Proposta de tractament biopsicosocial
Proposta de tractament biopsicosocial
Aquestes preguntes representen el punt de partida d'un període mogut per la motivació i voluntat constant per conèixer les bases del procés atenció-salut-malaltia. Pel to de les paraules i les referències notareu que aquest treball és el resultat d'un fort impuls d'anàl·lisi intel·lectual. Si en algun moment us resulta de difícil de païr us recomano que us atureu o inclús que seguiu el vostre instint i us orienteu cap allò que us cridi més l'atenció. Segurament serà el més interessant.
El programa consta dels següents apartats:
- Començarem abordant els conceptes de salut, benestar i malaltia, i farem un repàs de les principals vies de salut i benestar proposades per diferents escoles de pensament.
- Posteriorment em centrarem en l'estudi del símptoma i aprofundirem en la seves dimensions com a experiència humana.
- Després parlarem del dolor i de les diferents teories actuals en neurociència.
- Seguidament tractarem d'abordar els fenòmens del placebo i del nocebo, posant èmfasi als mecanismes d'autocuració de què disposa la persona.
- En quart lloc abordarem el dolor des d'una perspectiva biològica i proposarem algunes estratègies útils per afrontar-lo.
- En cinquè lloc tornarem a abordar el dolor però des de la perspectiva analitzada a l'experiència subjectiva del símptoma i proposarem algunes estratègies útils per afrontar-lo.
- En sisè lloc farem una classificació teòrica de tipus d'assistència per ajudar a les persones en els seus processos de salut i malaltia.
- A continuació presentarem una proposta d'abordatge general per processos de dolor seguint les classificacions descrites a l'apartat anterior.
- Finalment presentarem algunes teràpies alternatives que penso que poden resultar útils per algunes de les situacions exposades al llarg de la investigació.
En aquesta entrada trobareu un esquema resum de les principals fases de tractament des d'un enfoc biopsicosocial.
Fases del tractament biopsicosocial
Formulació d’objectius
Què volem aconseguir?
El pla de tractament s’esbossarà d’acord amb les alteracions que es trobin a la valoració. Els objectius s’orientaran a prevenir el dany, millorar la qualitat de vida i millorar la condició del dany.
Medicina preventiva. Aquesta medicina basa l’acció terapèutica en la prevenció. El terapeuta basa l’acció terapèutica en ajudar la persona a a prevenir possibles danys i a mantenir l’estat de benestar.
Medicina paliativa. Aquesta medicina basa l’acció terapèutica en millorar la qualitat de vida de la persona durant el procés de salut-malaltia. El terapeuta basa l’acció terapèutica en ajudar a la persona a afrontar l’adversitat o problema de salut des d’un un estat de major vitalitat a fi de reduir el patiment psicològic i emocional així com incrementar la percepció de benestar.
Medicina resolutiva. Aquesta medicina basa l’acció terapèutica en curar el dany. El terapeuta basa l’acció terapèutica en ajudar a la persona a resoldre el símptoma o dificultat.
D’acord amb el model biopsicosocial d’atenció a la persona els objectius generals són els següents:
Protegir. Prevenir el dany.
Millorar l'orientació i la comunicació de la persona amb si mateixa, amb els altres i amb el món.
Millorar l'ocupació.
Mantenir i incrementar les millores de la funcionalitat i la capacitat.
Millorar els factors agravants o de perpetuació
Millorar l'estat de les estructures corporals.
Derivació professional en el cas que sigui necessari.
Els objectius específics són els següents:
Protegir. Prevenir el dany.
Recomanacions d'hàbits de vida.
Recomanacions d'higiene postural.
Disminuir tòxics.
Millorar la nutrició.
Millorar l'orientació i la comunicació de la persona amb si mateixa, amb els altres i amb el món.
Evitar el problema.
Orientar-se a la solució.
Satisfer els sentits.
Mantenir un estat personal vital.
Visitar escenaris on el problema no es produeix.
Canviar de punt de vista.
Reunir les parts en conflicte.
Canviar la percepció del temps.
Si no funciona fer una altra cosa.
Connectar amb les capacitats i punts forts.
Revisar les creences limitants i obrir-se a creences fèrtils i possibilitadores.
Acceptar el que passa en el present com a part de la vida.
Millorar l'ocupació.
Disminuir les barreres arquitectòniques.
Facilitar l'accés a productes de suport.
Facilitar l'accés a adaptacions.
Recomanacions i consells d'hàbits saludables.
Millorar la funcionalitat i la capacitat.
Disminuir el dolor.
Connectar amb les pròpies capacitats i punts forts.
Estimular, normalitzar i reeducar la capacitat propioceptiva.
Millorar els factors agravants o de perpetuació
Regulació energètica global.
Regulació bioquímica global.
Regulació psicoemocional.
Regulació biomecànica estructural global.
Millorar l'estat de les estructures corporals.
Regulació energètica analítica.
Regulació bioquímica analítica.
Regulació biomecànica estructural analítica.
El·lecció de les estratègies
Quines podrien ser les estratègies, mètodes i tècniques d’assistència més adequades per aconseguir els objectius?
Prioritzarem l’autonomia i l’autosuficiència de la persona de manera que esdevingui la protagonista del seu procés de salut (entenem l'autonomia com la capacitat de decidir, executar i valorar les activitats de la seva vida).
D'inici el terapeuta actuarà com a educador exducere o catalitzador d’aprenentatges realitzats a càrrec del propi consultant qui extreurà les seves pròpies conclusions i emprendrà accions de solució per pròpia iniciativa en el present.
Si això no fos suficient o les condicions de la situació requeríssin un altre tipus d’intervenció passarem al model de medicina educativa educare i/o al model interventiu.
Estratègies d'assistència segons la metodologia assistencial:
Tècniques exducere o pedagogia de la salut basada en les referències de la persona: les converses i les seves preguntes (maièutica), l’expressió creativa o els llenguatges artístics, els mapes terapèutics o teràpia simbòlica, els relats o metàfora terapèutica, els trànsits hipnòtics o art d’imaginar, la preescripció de tasques o art de fer.
Tècniques educare o pedagogia de la salut basada en les referències del professional: explicacions verbals, explicacions amb suports gràfics (medicina gràfica), explicacions amb demostració pràctica i implicació mitjançant la imitació.
Tècniques interventives o intervencions de salut basades en les referències del professional:
Conservadora no farmacològica:
Tècnica inhibició neuromuscular (escurçament 1min, pressió mantinguda 1min, contracció mantinguda 10s, estirament passiu 20s
Teràpia manual per pressió negativa (pinça rodada, pinça i tracció mantinguda, ventoses)
Teràpia manual per pressió positiva (pressió mantinguda 1min, pressió intermitent 3s/3s (1min), fricció transversal 1min, estirament miofascial 1min, tècnica d'inducció miofascial 1min).
Estiraments: estiraments passius, estiraments actius, estiraments amb contracció isomètrica.
Neurodinàmica: lliscaments, tensió.
Mobilitzacions articulars: mobilitzacions passives de recentratge articular, mobilitzacions articulars passives simples, mobilitzacions articulars passives específiques, mobilitzacions articulars amb bombeig 1min, mobilitzacions articulars amb tracció 20s, mobilitzacions articulars actives.
Exercici terapèutic: control motor 10s
Suports: vendatges funcionals, banda terapèutica, plat Freeman o bosu, bastons, pilotes
Invasiva no quirúrgica
Acupuntura (superficial)
Punció seca (profund)
Estratègies creatives
Utilitzarem la conversa o llenguatge de la parla. La maièutica o art de preguntar perquè el terapeuta conegui i, sobretot, perquè el consultant se n’adoni. Les converses i les seves preguntes (maièutica) ens permeten obrir camp i crear informació que abans restava oculta. La filosofia socràtica presenta eines valuoses en aquest sentit. Com podem reorientar l’atenció de la persona perquè connecti amb la vitalitat? Quines preguntes serien més adequades?
També podem utilitzar altres llenguatges. L’expressió creativa o els llenguatges artístics ens permeten reflexar i reunir parts de nosaltres mateixos de vegades difícils de verbalitzar amb la parla. El dibuix, la pintura, la fotografia, el collage i l’escultura… ens ajuden a plasmar-nos. La música i el cant ens ajuden a escoltar-nos. La dansa ens ajuda a deixar anar càrrega i alliberar tensions. El teatre i el joc de ninots ens ajuda a representar-nos. Podem emprar aquesta tècnica després de l’expressió verbal (com per exemple amb colors o amb el moviment) o bé d’inici per connectar amb la intuïció i fer aflorar informació inconscient. Les teràpies creatives (com per exemple l'arteràpia, la musicoteràpia i la teatroteràpia) presenta eines valuoses en aquest sentit.
Els mapes terapèutics o teràpia simbòlica ens permeten plasmar la nostra ment, la percepció subjectiva de la situació problemàtica i la de la situació desitjada. Ens permet col•locar elements a l’espai, desplaçar-nos pel mapa, de manera que ens ofereix noves perspectives que ens ajuda a orientar-nos, dissenyar noves relacions i formular possibles camins o rutes cap a les solucions. El joc amb ninots i d'altres elements símbol esdevenen un reflex, un mirall, un mapa de la nostra experiència subjectiva. La teràpia simbòlica presenta eines valuoses en aquest sentit.
Els relats. Els trànsits hipnòtics o art d’imaginar perquè visiti possibles solucions, escenaris, temps, percepcions, estats, perspectives, capacitats i recursos… presents, passats i futurs, construïts per ella mateixa i guiats pel terapeuta. La hipnoteràpia ericksoniana presenta eines valuoses en aquest sentit. La metàfora o art de relatar (un conte, anècdota, història…) que rapti momentàniament l’atenció i li permeti vivenciar noves realitats des de noves terrasses existencials, inspirar noves maneres de percebre, de sentir, de pensar, de fer…nous camins de solució. La hipnoteràpia i la metàfora terapèutica aporten eines valuoses en aquest sentit.
La preescripció de tasques o art de fer per desplaçar l’atenció de la raó a l’acció. La teràpia breu i estratègica presenta eines valuoses en aquest sentit.
Finalment l'ajudarem a prescriure’s una tasca preferiblement formulada per si mateixa o bé, en alguns casos, li preincriurem nosaltres mateixos. L’objectiu és que l’ajudi a implicar el cos i posar a prova les capacitats i competències d’actuar al món. La teràpia breu i estratègica presenta eines valuoses en aquest sentit.
Tot plegat ens podem ajudar amb el suport de l’espai i recursos de medicina creativa.
Estratègies instructives
De vegades, preescriurem alguna tasca que l’ajudi a cuidar i preparar el seu estat corporal per incrementar la vitalitat connectant-la a un estat més fort. Aconsellarem en estratègies de respiració, alimentació, exercici físic, descans o hàbits de vida partint de la situació actual i fent els mínims canvis possibles començant pel més senzill. Això activarà els sistemes de reparació i regeneració fisiològics de què disposa l’organisme. La psiconeuroimmunologia o medicina evolutiva presenta eines transversals valuoses en aquest sentit. El ioga, la medicina tradicional xinesa, la medicina natural, la nutrició, l'entrenament físic, la teràpia per imants… i d'altres disciplines d'estudi dels hàbits de vida aporten eines específiques valuoses en aquest sentit. Per a més informació us oferim unes propostes de medicina alternativa a nivell nutricional, respiratori i contacte amb la natura a l’Annex 7 que pot ajudar a millorar l’estat de l’organisme per tal d’afrontar la situació dolorosa.
De vegades li retornarem la nostra opinió o li ensenyarem nous recursos i pràctiques d’autotractament basant els continguts en el saber col·lectiu (filosòfic, científic…) o bé en la nostra pròpia experiència personal. Ens podem servir de l’ús de l'exemple per part del terapeuta por donar pas a la imitació o bé amb el traç de dibuixos o esquemes (medicina gràfica) per ensenyar a la ment visual allò que costa d’explicar amb la paraula. Procurarem que la persona s'impliqui i ho porti a terme perquè ho experimenti. En aquest apartat també hi té cabuda la pedagogia del símptoma que resulta molt útil pel canvi de sistema de creences. Per exemple la neuropedeagogia del dolor o del placebo. Us recomanem el llibre Explicando el dolor de Lorimier Moseley i El placebo ets tu de Joe Dispenza.
De vegades li donarem algun consell tenint cura i respectant el sistemes als quals pertany. Oferirem un mínim de tres possibles opcions de solució a fi d’evitar l’obsessió i el dilema.
Finalment li prescriurem una tasca. L’objectiu és que l’ajudi a implicar el cos i posar a prova les capacitats i competències d’actuar al món.
Tot plegat ens podem ajudar amb el suport de l’espai i recursos de medicina educativa.
Estratègies interventives
De vegades podem tocar la persona amb les mans com a maniobres preparatòries a fi d’equilibrar el seu sistema sistema nerviós i energètic. El massatge pot esdevenir una eina de comunicació excel·lent així com de preparació dels teixits. Això activaria els sistemes de reparació i regeneració fisiològics de què disposa l’organisme. El quiromassatge, l'osteopatia,la fisioteràpia, la quiropràctica, el reiki o el healing touch presenten eines valuoses en aquest sentit.
També podem intervenir amb un tractament basat en el saber col·lectiu (filosòfic, científic…) o bé en la nostra pròpia experiència personal. Aplicarem, amb el consentiment de la persona i havent rebut la informació pertinent, les intervencions dirigides als processos biològics en teixits, òrgans o sistemes afectats seguint el següent ordre: de més global a més analític, de més a menys impacte i de més a menys distància del focus problemàtic mitjançant tècniques de teràpia manual (teràpies manuals), remeis naturals (medicina natural clàssica o tradicional xinesa) i/o farmacològics (medicina occidental). Així evitem riscos i possibles danys, minimitzem el nombre de maniobres i reduïm el temps de visita.
Tractament de la dimensió biològica
Millorar els factors agravants o de perpetuació
Regulació energètica global.
Recomanacions d'hàbits de vida.
Recomanacions d'higiene postural.
Equilibri del sistema nerviós autònom i trofisme general.
Test de kinesiologia.
Regulació bioquímica global.
Disminuir tòxics.
Millorar la nutrició.
Mesures generals resolvents de la inflamació.
Suplementació
Regulació psicoemocional.
Regulació biomecànica estructural global.
Millorar l'estat de les estructures corporals afectades.
Regulació energètica analítica.
Recomanacions d'hàbits de vida.
Menja bé.
Dorm bé.
6-8h
Migdiada
Fes exercici.
30min 65% FCMax diaris
Recomanacions d'higiene postural.
Equilibri del sistema nerviós autònom i trofisme.
Test de kinesiologia.
Normalització bioquímica analítica.
Mesures generals resolvents de la inflamació.
Normalització de la cavitat abdominal i òrgans viscerals.
Pressions toracoabdominopelvianes
Òrgans viscerals
Tractament del sistema nerviós perifèric:
Alliberació interfases
Mobilitat
Elasticitat
Normalització biomecànica estructural analítica i global:
Inhibició de la musculatura hipertònica
Estiraments dels teixits escurçat en concèntric
Miofascial
Capsulolligamentós
Mobilització i recentratge articular
Tractament del trofisme i aport sanguini local de teixits hipòxics (excèntric, fibrosos)
Alliberació d'interfases vasculars mitjançant maniobres desfibrossants.
Mitjançant maniobres locals hiperemiants.
Tractament de la dimensió experiencial
Millorar l'orientació i la comunicació de la persona amb si mateixa, amb els altres i amb el món.
Medicina creativa. Facilitarem que la persona expressi un discurs fèrtil de la situació problemàtica. Contribuirem a que explori la dificultat i les possibles solucions en totes les seves dimensions com a experiència humana de manera intuïtiva o dirigida tenint en compte les seves capacitats de comunicació (sensorials, físiques i psicolingüístiques). Tècniques:
Les converses i les seves preguntes (maièutica)
L’expressió creativa o els llenguatges artístics.
Els mapes terapèutics o teràpia simbòlica.
Els relats.
Els trànsits hipnòtics o art d’imaginar.
La preescripció de tasques o art de fer.
Medicina educativa. Li donarem la nostra opinió de la situació problemàtica present, possibles causes i propostes de solució basant els continguts en
el saber col·lectiu (filosòfic, científic…)
o bé en la nostra pròpia experiència personal.
Ens podem servir de:
explicacions verbals
l’ús de l'exemple per part del terapeuta por donar pas a la imitació
o bé amb el traç de dibuixos o esquemes (medicina gràfica) per ensenyar a la ment visual allò que costa d’explicar amb la paraula.
Evitar, identificar o derivar situacions agreujants o perpetuadores psicològiques.
Evitar el problema.
Orientar-se a la solució.
Satisfer els sentits.
Mantenir un estat personal vital.
Visitar escenaris on el problema no es produeix.
Canviar de punt de vista.
Reunir les parts en conflicte.
Canviar la percepció del temps.
Si no funciona fer una altra cosa.
Connectar amb les capacitats i punts forts.
Revisar les creences limitants i obrir-se a creences fèrtils i possibilitadores.
Acceptar el que passa en el present com a part de la vida.
En el cas que la dificultat sigui inevitable li farem costat, acompanyarem, compartim i consolem.
Tractament de la dimensió funcional i ocupacional
Millorar l'ocupació.
Disminuir les barreres arquitectòniques.
Facilitar l'accés a productes de suport.
Facilitar l'accés a adaptacions.
Recomanacions i consells d'hàbits saludables.
Mantenir i incrementar les millores de la funcionalitat i la capacitat.
Connectar amb les pròpies capacitats i punts forts.
Estabilitat i coordinació. Estimulació, normalització i reeducació propioceptiva:
Moviment analític
Control motor de posició neutra
Control motor de rang de moviment no dolorós
Control motor de rang de moviment complet
Moviment segmentari funcional
Reconeixement de la cadena muscular i articular segmentària.
Activació de la cadena muscular segmentària.
Control motor CORE.
Equilibri i coordinació del gest.
Suports i ortesis.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada