Què sents que et connecta i què que et desconnecta? Què t’apropa i què t’allunya del teu centre? Què et dóna força i què te la treu? 

I, si passem a l’acció, quin podria ser el moviment més petit que podries fer en aquest moment per seguir aquesta intuïció de solució que et marca el cos? Quina acció representaria el canvi més petit que podries fer per millorar aquesta situació i, molt important, que estigui sota el teu control? 

Avui ho deixem aquí. Us ha parlat la veu del curandero. Us desitjo un bon cap de setmana. Fins divendres que ve.