Activitats creatives. Perspectiva experiencial per afrontar el dolor (Proposta de tractament 4)

 Perspectiva experiencial per afrontar el dolor (Proposta de tractament 4)

Aquestes preguntes representen el punt de partida d'un període mogut per la motivació i voluntat constant per conèixer les bases del procés atenció-salut-malaltia. Pel to de les paraules i les referències notareu que aquest treball és el resultat d'un fort impuls d'anàl·lisi intel·lectual. Si en algun moment us resulta de difícil de païr us recomano que us atureu o inclús que seguiu el vostre instint i us orienteu cap allò que us cridi més l'atenció. Segurament serà el més interessant.

El programa consta dels següents apartats:

1. Començarem abordant els conceptes de salut, benestar i malaltia, i farem un repàs de les principals vies de salut i benestar proposades per diferents escoles de pensament.
2. Posteriorment em centrarem en l'estudi del símptoma i aprofundirem en la seves dimensions com a experiència humana.
3. Després parlarem del dolor i de les diferents teories actuals en neurociència.
4. Seguidament tractarem d'abordar els fenòmens del placebo i del nocebo, posant èmfasi als mecanismes d'autocuració de què disposa la persona.
5. En quart lloc abordarem el dolor des d'una perspectiva biològica i proposarem algunes estratègies útils per afrontar-lo.
6. En cinquè lloc tornarem a abordar el dolor però des de la perspectiva analitzada a l'experiència subjectiva del símptoma i proposarem algunes estratègies útils per afrontar-lo.
7. En sisè lloc farem una classificació teòrica de tipus d'assistència per ajudar a les persones en els seus processos de salut i malaltia.
8. A continuació presentarem una proposta d'abordatge general per processos de dolor seguint les classificacions descrites a l'apartat anterior.
9. Finalment presentarem algunes teràpies alternatives que penso que poden resultar útils per algunes de les situacions exposades al llarg de la investigació.

En aquesta entrada us faig un llistat d'estratègies de solució creatives orientades a millorar la comunicació de la persona amb si mateixa, amb els altres i amb el món quan experimenta dolor.

ACTIVITATS CREATIVES

Estratègies de solució dirigides a l'experiència subjectiva del símptoma

A continuació us exposem algunes estratègies de solució dirigides a cada dimensió per tal que totes les intel·ligències col·laborin en el procés de curació.

Evitar el problema.

De vegades el problema és el problema en si mateix. Quan ens centrem en el símptoma abandonem l’atenció múltiple i ens hiperenfoquem cap el problema. 

Això ens debilita i ens fica més a dins de la dificultat. Convé reorientar l'atenció a altres aspectes de la vida, fer una cosa diferent a l'habitual, per tal de incrementar l'energia. 

Activitat 1. La casa de la persona

A continuació us mostrem algunes suggerències no imprescindibles però sí rellevants descrites per alguns membres de la filosofia presocràtica que es van preguntar: com seria una vida digna de ser viscuda? La proposta consistia en simbolitzar la vida de la persona com una casa dividida en diferents habitacions o àmbits vitals. Recomanaven mantenir les portes i finestres ben ventilades, que corrés l’aire, transitar-les per evitar que s’acumulés pols o de la foscor aparaguessin fantasmes. Les habitacions de la casa de la persona serien les següents:

Habitat. L’espai que habitem. Cura de la ment i el cos.

Aedes. L’edifici. Cura de la família i la casa.

Ambitus. Allò que prenem de l’ambient per viure. Cura del treball present i futur.

Fundus. Els fonaments. Cura de les relacions (amics, companys, clients, interessats…).

Foro. La plaça. Cura de compartir l’opinió amb la comunitat.

Terra ignota. Els estudis. Cura d’aprendre coses noves.

Creatio. La creativitat. Cura de reunir, crear i retornar al món la nostra gota de mel, allò que abans que nosaltres naixessim no existia.

Mutatio. Cura del canvi en tots els àmbits, controlar el ritme a fi que siguin els més petits possibles per facilitar la integració.

Caelus. Cura de reimaginar el que ja coneixem i explicar-nos el món amb la major vitalitat possible.

Construeix o dibuixa la teva casa vital amb les habitacions pertinents.

Perseguir els objectius.

Pels aristotèlics la felicitat té que veure amb autorrealitzar-se aconseguint els objectius. De vegades ens sentin més còmodes en una posició intermitja entre la situació actual i la situació desitjada.

Activitats. Què vull? Estratègies per connectar amb el propi desig, allò que realment ens dóna força i ens emociona. 

En aquestes activitats posarem a actuar damunt l’escenari la nostra identitat més infantil i somniadora, l’heros, la representació de l’impuls vital. Us aconsello que us deixeu portar per la vostra intuïció i innocència que tenieu quan ereu nens, jugueu a imaginar i permeteu-vos tots els futurs possibles. Més endavant ja intervindrà la nostra identitat adulta, el daimon que posa límits i pegues a les coses. Finalment destilarem una síntesti de les dues parts per extreure la nostra identitat més realista que descriurà amb encert el camp de joc de l’objectiu que ens proposem.

Activitat 1. Em connecta / em desconnecta del meu centre

Localitza una part del teu cos que representi el teu centre. A continuació pensa en tot allò que forma part de la teva vida: la teva familia, la teva parella, el treball, la manera d’emprar el temps lliure… posa atenció a cada cosa per separat i sent si et connecta o et desconnecta.

Localitza una part del teu cos que representi el teu centre i marca’l amb un punt.

Què sents quan t’hi conectes?

Pensa uns minuts en com vius la teva vida. Les coses que fas durant el teu dia a dia: la teva familia, la teva casa, les teves amistats, la teva feina, la teva manera d’utilitzar el temps lliure… 

Pensa en cada cosa per separat posant atenció a la sensació que et produeix.

Què et connecta i què et desconnecta del teu centre?

Activitat 2. Planteja una dificultat

En aquesta activitat plantejarem una dificultat que ens preocupi en aquest moment de la vida per a continuació formular un objectiu.

Tasca:

1. Hi ha alguna cosa que et preocupi i que t’agradaria consultar? Planteja una dificultat, alguna cosa que et preocupi o t’inquieti en aquest moment de la vida. Coses del dia a dia, coses importants, coses de destí… 

2. Resumeix-la en una sola frase.

3. Tradueix-la en forma de metàfora del tipus “això que em passa és com…”. Busca una metàfora vertadera, no cal que sigui bonica, bucòlica o pastoril. Pot ser punk, fosca, dura. Però és importrant que sigui vertadera per tu.

4. Observa-la i sent si et dóna força o més aviat et debilita.

Activitat 3. El canvi és inevitable

L’única cosa que no canvia és que tot canvia. El canvi és inherent a la vida. 

Activitat 4. Formula un objectiu

Com podem tirar el procés de vida endavant? En aquesta activitat formularem un objectiu que volguem aconseguir.

Tasca:

1. Planteja un objectiu, un repte, alguna cosa rellevant per tu i que vulguis perseguir. Pots plasmar la idea en forma de text o bé dibuixos i mapes conceptuals.

2. Resumeix l’objectiu en una sola frase.

Activitat 4. Pregunta-li a l’autorretrat

Parlar del que li passa a una altra persona és més fàcil que parlar d’un mateix. De vegades ens costa accedir als nostres pensaments, les nostres emocions o als nostres desitjos. Et proposo un exercici de dissocació que et pot ajudar a expressar amb més claretat.

1. Esbossa un autorretrat de tu mateix/a i respon les següents preguntes. També pots escollir o moldejar un ninot que et representi:

• Què li passa a aquesta persona? En què pensa? Hi ha alguna cosa que l’amoïni?

• On dirigeix l’atenció majoritàriament? Al present, al passat o bé al futur?

• Què vol? Si avui passés un miracle, què voldria que passés? 

• Hi ha alguna cosa que li cridi l’atenció? Que li interessi?

• De què fuig? A què s’acosta?

• Què fa temps que li sobra? Què fa temps que li falta?

• Què faria ara mateix per sentir-se millor?

• Què li agradaria aprendre avui?

• Quines serien les 7 coses que considera més importants o necessàries de la vida? 

• Quina podria ser la seva missió?

• Si fes un viatge de 10 anys en el futur què haurà viscut durant aquest temps?

• Com aniria vestit? On viuria? Amb qui voldria estar?

• Com serà el seu últim dia en vida? Escriu el seu epitafi, com el recordaran. 

• Com li agradaria viure si tornessis a néixer? Com voldria que fos la nova vida? Construeix el teu món ideal amb la imaginació.

Activitat 5. Què vull

1. Què vols? Si avui passés un miracle, què voldries que passés? Què vols aconseguir? Què t’agradaria que passés? Quin objectiu tens? Com seria una vida digna de ser viscuda per tu? Què vols que passi? Què vols aconseguir? Què t’agradaria aprendre avui?  A què t’agradaria jugar?

2. Descriu breument que vols en aquest moment de la vida.

3. Respon a les següents preguntes:

• Què sentiràs quan això passi?

• Què veuran de diferent els demés en tu? Què experimentaràs el dia que això estigui resolt? On seràs? Amb qui estaràs? Què veuràs? Què escoltaràs?

Què faràs quan això passi?

• Com podria millorar aquesta situació?

• Quina seria una bona solució per tu? 

• Quin és el següent pas a fer, la pròxima acció?  Què pots fer ara mateix per sentir-te millor?

• Ets capaç d’aplaçar el desig? 

Activitat 6. Diàleg entre autorretrats

Pinta un autorretrat de com et veus ara. Pinta un altre autorretrat de com et veuràs quan el problema s’hagi resolt. Després fes que el segon autorretrat escrigui una carta al primer, donant-li confiança en el temps, recomanacions, animant-lo a tirar endavant.

Activitat 7. La bola de vidre

Tinc aquí una bola de vidre que al·lucina el futur. Vull que em diguis què hi veus en ella. Mira la bola i imagina el teu futur. Com seria una vida digna de ser viscuda per tu? 

Activitat 8. Pont al futur

Desplega una línia del temps al terra situant el present, el passat i el futur a l’espai. Situa’t en el moment present i fes una passa al dia de demà. Com seràs el dia que aconsegueixis l’objectiu? Què és el primer que notaran els demés de diferent en etu? On ets? Amb qui estaràs? Què veus? Què escoltes? Què sents? Què fas?

Activitat 9. Percebre la solució

Què és el primer que notaran els demés de diferent en tu? On ets? Amb qui estàs? Què veus? Què escoltes? Què sents? Què fas? 

Diferència què sents corporalment a l’estat del problema i a l’estat de la solució. És més útil centrar-se a la solució, perquè ens dóna més força. Convé llançar el projecte de vida endavant.

Activitat 10. Sentir l’espai de solució

Col·loca dos papers al terra. Un represent l’objectiu aconseguit i com em sentiré quan ho aconsegueixi. En un altre lloc, en una espècie de linia de progressió, col·locar l’altre que representa com estaré jo sense aconseguir l’objectiu. Caminar pels punts i notar en quin ens sentim més còmodes. De vegades resulta més satisfactori voler una solució parcial.

Activitat 11. La solució és inevitable

La vida porta solucions imprevistes que es presenten estant a tir quan un està disponible en els escenaris adequats. Més que planificar la solució dels problemes, cal pensar que se solventen inevitablement, la vida porta la solució.

Activitat 12. La fada madrina

Imagina que 7 minuts després de la mitja nit ve la teva fada madrina i et concedeix el desig, solucionant el problema que et preocupava. Com et sentiràs demà? Què és lo primer que veuràs? Quina emoció experimentaràs? Què és lo primer que notaran els demés en tu?

Activitat 13. La ruta de l’escalador

1. Planificar la ruta. En un paper situa a dalt el teu objectiu i a la base la teva posició actual. Traça la ruta més directa des del cim a la base. Col·loca parades durant el camí, recursos necessaris, fragmenta el temps en un pla… Pots realitzar el mateix exercici utilitzant objectes (material natural, ninots, objectes de casa…) que representin els elements que configuren els mapes

2. Col·loca a sobre del mapa de l’estat actual un full en blanc que porti per títol “Com ho aconsegueixo?”. Col·loca a sobre del full en blanc el mapa de la situació desitjada.

3. Imagina’t que ets un escalador que està traçant la seva ruta per assolir el cim per la via més ràpida. Esbossa en una linia del temps els passos a seguir que siguin necessaris per passar de l’estat desitjat a l’estat actual. 

4. Principi de realitat. Limitacions i possibilitats. Anota en aquest mapa amb quins obstacles i limitacions topes i que et dificulten i t’impedeixen assolir l’objectiu. Estudia com pots convertir les limitacions en possibilitats. 

5. La linia del temps. Un cop traçades les linies més directes desglossa-les en etapes més curtes de manera que els canvis siguin els mínims necessaris. Sempre puguis procura esbossar etapes que et permetin retornar a un punt d’estabilitat i seguretat quan ho desitgis. Assumeix els mínims riscos possibles. Juga-te-la només quan sigui necessari.

Activitat 14. La missió de la meva vida

Escriu un resum de quina seria la missió de la teva vida.  Pots utilitzar un dibuix, un ninot, un heroi… que et representi. Tota acció personal prèn més sentit i força quan va dirigida a un sistema més gran que nosaltres del qual en formem part. És per aquest motiu que et pregunto,  per a quin sistema més gran que tu orientes la teva acció?

Passos:

1. Quin és l’objectiu més important de la teva vida? Què t’agradaria aconseguir? Com t’orientes a això? Escriu la missió de la teva vida en 24 paraules.

2. Dues línies més avall escriu què t’agradaria aconseguir en els pròxims 10 anys o d’aquí 10 anys. Què hauràs viscut durant aquest temps? Com aniràs vestit? On viuràs? Amb qui voldràs estar?

3. Dues línies més avall, què t’agradaria aconseguir aquest any? Com t’agradaria estar?

4. Dues línies més avall, què t’agradaria aconseguir avui?

És important que la missió de la teva vida i el que t’agradaria aconseguir avui tinguin alguna concordança.

Preguntes existencials de suport:

Com podria viure una vida digna de ser viscuda?

Quines són les 7 coses que consideres més importants o necessàries de la vida?

Activitat 15. Si tornés a néixer

Si tornés a néixer…

Com t’agradaria viure si tornessis a néixer? Com voldries que fos la nova vida? Construeix el teu nou món ideal.

Activitat 16. L’últim dia

L’últim dia…

Com seria el teu últim dia en vida?

Activitat 17. Epitafi

Escriu el teu epitafi, com et recordaran.

Activitat 18. Una altra humanitat és possible

Què volem ser com a humans? Què i com creus que hauríem de ser?

En aquesta activitat reflexiona sobre la consciència crítica d’espècie. Quin creus que seria el millor futur de l’espècie humana. Som humans en construcció.

Activitat 19. Construcció d’un projecte personal i comunitari

En aquesta activitat et proposo la construcció d’un projecte pel desenvolupament personal i comunitari. Aprendre transformant el món.

Convé que segueixis els següents passos:

• A qui va dirigit el projecte? Qui són els destinataris?

• Quines necessitats tenen i es pretén atendre?

• Quina és la missió del projecte?

• Qui forma part de l’equip del projecte?

• Diferencia diverses posicions perceptives que analitzin el projecte. Viu l’escena des d’altres terrasses existencials. Posa’t-se a les sabates dels altres i tornar a les teves,

• Dissenya l’arbre dels problemes que poden sorgir durant el procés.

• Planifica el projecte i dissenya la línia del temps.

Activitat 20. Els meus somnis

Al despertar-te escriu en un paper tot allò que recordis del somni i dona-li una continuació mitjançant una acció a la vigília. Observa si el símptoma reinsisteix o bé canvia.

Satisfer els sentits.

Pels hedonistes la felicitat té que veure en satisfer els sentits i evitar el dolor. En casos de molta activitat mental pot resultar útil connectar amb la intuïció posant en joc el pensament sensorial. Segons la Programació Neurolingüística en ocasions no culminem els nostres desitjos perquè la seva formulació ens remet a una imaginació inadequada.

Activitats. Què em fa sentir això? Reconnectar amb les pròpies percepcions sensorials i emocions.

Activitat 1. Construeix una atmosfera per atendre a la percepció.

Descriure l’espai que t’envolta en paraules que expressin imatges. Després en sons. Després en sensacions. Finalment en olors.

Activitat 2. Com era el món abans de les paraules

Com era el món abans de les paraules? Com percebies el món quan eres petit, abans que sabessis parlar? Com percebies la realitat? Com et comunicaves amb els demés? Prova de recordar les primeres imatges, sons, sensacions, olors i sabors de la teva vida i descriu amb paraules les percepcions que tenies. L'objectiu consisteix en atendre a la percepció en comptes d’interpretar.

Activitat 3. La primera pregunta

La primera pregunta que formula un infant és “això què és”? Aquesta pregunta i la resposta pertinent li permet anomenar el món, passar d’estar a existir. Cada llengua abarca diferents matisos de la realitat, una manera d’entendre el món. Quin és el teu diccionari personal? Quants matisos coneixes per descriure la complexitat de la realitat? 

Activitat 4. Contactar amb el monstre i fer-lo partícep del sistema

En aquesta activitat imaginem que coneixem un nen o una nena que ha imaginat un monstre que habita a la seva habitació. Això la té horroritzada i no la deixa entrar tranquila a la seva habitació. Com l’ajudem?

Una manera pot ser dient-li que el monstre no existeix a la realitat, que és un constructe de la seva ment. Això nega l’existència d’allò que percep i pot no ser suficient perquè l’esborri definitivament de la seva consciència, segurament encara farà més present la seva representació. 

Una altra proposta pot consistir en acceptar la seva percepció i ajudar-la a donar-li un lloc que li permeti conviure amb satisfacció. Per exemple podem preguntar-li: 

• Com és aquest monstre? 

• I si el fem una mica més petit? 

• I si li canviem les dents afilades per unes flors de colors?

• Pinta el monstre i fes que altres persones el redecorin.

• El monstre s’acaba fent familiar i inclús es pot convertir en aliat, forma part de la nostra vida i ens ajuda. 

Activitats 5. Distorsió sensorial d’una dificultat

En aquesta activtat et proposo que facis de director de cinema i reformulis les impromptes i submodalitats sensorials d’una escena, en aquest cas una que representi una dificultat.

La proposta consisteix en introduir petites variacions a les imatges, sons, sensacions, olors i sabors, que modifiquin la dificultat a partir d'una percepció que ens doni més seguretat i força.

Què veus? De quin color? Què sents? Quin timbre? Què olores? Des de quina posició? Et veus a tu mateix o ets la càmera que filma? 

Activitat 6. La reimpromta amb la línia del temps

Connecta't amb la sensació física que et genera molèstia. 

Desplega una línia del temps al terra situant el present, el passat i el futur a l’espai. Situa’t en el moment present i connecta't amb la sensació. Recupera amb la memòria un episodi del passat que sentissis aquesta sensació. Fes una passa enrere i viatja a aquell escenari.  

On ets? Amb qui estàs? Què veus? Què escoltes? Què sents? Què fas? 

Repeteix el mateix exercici remuntan-te a 2 episodis més.

Finalment busca la primera vegada. Quan vas sentir per primera vegada aquesta sensació? Quina va ser la primera vegada que el teu cos va aprendre a reaccionar d'aquesta manera?

Resol o modifica mitjançant una acció aquella situació que va provocar la teva reacció corporal.

Activitat 7. Tasques de percepció sensorial.

• VISTA

• Preparar el cos per mirar

• Descriure imatges externes i internes

• Dibuixar la imatge recordada

• Copiar

• Capturar una imatge de la realitat (fotografia)

• Pintar amb colors sense dibuixar traços

• Percebre mosquetes al cel

• Cicles de llum i color

• Arc de Sant Martí

• Distorsionar la imatge

• Amb lupa i microscopi

• Amb prismàtics i telescopi

• OÏDA

• Preparar el cos per escoltar

• Descriure sons externs i interns

• Reproduir el so

• Capturar el so de la realitat (gravadora)

• Distorsionar el so

• Amb altaveus

• TACTE i CINESTESIA

• Preparar el cos per sentir (massatge)

• Descriure sensacions externes i internes

• Posició

• Discriminació de posició (compàs)

• Grafoestesia 

• Pes

• Temperatura

• Distorsionar la sensació

• OLFACTE

• Preparar el cos per olorar

• Descriure olors externes i internes

• Distorsionar l’olor

• GUST

• Preparar el cos per assaborir

• Descriure sabors externs i interns

• El sabor de la meva saliva

• Distorsionar el sabor

Mantenir un estat personal vital.

El llarg viatge de l’aquí i ara. Pels budistes la felicitat té que veure en mantenir l’estat independentment del que passa l’exterior. Com ens afecten personalment els assumptes de la vida? Quin és el nostre estat base d’afrontament tant de les adversitats com de les experiències satisfactòries? Quines preguntes ens fem que ens acosten o ens allunyen del nostre desig? Com funciona el nostre diàleg intern?

Activitats. Què em fa sentir això? Reconnectar amb les pròpies emocions.

Activitat 1. L’atenció

De l’interior a l’exterior i viceversa. Com t’orientes i et relaciones amb tu mateix, amb els altres i amb el món? La direcció de la mirada, l’orientació del cos…?

On dirigeixes la teva atenció? T’orientes més a la representació de referències internes o a la percepció de les evidències externes? 

Què et diu l’instint? Què o quin fenomen et crida l’atenció?

Busca un fenòmen que et cridi l’atenció.

Activtat 2. L’estat corporal (respiració, tensió muscular, postura, gest…)

Posa atenció al teu’estat personal present. Des de quin estat corporal t’orientes i et relaciones amb el món? Què experimentes quan es presenta la dificultat?

1. Atén les sensacions que experimentem al cos. Tens alguna sensació corporal al experimentar el problema? A quina part del cos? Les pessigolles a la nuca, la pesadesa a les espatlles, la pressió al pit… Què et fa sentir això? Què et fa sentir això aquí i ara?

2. Atén la respiració. El moviment del tòrax, de la panxa, de l’esquena, de la pelvis.

3. Atén a la postura que adoptem i els gests habituals. La posició dels peus, dels genolls, de l’esquena, dels braços, l’expressió dels músculs de la cara…

4. Atén l’estat emocional. Atendre a allò que sentim. Amor, tristesa, ràbia, por… i on ho sentim. I què sentim quan sentim això. Què et fa sentir aquest problema? Quina emoció sents?

• Les meves emocions

• El que sento

• El que sento quan sento

• Totes les emocions porten a la vitalitat. Pregunta la intenció beneficiosa de cada emoció.

5. Atendre l’estat mental (operacions psicolingüístiques). Atendre a allò que ens diem a nosaltres mateixos, pensaments, expectatives… Apareix algun tipus de diàleg intern? Amb quin missatge? Què et dius a tu mateix? A qui et remet aquest missatge? A què atribueixes que et passi això? Quines són les causes? De vegades no només té que veure amb la meva vida sinó amb altres, herències familiars…

• Diàleg intern

• Somnis

6. Atendre a quins sistemes majors em connecto (la maldat, la vida, la familia…). Atendre a quins escenaris em remet el conflicte.

Activitat 3. Diàleg intern

Revisa els teus correus electrònics o missatges de WhatsApp o fins i tot les teves cartes. Llegeix alguna conversa que hagis mantingut per aquestes vies i fixa't en els teus textos:

- Marca les paraules que et resultin significatives. Són més aviat positives o negatives? Tens més a afirmar el que penses o negar-ho?

- Quines paraules sols utilitzar més sovint?

- Amb quines altres coses tenen a veure cadascuna de les paraules que has triat? Pensa-ho d'una manera intuïtiva.

- Quina emoció et fan sentir?

- Anomena qualsevol d'aquestes paraules i nota com impacta al teu cos. A quina part del cos? Et dóna vitalitat i força o te la treu?

- Si penses en aquesta paraula triada sents desig de fer alguna cosa? O inhibeix la teva acció?

- Realitza un diccionari subjectiu amb aquestes paraules. És a dir: defineix-les en funció del que signifiquen per a tu.

Activitat 3. Quin cos sóc?

Com està el teu cos? Des de quin estat corporal t’orientes i et relaciones amb el món? Com perceps sensorialment el món? Quins són els límits de la nostra sensorialitat?

Farem un exercici de dissociació utilitzant la metàfora de l’ànima i el cos. 

1. Explora el teu cos com si fos la primera vegada que visquessis en ell. Imagina que ets una ànima vella i portes millons d’anys viatjant per l’univers en forma de diferents cossos i ara estàs a punt d’incorporar-te en un cos nou. 

2. Posa antenció als peus, les cames, les cuixes, la pelvis, el cul, l’abdomen, el tòrax, els braços, les mans, el coll, la cara, el cap, les espatlles, l’esquena… 

3. També a les teves dimensions, la sensació de pes de cada part, la postura i les asimetries, la força i el to muscular, la respiració, la pell, les zones de pèl, els ulls, el cabell. També a la teva olor, el gust de la saliva… 

4. Pots ajudar-te utilitzant miralls. També pots experimentar amb el teu cos caminant, corrent, saltant, estiran-te, voltejant… Toca’t, respira’t, sen-te a tu mateix.

Activitat 4. El cos estructural. La matèria en construcció i remodelació

Beure aigua i menjar aliments ens permeten construir-nos a partir de la matèria del medi. Respirar ens permet combustionar aquests aliments per produir l’energia necessària per realitzar els processos vitals a partir de l’oxigen del medi ambient. També ens permet el·liminar residus gasosos com el diòxid de carboni fruit de la combustió cel·lular. Moure’ns ens destrueix però permet orientar i direccionar com ens construïm. Descansar ens permet  construir-nos.  Orinar ens permet el·liminar residus líquids al medi. Defecar ens permet el·liminar residus líquids i sòlids al medi. El sexe ens permet reproduir-nos.

 

Activitat 5. Modificar conscientment l’estat corporal per un de major vitalitat.

• Respiració conscient.

• Control mental de les tensions.

• Modificar la postura.

• Percussió per deixar anar càrrega.

• Escoltar música.

• Ballar.

• Cantar.

• Representar diferents estats mitjançant el teatre.

• Passejar per un espai natural.

• Dibuixar.

• Pintar.

• Donar forma al fang.

• Taller de manualitats.

• Cuinar.

• Cuidar l’hort.

• Massatge.

• Activitat física.

• Sudoku.

• Mandala.

Activitat 6. Connecta amb l’estat de satisfacció, 50 minuts diaris.

Activitat 7. Millorar els hàbits de vida.

Atendre a l’alimentació. Menjar aliments i no consumir productes. Ordenar àpats i dedicar-hi un temps necessari per mastegar i digerir.

Atendre a l’activitat física. Exercici físic diari variant les intensitats i durades. Individual i en grup.

Atendre al descans. Planificar descansos per activar els sistemes de reparació i regeneració.

Visitar escenaris on el problema no es produeix.

Els problemes es produeixen en contextos i cada espai ens remet a un tipus d’informació. La configuració de l’espai remet inmediatament al conflicte. Com es diu en el teatre: els espais tenen memòria. Habitar diferents ambients, un canvi d'aires, ens pot ajudar.

Activitats. Com percebo el temps i els espais que habito? Estratègies d’abordatge de dificultats espai-temporals.

Activitat 1. Sentir l’espai

1. Tanca els ulls i abraça't. 

2. Abraça a algú, algun arbre, objecte. 

3. Agafa objectes, camina per l'escenari.

4. Balla amb algú.

5. Fes volar un estel. 

6. Puja dalt d'un arbre... sent l'espai que ocupen les coses.

7. Percep el cel de nit, el subsòl, l’horitzó, l’ambient, alça la vista.

8. Percep l’espai entre elements.

9. Emmarcar la realitat amb un marc.

10. Sent l’espai calculant distàncies

11. Sent l’espai tocant amb un pal

12. Sent l’espai jugant a la petanca

13. Sent l’espai passant objectes

14. Sent l’espai dibuixant traços a terra o a l’aigua

15. Calcula les distàncies del paisatge.

Activitat 2. Limitat i ilimitat.

Surt al camp de nit i observa l'espai que et rodeja.

1. Percep l’espai de tal manera que pensis que estàs veient tot l'univers observable des de la Terra. 

2. Ara imagina que vius a l'era medieval i el cel que et rodeja és una esfera limitada.

3. Sent la diferència.

Activitat 3. De la vall a dalt de la muntanya

Pensa en una dificultat. Puja a dalt del cim. Repensa-la. Baixa a baix a la vall. Quins canvis faries?

Activitat 4. El món en 2 metres

Surt al camp i traça un cercle al teu voltant. Observa els fenòmens de dins del cercle durant 1h. Quin munt de relacions pots descobrir?

Activitat 5. Descriure l’espai

1. Descriu en paraules o fes un dibuix de l’atmosfera i l’escenari d’un espai que et cridi l’atenció.

2. Ara descriu en paraules o fes un dibuix d’altres espais com la primera casa, la primera aula, un espai on passessis les vacances…

3. Descriu altres espais significatius per tu.

Activitat 6. Canviar d’escenari

On es produeix el problema? On passa més? On passa menys? Quin és l’escenari excepció? A quins espais no es produeix la dificultat? Hi ha algun lloc on mai passi?  

1. Desplaça’t a un escenari on millori el símptoma. 

2. Exericici de teletransport a un escenari on no apareixi la dificultat/trànsit hipnòtic. Posa’t còmode, tanca els ulls i mentre adoptes una posició relaxada i introspectiva imagina que viatges a un atre escenari on el teu cos torna a sentir-se vital i fort.

Activitat 7. Passejar per un espai natural

Fes un passeig en un espai natural i connecta amb la ment sensorial i emocional. Posa atenció a què sents al cos i observa la vida de les coses. Connecta amb l'espiritualitat de la natura, allò essencial i autèntic de la qual tots en formem part. 

Activitat 8. Emportar-se l’espai de seguretat.

Agafa un element que simbolitzi l'espai de seguretat com si fos un amolet. Per exemple si a casa teva no apareix el símptoma, agafa un objecte, una pedra del jardí o qualsevol cosa que t’hi vinculi. Guarda-t’e’l a un lloc accessible i revisita l’espai de la dificultat. Què canvia?

Activitat 9. La piràmide protectora.

Construeix mentalment una piràmide protectora que t’envolta al teu voltant. També pots utilitzar una bola transparent. Es tracta d’una cambra invisible feta d’un material indestructible que suporta altes pressions i temperatures. A dins un està plenament segur. Desplaça’t per diferents zones on es produeix el símptoma. 

Activitat 10. L’arbre familiar

1. Dissenya un arbre familiar utilitzant els noms, les edats, cercles, quadrats i linies per establir les relacions. No et deixis de posar casaments, divorcis, malalties, morts, avorts, abandomanents, exiliats... tothom hi té cabuda i per ordre d'aparició de grans a petits. També pots plasmar tabus, secrets familiars…

2. Segueix amb l'exercici anterior utilitzant ninots, objectes simbòlics... i fes que interectuin, resol gestes pendents, perdó, agraïments, amors inacabats...etc. 

Canviar de punt de vista.

Segons el punt des del que enfoquem la realitat prenen importància unes coses o unes altres. Posar-se en diferents posicions ens pot ajudar a ampliar camp.

Activitats

Activitat 1. Primera, segona, tercera i metaposició

1. Relata la dificultat en primera persona (el món tal i com el veig jo).

2. Relata la dificultat en segona persona (el món tal i com el veu l’altre).

3. Relata la dificultat en tercera persona (el món tal i com el veu algú no vinculat a la relació).

Activitat 2. Descripció múltiple de la realitat: joc de barrets.

Creus que existeixen altres maneres de veure la mateixa situació diferents a la teva?

Posa’t altres barrets. Per exemple:

1. Busca altres persones que hagin viscut aquesta dificultat. Presents, passades...arxius històrics...som humans i vivim experiències de felicitat i patiment similars. Com ho fan fer per seguir endavant amb vitalitat. Com van aprendre?

2. Què t’aconselleria aquesta persona? Què faria en el teu lloc? Què diria el teu…?

3. Fes-te la mateixa pregunta amb personatges d’altres èpoques.

4. Disfressa’t d’algun personatge i mira’t al mirall. Què en pensa aquest personatge d’aquesta situació?

5. Aprendre dels més intuïtius: els nens

6. Aprendre dels més experimentats: els ancians

7. Aprendre dels més propers socialment: els animals domèstics 

8. Aprendre dels mapes col·lectius: les altres cultures

9. Aprendre d’allò més essencial i autèntic: LA NATURA

10. Materialitza la dificultat cosificant el símptoma, i observa-la desde dins, fora, per sobre, per sota, a través, al voltant…

Activitat 3. Adverbis de lloc

Observa la situació problemàtica des de diferents perspectives com si es tractés d’un objecte. 

Activitat 4. Pensament lateral

Per a què serveix això a més del que serveix?

Reunir les parts en conflicte.

Pels orientals la felicitat té que veure amb el que no és dual, tot està reunit. Més que ser feliços busquem ser complets. Cal integrar la tristesa, la insatisfacció, la mort, el fracàs, el buit com elements que formen part de la vida. Si els donem l’esquena es converteixen en focus de patiment. Quin tipus de trànsits abordem davant la incertesa?  De vegades ens desconnectem de nosaltres mateixos i apareixen comportaments alineants, repetitius i desconfiats dels nostres propis recursos i capacitats. Altres vegades connectem amb nosaltres mateixos i convertim l’adversitat en un aprenentatge.

Les 4 subpersonalitats són: - L'eficient. Quan aflora l'estrés ens posem eficients. Com és aquesta part en tu? Quin símbol li atorgaries? De quin color és? Quan estàs en aquesta part on la sents al cos? Des de quan coneixes aquesta part? A quina edat va formar part de mi? Amb qui té que veure dins del teu arbre genelògic: és més herència o transmissió del pare, de la mare, d'algun germà major, algun parent? Quin missatge et dóna? Per exemple, abans de res ordena't, programa't. Abans de res tranquilitza't, sigues eficient. No et preocupis, jo estic aquí pel que necessitis. - La simptomàtica. Moltes vegades construïm símptomes per protegir-nos d'algo més greu. Per exemple, la tristesa. La melancolia. L'ansietat. Algunes fòbies. L'insomni. De vegades semblen enemics, però si ho pensem, venen a protegir-nos d'algo major. Lo que semblen símptomes difícils ens protegeixen d'algo pitjor. L'amnesia davant un record altament desagradable ens protegeix d'un infart. És com si l'inconscient digués encara no et veig preparat per aguantar tot això, genero amnesia et faig oblidar tot, i quan et senti més capaç aniré donant-te més destells d'allò que va pasar en aquell moment. Quina forma té en tu? Quin missatge et dóna? des de quan està en tu? I com és? Què genera en tu?

Les dues primeres protegeixen la part infantil. - La infantil. És la més vulnerable. No sap formular textos. Quan li preguntem a un nen petit quèt et passa? Per què et passa? Com et trobes? I no sap respondre, només expressa emocionalment. No sé. Només plora. Només es riu. No sap expressar-la. Pot ser la base de dificultats majors, traumes. Com és aquesta part en tu? On està al teu cos? Quina emoció et fa sentir? Quin missatge et dóna? Des de quan la coneixes? Quan va començar a consolidar-se? De qui l'has heradat? De qui l'has après? Amb qui té que veure?

- El jo no dual. La part més profunda. El que no escull. Integra tots els aspectes de la vida. Història de la bellesa i la lletgesa. El que només habita la bondad, la bellesa, la veritat genera una gran sombra. La sombra és allò que pertany a la nostra personalitat però neguem. No vull odiar, no vull estar enfadat. EL nostre inconscient de vegades està endadat, és violent. Convé tenir els amics a prop i els enemics encara més a prop. Sinó a les pesadilles aparaixeran, donaran pel sac, venen de l'àrea negada. L'inconscient és molt directe, molt paleolític, molt ancestral. Accepta les polaritats, l'harmonia i la disharmonia, l'amor i el desamor, la pau i la guerra. No vol dir que li agradi o que la practiqui. Sinó que accepta i li dóna un lloc en el seu sistema cognitiu a això aparentment negatiu. La informació es converteix en coneixement quan integrem polaritats, parts contràries. Les formes terapèutiques positives o bondadoses obliden la sombra, lo negatiu de la vida. Només podem visitar el paradís si coneixem o tenim present l'infern. Com és aquesta part no dual en tu? On habita en el teu cos? D'on arrenca? Quan de temps fa que la coneixes? Quan temps fa que et visita? Des de quina edat? D'on ve generacionalment? És més del llinatge matern, el patern? Quin missatge et donaria?

Escriu, pinta o expressa aquests quatre missatges que et dónen les diferents subpersonalitats. I sobretot com es relacionen entre ells. Si alguna d'elles no té res a veure amb les altres tres, alguna cosa em fet malament, alguna cosa hem construït de manera defectuosa. 

El creixement, fet que converteix la informació en coneixement profund i saviesa, té a veure amb la interacció d'aquestes quatre subpersonalitats.

Activitats. Qui sóc? Exercicis per recuperar la pròpia identitat. 

Activitat 1. La metàfora

En aquesta activitat sintetitzarem en una sola frase quin és el nostre estat personal en aquest moment de la vida. Busquem instal·lar una imatge a la ment dels que ens escolten. 

Expressa amb una metàfora com està en aquest moment de la vida.

La fórmula pot ser  “sóc com…”. Recomanem que s’utilitzin verbs per induir moviment.  

Activitat 2.  L’autorretrat

1. Fes un autorretrat de tu mateix/a utilitzant 4 colors. 

2. Seguidament pregunta al personatge:

• Quina edat té?

• A qui s’assembla?

• On mira?

• Què pensa?

• Què sent?

• Què faria si es pogués moure?

• Què li agrada? Què no li agrada?

• Quines habilitats i destreses té?

Activitat 3. Representar-se

Qui sóc jo? Qui més? Com sóc en aquest context? I en aquest altre? Quins rols hi jugo? Com participo els diferents sistemes? D’on vinc? Cap on vaig? Què m’agrada? Què m’interessa? Què faig? Què voldria fer?

1. Aprendre del jo:  representa la teva figura al mirall, en una fotografia, en un dibuix realista, en un dibuix simbòlic o una caricatura, en una pintura realista, en una pintura simbòlica, describin-te en paraules, moldejan-te en una escultura realista, una simbòlica, estampan-te en un relleu, treatralitzan-te, ballant…

Activitat 4. El meu centre

1. Localitza una part del teu cos que representi el teu centre i marca’l amb un punt. Què sents quan t’hi conectes?

2. Pensa uns minuts en com vius la teva vida. Les coses que fas durant el teu dia a dia: la teva familia, la teva casa, les teves amistats, la teva feina, la teva manera d’utilitzar el temps lliure… Pensa en cada cosa per separat posant atenció a la sensació que et produeix.

3. Què et connecta i què et desconnecta del teu centre?  

Activitat 5. La meva ombra

1. Observa la teva ombra en tots aquells aspectes que també t’identiquen però que mai mostres en públic. Aquella part de la personalitat que portem tant amagada en alguns racons de dins nostre. Normalment són característiques que no són aprovades pels contextos socials amb els quals estem vinculats. Sobrepassen els límits del que és bo, del correcte, del que cada cultura considera normal. És allò que etiquetem com dolent, incorrecte, anormal.

2. Expressa en un paper com és aquest personatge.

3. Què diria la teva ombra si pogués parlar? 

Activitat 6. Personalitats i subpersonalitats.

Altres jo: mostra diferents autorretrats de parts teves que no mostris però que també formen part de la teva identitat.

1. Plasmar en un dibuix el Jo públic i privat o representar-lo en teatre.

2. Jo familiar, jo laboral, jo creatiu

3. Jo homo sapiens, jo...

4. Jo vago, rondinaire, somiador, crític, realista, impulsiu, reflexiu, sentimental…

5. Jo rei, fada, príncep…

6. Jo nen, nena, nòmada, sedentari…

7. Jo extrovertit, introvertit, comediant, dramàtic…

8. Jo xivato, guarro, delinqüent, apaciguador...

9. Preguntar i rebre consell dels arquetips negats a la infància, la creativitat reprimida: el torpe, el andrajoso, el deslenguado, el fanfarrón, la mujerzuela, el avaro i el donnadie.

Activitat 7. Polaritats en conflicte

Descriu diferents parts de tu mateix i pren consciència de quina funció o rol ocupen a la teva vida. Quina és la seva intenció beneficiosa? Amb què t’ajuden? En quines situacions t’estorben?Detecta quines parts de tu mateix estan en conflicte i estableix un diàleg fèrtil entre les dues parts.

Activitat 8. Carta dirigida a una subpersonalitat de si mateix.

Apareixen algunes veus conegudes o desconegudes en tu quan es presenta la dificultat? Com es confronten? Quin missatge i consell aporta cada una com a vies per recuperar la vitalitat? 

1. Escriu una carta dirigida a tu mateix, a una part de tu amb qui sents que estàs lluitant. 

 

Activitat 9. El meu germà bessó

Imagina que tens un germà bessó. Com seria físicament i psicològicament? Què faria? A què es dedicaria?

Activitat 10. El meu nom

Per què et dius així? Quina història hi ha redera el teu nom?  Per què et dius com et dius? Per què et diuen així? Qui et va posar el teu nom? Què significa pel teu grup de pertinença? Quines jerarquies i moviments familiars hi havia aleshores?

1. Escriu la història del teu nom.

2. Si et diguessis d’una altra manera com et diries?

3. Escriu la història del teu pseudònim. 

4. Com et diries si fossis un superheroi? 

Activitat 11. Fantasmes

Fes un dibuix de personatges viscuts en somnis o representacions internes que t’impactin però que et costi de posar paraules.

Activitat 12. Grups de pertinença

1. L’estructura de l’arbre. Fes un esbós de l’arbre geneològic de la teva familia. Cercles dones, quadrats homes. Nom i cognoms. Edat. En el cas de mort data de defunció i edat. Anota també els aborts. Anota situacions significatives: divorcis, trasllats, abandonaments, malalties…

2. Missions familiars i gestes pendents. Fes un dibuix de cada personatge i una descripció breu de la seva vida. Anota les missions familiars.

3. Secrets i tabú. Anota alguns secrets familiars i temes tabús.

4. La Vida cura a la Vida. Fes un tótem de cada personatge mitjançant ninots, catifes o peces i col·loca-les en un taulell. Observa les relacions que s’estableixen entre ells. On miren i com orienten els seus cossos. 

5. Quins monstres hi ha? De què tenen por? Cossifica el monstre i mira’l als ulls. Desplaça’l a un lloc del sistema on no molesti però que estigui present. Pregunta-li què vol?

6. Rendeix-te valent! Pensa en quines mirades, abraçades o gestes pendents hi han per tal que tots els membres estiguin en pau. Expressa, perdona i recupera la salut.

Activitat 14. La línia del temps

1. Traça una linia del temps amb els episodis més rellavants de la teva vida.

2. Reclull recursos personals de la linia del temps

3. Quin és l’origen d’aquesta creença? Desmuntar creences amb la linia del temps. 

4. Quina va ser la primera vegada que el meu cos va aprendre a comportar-se d’aquesta manera? La reimpromta amb la linia del temps

5. Situa uns episodis futurs que t’agradaria viure.

Activitat 13. L’autobiografia

Un ésser humà és una història.

1. Traça una linia del temps amb els episodis més rellavants de la teva vida.

2. Descriu alguns records significatius. 

3. Descriu alguns espais significatius. La primera casa, la primera aula…

4. Relata una autobiografia mítica.

5. Pots reconèixer alguns personatges benefectors, ajudants del camí? I malfectors, ogres? Pregunta i escolta els seus missatges.

6. Relata una autobiografia realista.

Canviar la percepció del temps.

El temps d’agenda o cronològic el percebem de manera lineal, induïnt a la idea de progrés futur. El temps dels ritmes naturals el percebem de manera cíclica i repetitiva, induïnt a la idea d’estabilitat i etern retorn. Per percebre un cal inhibir l’altre i viceversa. No poden percebre’s a la vegada. També podem diferenciar el valor del temps en quantitat, cada segon val el mateix que l’anterior, o qualitat, hi ha moments més significatius. En condensació o rapidesa o dilatació lentitud del seu pas. Al final el temps ho cura tot. El canvi vol un temps de maduració necessari, però és inevitable i la vida, com a condició interna que té, cura la vida. De vegades les oportunitats es presenten estan en el lloc adequat en el moment adequat.

Activitats. Com percebo el temps i els espais que habito? Estratègies d’abordatge de dificultats espai-temporals.

Activitat 1. Percebre el temps

1. Recordes què has esmorzat aquest matí? 

2. Què és el primer que has fet quan t’has llevat?

3. Què vas sopar ahir?

4. Què vas fer el cap de setmana passat?

5. Recordes alguna anècdota de fa més de 5 anys? Recordes què feies quan eres petit?

6. Col·loca cada experiència en un lloc de l’espai. Notes que has creat una línia del passat?

7. Fes el mateix amb experiències futures i traçaràs la línia del futur. 

8. Quan uneixes les dues línies i et situes al mig estàs traçant la línia del temps com si d’una cinta de cel·luloide es tractés.

Activitat 2. Diferents percepcions del temps.

El temps d’agenda o cronològic el percebem de manera lineal, induïnt a la idea de progrés futur. El temps dels ritmes naturals el percebem de manera cíclica i repetitiva, induïnt a la idea d’estabilitat i etern retorn. Per percebre un cal inhibir l’altre i viceversa. No poden percebre’s a la vegada. També podem diferenciar el valor del temps en quantitat, cada segon val el mateix que l’anterior, o qualitat, hi ha moments més significatius. En condensació o rapidesa o dilatació lentitud del seu pas. Al final el temps ho cura tot. El canvi vol un temps de maduració necessari, però és inevitable i la vida, com a condició interna que té, cura la vida.

1. Percep la velocitat vital de les situacions, la condensació i dilatació del temps.

2. Percep el temps lineal i continu. 

3. Percep el temps fragmentat i contrasta’l amb el temps circular (cíclic de les estacions, el dia i la nit…).

4. Percep el temps quantitatiu (cronos)i contrasta’l amb el temps qualitatiu (kairós).

5. Construeix un episodi futur.

6. Reconstrueix un episodi passat.

7. Percep el temps com un tot infinit sense inici ni fi.

8. Percep el temps com un tot finit.

Activitat 3. Percebre el temps a la dificultat

1. Quan apareix la dificultat? Quan no? Quan i com va començar? A què ho atribueixes?Com ha anat evolucionant?

2. Traça una linia del temps que plasmi l’inici i evolució fins el moment actual de la simptomatologia. Escriu una cronologia fins el moment actual per dates.

3. Escriu la situació personal prèvia i durant l’inici. Com era la teva vida abans del símptoma?

4. Com estàs en aquest moment de la teva vida.

Si no funciona fer una altra cosa.

La ment exploratòria ens ajuda a comprendre quan posem a prova les nostres capacitats i actuem al món. I ara què faig? Quina és la pròxima acció? Hi ha alguna acció que quedi inhibida quan tinc aquesta dificultat? Com empitjora el problema? Com millora? Quines són les conductes implicades en el problema? La solució consisteix en sortir del patró repetitiu i fer una cosa diferent a l’habitual. Si el que fas no funciona, fes una altra cosa. La reinsistència d’intents de solució fallits acaba sent el problema.

Activitats. Com em comporto en aquest context? Estratègies per reconèixer conductes i inaccions des d’un enfoc sistèmic.

Activitat 1. Les meves accions

• És impossible no comportar-se. és impossible no comunicar. Quin gest i postura adoptes? Què

• Quines són les teves reaccions habituals en situacions crítiques d’estrés? Reaccions i hàbits d’aprenentatge comuns davant l’adversitat: congelar-se, fugir, lluitar i dialogar

• Què fas quan apareix el problema? Què deixes de fer?

• Quin és l’origen d’aquest comportaments

• Quina va ser la primera vegada que el teu cos va aprendre a compotar-se d’aquesta manera? Quina funció tenia? És útil en aquest moment?

Activitat 2. Comportaments i etiquetes

Descriu algun comportament que no sigui acceptat en una situació. Conductes socialment considerades anormals. En quina altra sí que seria adequada?

Connectar amb les capacitats i punts forts.

Les persones més intel·ligents emocionalment són gent capaç de saber quines variables estan sota el seu control i operar sobre elles en contextos hostils i caòtics. Això els converteix en éssers lliures.

Activitats. Com penso i em parlo a mi mateix/a? Recuperació de recursos i capacitats personals. 

Activitat 1. Capacitats i recursos

1. Quines capacitats serien adequades per afrontar aquesta dificultat? Quins recursos serien útils? Quines capacitats serien adequades per afrontar aquesta dificultat? 

2. Quins recursos i capacitats portes amb tu? Quins són els teus punts forts? En què ets hàbil o destaques? Amb què ets i has estat competent? Quines virtuts tens? Quin do?

Activitat 2. Superpoders

Si fossis un superheroi quin poder tindries?

Activitat 3. Recursos personals a la línia del temps

En quines situacions has estat competent a la vida?

Revisar les creences limitants i obrir-se a creences fèrtils i possibilitadores.

Pels sufistes la felicitat té que veure amb com m’explico al meu interior el que passa a fora. Convé construir una imatge fèrtil i vital sobre el que ens passa. Per això cal que ens donem permís a reimaginar el món d’una manera diferent a com el coneixem. L’anàlisis ens ajuda quan hem d’enfocar l’atenció. Això què és? Quin és el mecanisme redere d’això? Per què això és així? Quin és l’origen d’aquesta creença?

Activitats. Com penso i em parlo a mi mateix/a? Abordatge del diàleg intern, creences limitants

Activitat 1. Diàleg intern

Escriu el teu monòleg interior amb un bolígraf.

Activitat 2. Creences limitants i possibilitadores

Control. Què depèn de tu? Què no?

Activitat 3. L’origen de la creença

Traça una linia del temps que plasmi l’inici i evolució fins el moment actual de la simptomatologia. Quan i com va començar? A què ho atribueixes?

Com ha anat evolucionant? Situació personal prèvia i durant l’inici. Com era la teva vida abans del símptoma? Com estàs en aquest moment de la teva vida? Expressa-ho amb una metàfora: «sóc com…». Hi ha altres maneres de veure la mateixa situació diferents a aquesta? Què significa per tu això que perceps?

Traça una línia del temps personal, familiar i cultural respecte la creença.

Activitat 4. Significats

Hi ha creences potenciadores i debilitants. Discursos emancipadors i sotmetadors.

A què atribueixes això que et passa? Quin és el discurs? Què creus que està motivant tot això? Amb quins principis i creences enfrontes aquesta adversitat?

Com t’expliques al teu interior el que passa a l’exterior?

Això que et passa es com què…? Què significa això per tu? Com et fa sentir? Et dóna força o te la treu? Què més o quina altra cosa vol dir aquesta dificultat? Amb què té que veure? A què et remet? Què més? Què et recorda? Què més? Què significa això per a tu?

Quins són els límits de la nostra imaginació?

Quina intenció beneficiosa té aquesta dificultat? Què ha canviat a la teva vida? 

Activitat 5. Segueix la frase: «de repèn sents una pessigolla a l’esquena que et porta  a la ment un pensament. De què es tracta?»

Acceptar el que passa en el present com a part de la vida.

Pels budistes la felicitat té que veure en no desitjar el que ja ha passat ni el futur que ha de venir i cel·lebrar el que ens passa en el present integrant-ho com a part de la vida. Cada ritual té el seu dia de l’any.

Activitats

Activitat 1. M’oriento al que tinc o al que em falta

Pren consciència si t’orientes al que ja tens o a allò que encara et falta. Si et fixes més en les similituds o en les diferències. 

Convé valorar el que tenim, estimar-ho i, posteriorment, orientar-nos satisfactòriament cap a objectius que volguem aconseguir

Fonts:

El·laboració pròpia.

Apunts de filosofia pràctica del Dr. Bernardo Ortín Pérez. 2016-2023.