SEM / PEM. Perspectiva experiencial per afrontar el dolor (Proposta de tractament 1)
Perspectiva experiencial per afrontar el dolor (Proposta de tractament 1)
En aquesta entrada us mostro una estratègia inspirada amb el model PEM i SEM de Lorimier Moseley, investigador de referència en el camp de la neurociència del dolor.
Estratègies terapèutiques del SEM/PEM per abordar el dolor:
Quan els detectors de perill perifèrics (receptors sensorials) envien un missatge al cervell indicant que una part del cos podria estar en perill, el cervell contrasta la informació amb les nostres experiències prèvies, la informació dels nostres sentits, altres sistemes del cos i allò que ha estat après durant el curs de la nostra vida. Tot són estímuls que faran que el cervell evalui més perill o més seguretat al món. I en conseqüència el dolor es veurà modificat en una o altra direcció.
Si el cervell decideix que té més proves convincents que hi ha Perill En Mi (PEM), protegeix el nostre cos produint dolor, per la qual cosa que actuarem en conseqüència per poder reduir el perill. Si té més proves convincents que hi ha Seguretat En Mi (SEM), no necessitarà actuar o en baixarà l'extensió i/o intensitat. Aquest Protectòmetre intern supervisa constantment l'equilibri de PEM i SEM.
Els PEM poden associar-se a altres sentiments així com l'estrès, la tristesa i la ira; així mateix poden ser llocs particulars, gent, pensaments o activitats..
Un mal dia pot ser el resultat d'un o més PEMs, més que un simple moviment o tasca física.
Identificar SEMs – ja siguin bons records de llocs, passar temps amb certes persones, o moviments i activitats com ballar o pescar – i incloure'ls més a les nostres vides, pot fer-los pesar més que els PEMs.
Alguns SEMs podrien ser PEMs, exemples d'ells són els menjars dolços o greixos, que et poden fer sentir millor immediatament, però també poden actuar com un PEM a mitjà i llarg termini.
Identificar PEM individuals, i no agrupar-los tots junts, pot donar opció a reeducar el Protectòmetre.
Alguns PEM es poden convertir en SEM, com per exemple, rebre els resultats d'una radiografia i explicats amb cura, ressaltant els punts positius, poden convertir-los en SEM.
L’objectiu és detectar quins PEMs i SEMs (o dimensions de l’experiència) està mantenint la senyal de perill (Perill En Mi) i canviar-la per una que ens reconnecti amb la vitalitat (Seguretat En Mi). La bioplasticitat permet al sistema de dolor ser reentrenat. Exposar al cervell a nova informació o recordar situacions o activitats que es trobaven plenes de missatges de seguretat (SEMs) és una bona manera de reeducar el sistema. El truc no és evitar tots els desafiaments de la vida, emocionals o físics, és reeducar el sistema del dolor per bregar amb ells. Per aconseguir-ho utilitzarem tècniques creatives com la maièutica, la teràpia breu i estratègica, la programació neurolingüística, la psicogenealogia, la teràpia sistèmica, la teràpia gestàltica, la teràpia psicoanalítica, la teràpia de miralls, la teràpia cognitivo-conductual i d'altres estratègies de psicoteràpia.
Factors que contribueixen a l’experiència del dolor:
Orientació de l’atenció.
- Imagina que trepitges un clau en el jardí.
- El dolor rapta i focalitza la nostra atenció.
Dimensió sensorial del dolor (el que capto amb els sentits). La dimensió sensorial de les situacions, allò que veig, escolto i sento quan apareix la dificultat o visualitzo la solució. Aquesta és la base amb la que construïm els nostres discursos. La programació neurolingüística presenta eines valuoses en aquest sentit.
La informació sensorial o senyals sensorials (qualsevol informació que parteixi dels nostres sentits, incloent el propi cos), necessita ser examinada pel nostre sistema nerviós central. L’evaluació d’aquestes senyals és extremadament completa i àmplia: inclou la memòria complexa, processos de raonament, emocions i inclús consideracions sobre les possibles conseqüències de la resposta (Wall P.D. 1999 a Explicando el Dolor).
El dolor de vegades sembla que es comporti d’una manera extranya. Per exemple et pots clavar un clau al dit i no adonar-te’n fins que veus sang a la zona lesionada.
Al revés, quan el nostre sistema sensorial no capta cap senyal, com pot ser un tumor o un càncer malgrat estigui en perill la nostra vida no sentim dolor, perquè el cervell no li arriba cap senyal provinent del focus de lesió i, per tant, no ens avisa protegint-nos, de manera que es va desenvolupant sense ser detectat.
Un dia gris, pel fet de veure aquest color, pot induir un estat de tristesa, i aquesta emoció activar el dolor.
Un dia assolellat millora els ànims, la llum indueix un estat de benestar, i aquesta emoció baixa el dolor.
El dolor i la nocicepció són fenòmens diferents. El dolor no es pot inferir únicament de l’activitat de les neurones sensorials. Les amenaces poden procedir de menjars que augmenten la inflamació intestinal, per exemple. En diem estímuls interoceptius.
Els fisios enviem estimuls adequats perque el cervell els capti i elabori una resposta analgèsica de benestar. Poden ser estimuls mecanics, inflamatoris, fred, calor...sensuals a la pell, de pressió fins al múscul. La clau és com interpreta el cervell lestímul que donem. Cal conèixer què necessita el cervell per reorganitzar la funció. I enviar els millors estímuls perquè això es produeixi. Aquesta visió no exclou les teràpies físiques sinó que els posa en el lloc que èticament els pertoca. No curem. No som sanadors. És la persona qui es cura. El fisio catalitza processos que el cos i el cervell fan el que calgui per canviar del mapa malaltís al mapa de salut. Mireu la definició de dolor. Experiència. Els psicòlegs són especialistes en comprendre els processos cerebrals. Els fisios són especialistes en generar estímuls perifèrics al cos. Els nutris estímuls interns. Els educadors en aprenentatge i canvi.
La forma dels comprimits (pastilles) juga un paper important en l’efectivitat de la medicació. Les càpsules transparents amb boles vermelles a l’interior són més efectives que les de boles blanques, i aquestes són més efectives que els comprimits de colors, i aquests són més efectius que els quadrats sense cantons, i aquests són més efectius que els rodons (Buckalew, L.W; K.E. Coffield, 1982).
Dimensió emocional del dolor (el que em fa sentir). La dimensió emocional, com vivim el patiment i el benestar. La teràpia gestàltica presenta eines valuoses en aquest sentit. Les amenaces poden procedir de sentiments com l'ansietat, l'estrès o fins i tot la infelicitat. l'estrès, la tristesa i la ira. La nostra percepció del dolor no es limita a una mera sensació. Els sentiments desagradables, la por i l’ansietat formen part integral de l’experiència del dolor. En un assaig al Cleveland Clinic, un equip d’investigadors dirigit pel neurocientífic Andre Machado van recórrer a l’estimulació cerebral per manipular aquest component emocional en 10 pacients que patien dolor neuropàtic crònic com a seqüela d’un ictus. En varis pacients van registrar una millora en la qualitat de vida, la sensació de benestar i d’independència, tot i no experimentar cap reducció en el grau d’intensitat de dolor en si.
Dimensió metafòrica del dolor (el que em fa pensar o creure). La dimensió de les metàfores (els missatges de l’experiència i com ens expliquem el que ens passa). La teràpia junguiana presenta eines valuoses en aquest sentit.
Una petita lesió en el dit índex provocarà més dolor en un violinista que en un ballarí professional. (Moseley, G.L. 2003. A Explicando el Dolor). Això és així perquè resulta més amenaçant en el context del violinista.
La falta de comprensió del dolor per exemple un dolor persistent sense explicació augmenta en intensitat respecte una lesió ben identificada a la pell degut al diferent grau d’amenaça i la resposta d’afrontament en forma de por o seguretat.
Quanta més informació té una persona sobre una cirurgia i el dolor postquirúrgic menor dolor percep i menys analgèsics necessita.
Dimensió racional del dolor (el que em fa raonar). La dimensió de les causes (a què ho atribuïm), les creences i les expectatives de futur. El psicoanàlisi presenta eines valuoses en aquest sentit. recordar pensaments i sentiments també són impulsos nerviosos.
Causes. Les dones que han sigut intervingudes per mastectomia i que atribueixen el dolor a una recidiva del càncer, tenen un dolor més intens i desagradable que aquelles que ho atribueixen a una altra causa, independentment del que estigui passant realment als teixits (Smith WB, Gracely, 1998 a Explicando el Dolor).
Si l’acupuntura es practica per un acupuntor xinès, a una dona xinesa a Xina té millors resultats que si es realitza per una dona no xinesa fora de xina a un home xinès. Les expectatives hi fan molt en l’efecte placebo dels tractaments.
La percepció de falta de control incrementa el dolor.
Dimensió exploratòria del dolor (les accions que faig i deixo de fer). La dimensió dels comportaments. La teràpia breu i estratègica presenta eines valuoses en aquest sentit.
El dolor és una resposta protectora que et porta a fer (o deixar de fer) alguna cosa per protegir la part del cos dolorosa.
Dimensió de connexió a camp (els escenaris implicats). La dimensió temporal, espaial i de grups de pertinença.
Les amenaces poden procedir de llocs que ens fan sentir insegurs.
Les amenaces poden procedir de gent que ens fa sentir malament o ens menysprea. Fins i tot podem imitar patrons dolorosos d’altres persones amb les qui estem vinculades emocionalment. És el cas del síndrome de Couvade, on el pare sent els dolors del part de la mare. I és que hi ha cultures on es considera que quan més dolor senti el pare més bon pare és. Algunes dones han de cuidar literalment el seu marit quan neix el nen.
Si tenim un gra, farà més mal al apretar-lo si anem a una primera cita amorosa o a una entrevista de treball.
Els rols de gènere, sexisme, càrregues laborals…
El dolor és més intens en homes que són evaluats per dones (Levine FM, 1991. Explicando el dolor). De la mateixa manera, si estan acompanyats per la seva dona, si és molt atenta i carinyosa patiran més dolor que aquells que tenen una dona menys afectuosa i atenta.
El dolor de queixal és molt més intens a casa qua quan ja hem arribat a la consulta del dentista perquè ens hi posi remei.
Els ritus d’iniciació són un bon exemple de com influeix la cultura amb el dolor. Alguns rituals impliquen lesions severes però rarament es descriuen com a doloroses si l’individu està convençut del que va a fer, per exemlle accedir a l’edat adulta o accedir a Déu.
Una cremada de sol per un nòrdic és menys dolorosa que per una persona que viu al Mediterrani.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada