Psicosomàtica: interpretació inconscient del símptoma traduït al cos

La divisió entre cos i ment és un artifici pedagògic perquè ens entenguem. La dualitat queda reunida de manera unitària i entramada. Tot el que afecta a la ment implica el cos i viceversa. I la ment, en major mesura, abarca principalment l'activitat de l'inconscient (95%). La resta (5%) són aspectes de la consciència. És a dir, la ment (principalment la part inconscient) i el cos estan íntimament relacionats.

En aquesta entrada aportarem un sentit i significat subjectiu a símptomes que afecten al cos i que poden tenir una relació amb una afectació en la dimensió psicoemocional.

Des de la perspectiva de diferents escoles de pensament en psicosomàtica posarem significat a algunes dolències que afecten a la part més física o material del cos, el que en diem organisme.

Us presentem un resum d'apunts extrets a partir de les formacions de psicosomàtica de Alejandro Morales.

Preneu-ho com idees d'inspiració a tenir en compte, no com a dogmes. Personalment no som partidaris d'aquesta visió del símptoma degut a la seva absoluta subjectivitat, malgrat aporta idees interessants en quan a la psicologia i funcions del cos. 

Sistema muscular

Els músculs són les estructures que possibiliten el moviment i l'acció al nostre cos, juntament amb els ossos, articulacions i sistema nerviós. 

Quan parlem de la mobilitat des de la perspectiva de l'inconscient ens estem referint a la mobilitat de la nostra vida. A la presa de decisions, accions i inaccions per resoldre problemes, satisfer necessitats i objectius.

D'aquesta manera, podem interpretar els símptomes musculars com una afectació en el FER de la persona.

Per exemple, les rampes i fibril·lacions es donen quan la musculatura està fatigada, sense energia. Pot donar-se en situacions que portem un desgast a nivell mental molt considerable, factors d'estrés de llarga durada. 

Els dolors tenen que veure en accions que ens han fet mal, sigui perquè vam fer alguna cosa que ens va portar problemes no desitjats i ens han ferit emocionalment o bé per alguna cosa que no vam fer i ens ha portat a algun problema que ens ha fet mal.

La fatiga muscular té que veure amb falta d'energia i vitalitat, cansament degut a una vida molt activa o plena de reptes a sortejar.

Els espasmes tenen que veure amb èpoques de molt estrés on tot està molt contraigut i apretat.

Les ruptures fibril·lars o distensions tenen que veure amb situacions que ens hem excedit, que no hem calibrat adequadament el volem fer una cosa amb moltes ganes i ímpetu però la vida ens està dient que ara no és el millor moment o simplement no hem respectat els ritmes adequats i naturals dels esdeseveniments.  

Sistema ossi

Els ossos són les estructures que donen fermesa i estructura al cos. Representen la base fonamental on s'aguanta el nostre ordre mental o sistema de creences més bàsic i primari. Les nostres conviccions més profundes. 

Quan apareixen problemes als ossos a nivell inconscient pot traduïr-se com problemes en aquests pilars que sostenten el nostre mapa cognitiu de l'existència.

Les fractures tenen que veure en un trencament amb alguna creença profunda, algo molt fort que ens ha tambalejat l'ordre mental. Un això ja no encaixa.

Les dislocacions tenen que veure en una creença que ja no encaixa gaire bé, es desmonta.

El càncer té que veure en conflictes profunds d'arrel, les estructures més bàsiques, segurament familiars.

La descalcificació en la pèrdua o desmoronament de les creences, sobretot quan li donem un valor de menyspreu, com si allò que hem cregut fins ara no ha valgut la pena. No en treiem res positiu ni aprenentatge. Són moments a la vida de sospesar negativament el que hem viscut.

EL dolor representa les creences que ens debiliten i ens generen dolor emocional, que són necessàries però ens vinculen amb algo que ens treu energia.

Sistema circulatori

El sistema circulatori irradia i porta la sang a totes les regions del cos. És el que nutreix, alimenta i dóna vida a cada part del cos.

La sang té múltiples funcions a l'organisme. 

Aporta l'oxigen necessari als músculs perquè es contraiguin. És la força vital que els impulsa a fer.

La sang aporta vida i energia a tots els òrgans i sistemes, és l'energia bàsica.

Dividim en venes i artèries. Les artèries aporten sang fresca, neta i oxigenada de l'entorn, allò que ens aporta vitalitat i energia. Les venes recullen tots els residus i brutícia, totes les càrregues negatives i les drena a fora i les transforma i reconverteix en sang neta i positiva.

Quan es colapsa el sistema venós connectem en estats de tristesa, apatia o ira. 

La hipertensió té que veure en estats de molta tensió emocional. La sang es desplaça a la perifèria, als músculs i tots els sistemes d'alerta i supervivència perquè actuem i sortim de la dificultat. Quan no actuem i quedem estancats al conflicte queda en un estat latent d'hipertensió. Són dificultats viscudes amb ira, ràbia i impotència. Molta càrrega.

La hipotensió té que veure amb poca vitalitat, fatiga, aplacament, cansament i falta de circulació. L'energia no arriba als teixits. Estem desmotivats, no trobem la il·lusió i passió per les coses. No connectem amb l'amor, no ens sentim estimats. 

La sang representa la felicitat, l'alegria de viur i sentir-se viu. Ens parla de estimar i ser estimats, l'Amor i la passió per viure.

Sistema nerviós

Parlarem del sistema nerviós en general. El que permet connectar el nostre cervell amb totes les àrees del cos i poder rebre diferents tipus d'estimulació del nostre medi ambient, el nostre entorn i la nostra realitat i la manera com interactuem amb aquesta realitat segons els estímuls que rebem a través del sistema nerviós.

El sistema nerviós està fet per la supervivència i l'autopreservació. La comunicació del meu interior amb el meu exterior i viceversa. 

Donar amb el cervell a cada una de les parts del cos com interectuar amb el medi extern. 

Una crisis nerviosa, quant els estímuls negatius de l'ambient sobrepassen la meva capacitat d'integrar. Ens sentim agobiats de tanta hiperestimulació. Una pèrdua de control total, no control tants estímuls. La paràl·lisis, la sobreexaltació. Perdo el control del cos i del pensament.

La hiperemotivitat, excés d'estímuls positius. Perdo el control de les meves emocions, controlo el cos.

La histèria està associada a la hiperemotivitat o la crisis nerviosa. Històricament té que veure amb l'absència d'estímuls per la falta de sexe (dones viudes). 

La mèdula espinal ens permet flexibilitat a la columna vertebral. El trànsit i la connexió amb tots els estímuls que rebem dels braços i cames i canalitzar-los directament al cervell. Les lesions de la mèdula tenen que veure amb la falta de comunicació.

El parkinson és una pèrdua de control en l'estabilitat del cos, per pèrdua de control mental en algunes àrees de la vida. Temes de memòria pels estímuls que històricament vam tenir de manera negativa i que provem d'evadir per no tornar a reviure aquells episodis negatius per nosaltres. 

El sistema nerviós és el canal de comunicació entre el nostre pensament i el medi exterior.

El sistema respiratori

La vida no depèn tant del que mengem o bebem sinó sobretot del que respirem. La respiració representa la nostra vida, la capacitat d'estar viu i prendre les decisions que crec que són convenients.

L'asma és una malaltia típica en nens i se sol curar sola a l'adolescència. Probablement perqu'e l'asma és una falta d'aire, d'ofec que impedeix que jo pugui fer les coses que jo vull fer. Perquè la vida dels nens depèn dels seus pares i vincles propers. Sempre depenen d'un tercer. El nen sent que perd el control de la seva vida i a l'adolescència pren les seves pròpies decisions, ja no és tant dependent, i acaba desapareixent. L'asma de l'adult significa que la nostra vida depèn d'un tercer.

L'ofec és la pèrdua de la capacitat de rebre aire, algú m'ofega, alguna situació m'ofega.

La pneumonia i la bronquitis és l'excés de protecció, sensació que la meva vida no depèn de mi. 

La grip té que veure en situacions de fatiga, el cos ens para perquè ja no podem portar tantes càrregues. La llibertat ens treu de la grip. Un conflicte greu i el volem evitar el cos produirà grip per no visitar el conflicte i tancar-nos a la cova.

El sistema digestiu

Les malalties més habituals són al sistema digestiu. El menjar és una manera de manifestar amor a altres persones i a nosaltres. Implica la relació afectiva i la meva capacitat de supervivència, obtenir els nutrients i l'energia per portar endavant la vida. 

Vivim en una societat molt desconnectada de si mateixa. Les emocions a través del menjar és el que processem a la nostra vida. 

La diarrea té que veure amb ingerir una situació que no vull a la meva vida, que em contamina i la evacuo. La rebutjo en mi perquè em fa mal i no la vull en mi. M'allibero d'aquesta situació. 

L'estrenyiment té que veure amb retenir situacions, ràbies, persones, coses... que no resolem de manera adequada.

La gastritis i úlcera té que veure amb ràbia, ira, coses que ens fan mal. Irritabilitat. 

El càncer té que veure amb un autoatac a nosaltres mateixos, els nostres problemes ens acaben atacant perquè els generem nosaltres mateixos. El que nosaltres mengem o rebem cal alliberar-se, sinó ens contaminarà a nosaltres. 

L'aparell digestiu té molt a veure amb com païm les dificultats i les nostres emocions.

El sistema reproductor

Ens permet la perpetuació i conservació de l'espècie. Com transmetem les nostres vides als nostres descendents. Tot allò que hem après i codificat.

És el sistema reptilià. Del plaer, la satisfacció, el diner, la materialitat. La relació amb els pares i la parella.

La impotència té que veure amb un conflicte en la capacitat de disfrutar i donar plaer a la vida. Viu amb una forta pressió respecte la capacitat de disfrutar. La concepció de la culpa i el pecat. No només en temes sexuals, sinó també incapacitat de sentir plaer en la resta d'aspectes de la vida. Falta de capacitat de gaudir de la vida, de confiança en si mateix. La relació amb la mare... 

L'esterilitat té que veure amb un mecanisme de protecció de no transmetre les càrregues que portem als descendents. No volem que visquin el que nosaltres carreguem. Bloquejem el pas d'informació.

Les malalties de transmissió sexual està lligada als conflictes de gènere. Ser home i ser dona. La valoració física d'un mateix i l'autoestima.

El càncer és una malaltia que ens castiguem a nosaltres mateixos, relacionat amb el plaer, transmetre les pròpies experiències, disfrutar del diner, les coses matierials...

Les relacions de parella conflictives. Figures oposades amb pares. Pressió familiar, restriccions.

La pròpia identitat de gènere. Em sento bé com a home o com a dona.

Articulacions

Punts d'unió entre les parts del cos. Representen les unions a la nostra vida. La unió amb la parella, pares, relacions, mascota, companys de feina, amics... 

També pot ser una unió mòbil, flexibilitat, capacitat de moure'ns. La capacitat de canviar la nostra manera de pensar amb respecte les unions que tenim a la vida. L'adaptabilitat al canvi. 

Anquilosis, artritis, dits com ganxos... inflamació articular està associat a algo que ens fa mal emocional qe està contingut i no alliberem.

La flexibilitat i mobilitat amb aquella persona. La mà dreta és el que faig i dóno. L'esquerra el que rebo. La dreta és la masculina, l'esquerra és la femenina. Les cames és el que ens dóna fermesa per caminar a la vida. Cada part del cos ens dóna informació de quina àrea de la vida està afectada.

Els dits manipulen, quan està molt enquistat el problema consta de moure-les. 

Els tendons i les articulacions ens ajuden a resoldre conflictes amb altres persones. Quan es desgasta l'articulació s'han desgastat les solucions o possibilitats. 

La pell

La pell és la frontera on estem nosaltres i l'exterior. Cap a dins controlem, cap a fora no depèn de nosaltres. La pell comunica l'aspecte interior i exterior. Si la interecció falla s'afecta la pell.

La dermatitis té que veure amb una inflamació. S'ha creat per interior o per exterior? 

Les ampolles on la pell es crema o per fricció. S'ha creat per interior o exterior?

Com em relaciono amb l'exterior?

Les taques tenen que veure amb les àrees de la vida tacades, la marca. 

L'acné té que veure amb la confiança amb el que pensem (front), galtes (emocional), coll (impotència), esquena (responsabilitats)...

La pell és la manera com interactuem amb l'exterior. Com rebem també.

Àrees corporals

Dividim la cara i el cos en tres dimensions de la ment. 

La ment reptiliana: té que veure amb els nostres instints bàsics, agresivitat, defensa del territori, estatus econòmic, la jerarquia, el diner, el treball, la sexualitat, els plaers, el sentit de la vida. Allò més essencial per viure, sobreviure i sentir plaer. També els òrgans reproductors, la defecació, la micció i el moviment de les cames. A nivell de la cara abarca des del nas fins el mentó. I a nivell del cos des dels malucs fins els peus. 

La boca té que veure amb donar i rebre afecte. Molt vinculat amb el desenvolupament emocional durant la lactància materna. Té que veure també amb l'alimentació, l'afecta a la mare. Amor i carinyo. El parlar i l'expressió verbal. La veu i els seus timbres. 

Alguns exemples de somatitzacions:

- L'articulació ATM s'afecta amb el que diem i la degustació. 

- Afonia: no podem parlar ni expressar-nos.

- Tipus de veu incoherent amb el cos: conflictes, crida l'atenció, alteracions de la personalitats a nivell de continuum vital.

- Càncer boca: atac a un mateix pel que vam no vam dir, pel que vam rebre i no.

La llengua es relaciona amb les papiles gustatives, el sentit del gust. Dificultats per degustar els aliments, disfrutar la vida, falta de sabor a la vida. També la capacitat d'expressió. 

Alguns exemples de somatitzacions:

- Afasia: pèrdua de la parla. Inexpressió.

- Tartamudeig: inseguretat a l'expressió.

Les dents tenen que veure amb l'autoestima, l'autoacceptació, al confiança i cura de si mateix.

Alguns exemples de somatitzacions:

- Bruxisme: molta activitat mental, moltes idees, molt pensament i manca d'expressió.

- Dolor dental: falta d'expressió, dolor per manca d'autocura i autoestima.

- Dents separades: falta d'autoestima i autocura.

El coll té que veure amb la impotència, falta d'energia per fer les coeses. Connecta la raó amb les emocions. Té que veure amb la capacitat que tenim per fer les coses, el control de les possiblitats i les limitacions. Capacitat de tragar situacions conflictives. 

Alguns exemples de somatitzacions:

- Laterocolis: si dreta dificultats amb la part masculina, la parella, el diner, el treball, el pare, la lògica, la raó... sobretot passat. Si esquerra amb la part femenina, la parella, creativitat, les emocions, la mare... sobretot passat.

- Mals de cap: comença pel coll impotència cap a la ressolució de situacions. El mal de cap té que veure en deixar de pensar si no va lligat a coll. Si té que veure amb el coll és la situació impotent el que genera que pensem contínuament.

- Lesió cervical amb hemiplègia per accident: situacions que ens generen dependència per viure. Paràl·lisis. Molta importància a l'ajuda del grup. La persona deixa de donar i només rep. Són persones que ho han donat tot als altres a la vida. Senten que no han rebut prou dels altres. Volen rebre.

- Afectacions de la tiroides: l'energia, la potència i capacitat de resolució. L'hipertiroidisme genera una hiperactivitat, molta energia, dèficit d'atenció, multitasca, falta de descans, eufòria, calor, molt yang. La hipotiroidisme hi ha hipoactivitat, falta energia, cansament, depressió, tristesa, quietud, negativitat, molt yin, fred. Percepció de la vida i capacitat de fer les coses. Càncer és un atac intern respecte el que hem fet o deixar de fer.

- Els malucs es manifesta la llibertat personal i la dependència als altres. La dona desenvolupa molta més cadera, comparat amb l'home. Opinió dels demés respecte la nostra vida. Dependència econòmica, emocional, etc. Malucs molt grans tenen que veure amb dependència, necessitat de ser controlats, recolzats per un tercer. Avui en dia la dona és més autònoma i la cadera és més estreta. 

La bufeta té que veure amb l'acumulació de coses que retenim. Coses que hem de treure de la vida i no ho acabem de fer. Deixar marxar. Estatus jerarquia, diner, sexualitat... També té que veure amb la marcació de territori. Dominància. Si no tenim territori podem tenir problemes de bufeta. No ens sentim a casa. Competència de jerarquia d'estatus, invasió del territori.

Genitals per la reproducció i el plaer. Plaer físic i procreació. No volem transmetre els nostres patiments. No volem perdre la nostra llibertat. No volem portar nens a aquest planeta. Infertilitat. Malalties infeccioses limitacions amb el plaer, amb el que ha de ser, disfrutar la vida. Identitat de gènere. Com ens manifestem i ens sentim com a homes i dones. 

L'úter té la capacitat de procrear, interaccionar amb la parella masculina, identitat pura de la dona. Feminitat. Per la relació amb el pare. Conflictes amb el pare, amb si mateixa o amb la parella. Capacitat de rebre dels altres. 

La pròstata és el donar, el protegir, sostenir. Vinculat a la masculinitat. L'home deixa de ser dominant, sostenir la familia, marcar lineaments. Alfa. No sap liderar. Sostenir la tribu. 

Extremitats inferiors:

- Els glutis són la capacitat de liderar, direccionar, imposar normes i lleis. Persones que necessiten gobernar, manar, que les seves peticions es cumpleixin. La dona és dominant per cumplir les necessitats de la dona. Capacitat d'estar còmodes, és on ens assentem, comoditat a la vida. 

- Les cuixes, fortalesa, musculatura, la força. Suporta tot el pes. Genera moviment. Connector fonamental de les cames i el tronc. Sustent, fermesa, seguretat. Idees (ossos), capacitats (músculs), de suportar càrregues i pesos a la vida. 

- Els genolls són un connector entre la fortalesa, fermesa amb la capacitat de moure'ns i desplaçar-nos pel món. Unió de persones entre persones amb temes sexuals, laborals o de parella, pares. Dolor, ruptura de genolls vol dir que hi ha conflictes d'unió. Capacitat d'agenollar-se, reconèixer els defectes, les dificultats, valorar els pensaments dels altres. Massa doblegar-se o ego rígid. No reconeixem lo nostre i lo dels altres.

- Les cames és la capacitat de moure'ns pel món. De caminar saltar, fer passes. La vida ens movem segons la mobilitat de les cames. La pesadesa, flexibilitat decisions...

- Els turmells són el punt d'unió amb la capacitat de moure'ns i l'equilibri, el peu. Prenem decisions equilibrades. Moviments ràpids al peu, canvis de direcció ràpids a la vida. Decisions ràpides. Flexibilitat de canvi. Sortir del confort. Problemes en els canvis de direcció, afectació turmells. Canvis parella, feina, ciutat on vivim, grups d'amics, etc...

- els peus són l'equilibri i la capacitat d'estar drets. Capacitat d'estar alineats a la vida. Suport necessari per estar de peu. Estructura sòlida de pensaments. 

- Dits dels peus equilibri i direcció. Moviment i flexibilització. Impulsos, salts. 

La ment límbica: té que veure amb les emocions. A nivell de la cara abarca el nas, els pòmuls i les orelles. A nivell del cos abarca el tòrax (cor, pulmons) i l'abdomen (aparell digestiu) així com tota l'esquena. 

El nas té que veure amb l'olfacte, les olors i la respiració. Les olors es vinculen amb les sensacions i emocions i tenen un impacte directe amb el sistema límbic a nivell d'amígdala. Molta connexió amb els records d'espais i de persones. Pel que fa a la respiració té que veure amb l'oxigenació i bona ventilació en tots els aspectes de la vida. Com ens relacionem amb els altres a nivell emocional.

Alguns exemples de somatitzacions del nas:

- La grip pot tenir que veure amb una fatiga emocional. El cos ens condueix a un descans.

- La rintis: pot tenir que veure amb atacs de l'entorn i reaccions emocionals de defensa potents.

Les orelles tenen que veure amb el que escoltem de l'entorn. Com ens parlem a nosaltres mateixos i que ens diuen els altres respecte nosaltres. Es veu afectat quan hi ha judici i sotmetiment privatiu de llibertat. També es veu afectat l'equilibri de la vida. 

Alguns exemples de somatitzacions de les orelles:

- Otitis: retenció i no deixar fluir.

- Tinitus: sorolls externs i interns que no deixen espai pel silenci i l'escolta de la veu interior. Massa escolta del que diuen els altres de nosaltres.

- Alucinacions de veus: conflictes no resolts, subpersonalitats que surten a donar-nos missatges.

Alguns exemples de somatitzacions al tòrax:

- La clavícula ens connecta l'espatlla amb l'esternó, el tòrax. L'espatlla representa la capacitat de carregar coses a sobre. Les situacions, responsabilitats. La clavícula sosté l'espatlla. L'espatlla pateix quan que da afectada la clavícula. La clavícula és l'estructura que ens permet assumir responsabilitats. Ens permet posar càrregues a sobre nostres o dels altres. Si la clavícula queda afectada l'espatlla no funciona adequadament, no podem carregar adequadament. Depenent de l'esquerre o la dreta té que veure amb lo femení o masculí. La fractura té que veure amb la fractura de la base de les idees. L'espatlla carrega coses a sobre. Connecta el braç i el tòrax. 

El braç complet implica la capacitat de donar, de fer. El tòrax és l'estructura o armadura que protegeix els òrgans vitals. El que donem i rebem dels altres. L'afectació del braç té que veure amb falta de moviment de donar i rebre. Si hi ha símptomes de formigueig hi ha masses càrregues. Dolor és dolor emocional per càrregues. La paralisis és incapacitat de donar i rebre.

- Els pits: depenen del gènere. El femení afecta l'orgull, autoestima, confiança, la identitat de dona, l'ego. La relació amb el sexe oposat. La relació amb el seu mateix gènere, com a mare, filla. El càncer de mames té que veure en que hi ha més activitat. Convé saber quina banda afecta. La dreta té que veure amb la relació amb el pare, la feina, els homes, la parella. L'esquerra, l'acceptació com a dona, relació amb la parella femenina, la mare, etc. El tamany també dóna informació. El més gran o el més petit. Més asimetria, més conflicte. La mastitis és inflamació, allò que contenim, l'orgull reprimit, les ganes d'expressar-me. L'atracció sexual. Els grans són més atreients. Tant en dona com en home. La seducció i la persuació. 

- Les costelles són l'armadura que protegeix els òrgans vitals. El cor i pulmons. Protegeix la vida en si mateixa, punt de control del sistema límbic emocional, la neurocardiologia (el cor), la llibertat, autonomia i presa de decisions, capacitat de viure, asfixia, ofec (els pulmons). Li dóna forma al cos. Li dóna rigidesa, fermesa per moure'ns adequadament, a nivell emocional. S'uneixen a l'eix central, la columna, les nostres creences pilars i fundamentals. Una fractura, una fisura de costella queda afectada per atacs de l'ambient a la nostra emocionalitat, la nostra vida. 

- El cor té que veure amb les emocions, la memòria emocional. Bombeja la sang arreu del cos a nivell circulatori. Li arriba la sang contaminada i distribueix l'oxigen. El cor té que veure amb problemes amb la capacitat d'oxigenar-nos, de tenir la ment clara, moltes emocions negatives enquistades. El paro cardíac té que veure amb una situació molt greu puntual. El cor és el centre de comandament de les emocions. L'arrítmia, les variacions del ritme cardíac, té que veure amb inestabilitat i desequilibri. 

- Els pulmons tenen que veure amb l'asfixia, l'ofec, la falta de autosuficiència i autonomia, dependència.

Alguns exemples de somatitzacions abdominals:

La digestió és la funció principal. Els aliments tenen que veure amb tot els processos de digestió emocional, situacions, persones, sobretot durant la etapa oral. El desenvolupament afectiu. 

- Abdomen molt abultat respecte el cos té que veure amb bloquejos o alteracions emocionals. 

- Botiment: 

- Flatulències:

- Espasmes abdominals:  

- L'éstomac s'encarrega de rebre els aliments a través del sucs gàstrics els digereix. L'estómac és la capacitat que tenim de digerir les situacions i problemes. L'acidesa descomposa els aliments. L'increment d'acidesa té que veure amb una ràbia, ira respecte situacions. Gasos són contaminació interna. El vòmit té que veure quan no processem les situacions, no les païm, i les retornem, les treiem de nosaltres, no estem capacitats. 

- Els intestins tenen la funció d'absorbir els aliments. La fluidesa, el processar seqüencialment i per ordre els nutrients i treure el que sobra. Té que veure en deixar fluir les coses. Si retenim, no permetem que flueixi, o pel contrari, volem que tot vagi molt més ràpid, la diarrea. Acumulem càrregues emocionals, es contamina, gasos, flatulències. Colitis, colon irritable, no expressem o alliberem les emocions. 

- Els ronyons tenen que veure amb les pors que tenim. Càlculs renals. Dolor. Les coses que es cristalitzen, es solidifquen, no resolem i queda estancat. Insuficiència renal és la màxima por a la vida, a les decisions, el que hem de fer... 

- La melsa representa el valor personal, la desvaloratizació personal. La vida no té valor, no és adequada, nosaltres no som capaços, no som prou inteligents, mereixedors de coses positives. Baixa autoestima. Moral baixa. malaltia de Hopkins, poca energia, fatiga, pèrdua de força, decaíment. Ens jutgem molt a nosaltres i als altres. Ens castiguem. 

- El fetge és la seu d'emocions com la crítica. Som persones molt crítiques amb nosaltres o els altres. Similar a la melsa. L'hepatitis són resentiments amb un mateix i els altres, afecten la manera com sociabilitzem. La cirrosis hepàtica té que veure amb alteracions afectives de l'etapa perinatal i de lactància, amb autoagressió. Insatisfacció amb qui som, autoacceptació afectada.

- L'àpèndix té que veure que es manifesta la ràbia reprimida. Sostenir la ràbia mantenida al temps acaba esclatant per l'apèndix. Peritonitis, etc. Ràbies contingudes. Dolor emocional màxim. 

- Pàncrees té que veure amb el centre de control del plaer i el benestar. Més felicitat menys afectació. Pèrdua de satisfacció amb la vida, entrar en monotonia en persones, situacions pot desencadenar afectacions de la diabetis o hipoglicèmia. 

Les extremitats superiors:

- Els braços representen la fortalesa, la vitalitat per donar i rebre afecte. Abracem les persones. Donant i rebre afecte. Fortalesa per donar i rebre. Problemes musculars o fractures, calambres, cops, adormiments. Capacitat de fer, de donar, d'abraçar. 

- Els colzes són el punt de connexió amb el donar i el fer, el braç i l'avantbraç, unions emocionals segons l'hemicos. El dret és la capacitat d'unir les persones amb la figura masculina. L'esquerre amb la femenina. Si el colze està separat del centre de la persona és un desapego cap a la persona femenina o masculina. 

- L'avantbraç és la capacitat de fer. Molta acció amb les mans. Fortalesa de fer. 

- Canells connecta amb la capacitat de fer i el fer en si mateix. La precisió, canvi d'orientació a la vida. Precisió en el donar i el rebre. El túnel carpià és una inflamació per insatisfacció, estancaments a la vida. La mà dreta que fem al treball, ens quedem estancats en temes laborals, que no ens donen satisfacció. L'esquerra té que veure amb insatisfacció a allò que rebem emocionalment.  

- Les mans són la capacitat de sostenir, de manipular, d'agafar. Capacitat de fer, el que donem i rebem. La dreta és la activa. L'esquerra la passiva.  Artritis és la retenció de situacions i pèrdua de capacitat d'actuar. 

- Els dits tenen característiques concrets. Segons el dit que manifesti el problema. El polze significa les inquietuds, l'intelecte, audició. Ens deixem afectar pel que ens diuen, falta de creença amb nosaltres. Subjectar situacions, agafar-se, problemes. L'índex és la por, ego, olfacte. Senyalem, jutgem per por i inseguretat. No ens senyalem a nosaltres mateixos. Intercanvi amb les olors. El dit mitger és la ira, la sexualitat, la visió. Interpretació de l'entorn, el que donem i rebem. L'anular, la pena, unió i tacte. El compromís. El dit petit, pretensions, família, gust. 

- L'esquena és la capacitat de carregar les situacions, responsabilitats. Estrucutra que dóna suport i fermesa a la vida. L'esquena alta, mitja i baixa. L'alta, inclús les cervicals, és la capacitat de suportar càrregues nostres i dels altres. Capacitats de resoldre els conflictes. La mitja, és la culpa, culpes que carreguem. ens saturem de càrregues i no cumplim, generem culpes. La lumbar té que veure amb la insatisfacció, inseguretat de les responsabilitats que carreguem. 

La ment cortical: té que veure amb la raó, la lògica, el pensament lineal, la cognició i el processament de la informació de la realitat. A nivell de la cara abarca des del nas fins la part superior del cap on hi ha el cabell. A nivell del cos abarca del coll cap amunt.

Alguns exemples de somatitzacions de la ment cortical poden ser:

- Els ictus (ACV): impliquen una afectació de l'aparell circulatori (el qual pot tenir que veure amb la felicitat, l'oxigenació del cos, insatisfacció, emocions negatives...). Si afecta la part dreta es relaciona amb la part emocional i sentimental, la creativitat, allò femení (la mare, la dona...), el jo interior... Si afecta la part esquerra es relaciona amb la masculinitat, la raó, l'ordre, la lògica, el treball, el diner, el pare...

- Alzheimer: s'associa a una pèrdua de memòria degut a que l'inconscient no ens veu capaços de seguir assumint aquelles experiències. Té que veure amb una evitació d'una vida altament complicada i dolorosa. 

Els ulls representenla capacitat de veure i interpretar el món pel canal visual. Té que veure amb imatges impactants del passat, imatges sense text, visualitzacions de futur, visions, metàfores visuals de la vida. La vista representa la finestra de l'ànima. Té que veure amb la satisfacció amb la vida, l'estat espiritual, la consciència, la personalitat...

Alguns exemples de somatitzacions de la vista poden ser:

- Pèrdua de visió propera: problemes en la visió de la vida inmediata.

- Pèrdua de visió de lluny: problemes en la visió a llarg plaç.

- Vista borrosa: percepció d'emborronament de la pròpia vida.

- Ceguesa: autoprivació per mirar.