Activitats de relaxació (visualitzacions)

Visualitzacions

Aquestes preguntes representen el punt de partida d'un període mogut per la motivació i voluntat constant per conèixer les bases del procés atenció-salut-malaltia. Pel to de les paraules i les referències notareu que aquest treball és el resultat d'un fort impuls d'anàl·lisi intel·lectual. Si en algun moment us resulta de difícil de païr us recomano que us atureu o inclús que seguiu el vostre instint i us orienteu cap allò que us cridi més l'atenció. Segurament serà el més interessant.

El programa consta dels següents apartats:

1. Començarem abordant els conceptes de salut, benestar i malaltia, i farem un repàs de les principals vies de salut i benestar proposades per diferents escoles de pensament.
2. Posteriorment em centrarem en l'estudi del símptoma i aprofundirem en la seves dimensions com a experiència humana.
3. Després parlarem del dolor i de les diferents teories actuals en neurociència.
4. Seguidament tractarem d'abordar els fenòmens del placebo i del nocebo, posant èmfasi als mecanismes d'autocuració de què disposa la persona.
5. En quart lloc abordarem el dolor des d'una perspectiva biològica i proposarem algunes estratègies útils per afrontar-lo.
6. En cinquè lloc tornarem a abordar el dolor però des de la perspectiva analitzada a l'experiència subjectiva del símptoma i proposarem algunes estratègies útils per afrontar-lo.
7. En sisè lloc farem una classificació teòrica de tipus d'assistència per ajudar a les persones en els seus processos de salut i malaltia.
8. A continuació presentarem una proposta d'abordatge general per processos de dolor seguint les classificacions descrites a l'apartat anterior.
9. Finalment presentarem algunes teràpies alternatives que penso que poden resultar útils per algunes de les situacions exposades al llarg de la investigació.

Parlar del que més t’ha marcat a la vida et fa sentir més viu. Per aquest motiu les visualitzacions emprades en aquest treball estan basades en alguna experiència satisfactòria de la vida dels pacients aportades a partir de l’entrevista. Penso que és convenient aprofitar-ne el seu potencial per millorar l’efectivitat de la tècnica.

Una visualització és una representació mental d’alguna cosa formada a través de la imaginació. El cervell pot arribar a interpretar episodis imaginats com a reals i generar el mateix tipus de respostes a tots els nivells en ambdós casos. És per això que convé induir a la ment a un estat de relaxació tant profund que la informació que rebi el cervell sigui interpretada pel subconscient.  

Per tal de crear una representació mental el més real possible cal decorar-la amb elements que impregnin de realisme el pensament. Aquests elements han de sorgir de la informació que captem els sentits: com el color, la llum, l’escalfor, la frescor, la perspectiva, la textura, l’olor, el so, el moviment, el gust... 

Abans de realitzar una visualització cal tenir en compte les següents premisses:

• El pacient s’ha de sentir còmode i relaxat sense que cap receptor del seu cos reclami dirigir-hi l’atenció. Recomanem portar roba còmode, descalçar-se sense tenir fred als peus i estirar-se al damunt d’una superfíce ferma però còmode (una colchoneta).

• S’ha de tenir en compte que l’ambient on es realitza ha de tenir unes condicions de temperatura, so, olor i lluminositat agradables que facilitin la relaxació.

• Cal fer una relaxació física prèvia (en aquest cas hem utilitzat els exercicis del mètode Jacobson) per tal que el pacient trascendeixi més enllà del cos com a estructura física, entrant en contacte amb els seus pensaments.

Durant aquest període de quatre setmanes hem realitzat dues visualitzacions diferents. La primera visualització l’hem aplicat a la tercera setmana i la segona visualització a la quarta setmana.

Primera visualització: 

Ens trobem en una platja prop de la muntanya. Aquesta platja és una caleta tranquila i apartada que s’hi ha d’accedir baixant per unes escales que van delimitant la vora de la muntanya. L’aigua es veu cristal·lina, brillant, es poden contar les pedres submergides a dins. Ens estirem a la sorra en un racó que ens ha cridat l’atenció. Fem petits moviments amb tot el cos per tal d’adaptar-nos al relleu de la sorra. Deixem a ambdós costats del cos i les cames separades de manera que estiguem perfectament còmodes. Sentim com l’escalfor del sol acarícia la nostra pell. Tot el nostre cos nota com ens anem recarregant d’energia. Al cap d’una estona notem que ja ens ha pujat la temperatura i decidim aixecar-nos i acostar-nos cap a l’aigua. Toquem amb un peu la sorra mullada, posem l’altre i una ona ens mulla fins a l’alçada dels turmells de forma suau i progressiva. Notem el contrast del peu calent i l’aigua freda. Decidim entrar dins l’aigua notant la frescor d’aquesta. Comencem a nedar de forma fàcil i còmode fent braça. Notem com l’aigua passa entre les nostres mans. Descansem un moment i ens relaxem amb els ulls tancats fent “el mort” flotant a la supefície, escoltant l’aigua que ens rebota al cos pel ritme de les petites onades (silenci 40 s). Quan portem una estona sortim de l’aigua i tornem a notar el contrast entre el fred i la calor. Ens asseiem al damunt d’una tovallola i contemplem la lluminositat purpurina del mar, la forma de les pedres, l’ombra i el color verd dels pins dels costats, escoltem el cant dels ocells barrejats amb el so del mar. La sensació de benestar és màxima. Finalment, decidim tornar cap a la muntanya.

Segona visualització: 

Ens trobem estirats balancejant-nos rítmica i suament en un sofà amb coixins. Al costat, a uns 3 metres, tenim les restes d’una foguera que hem fet durant el sopar del dia anterior. Només queden algunes llums vermelles de la brasa i l’olor a llenya de pi. L’ambient en el qual estem inmersos és d’un silenci i una calma absoluts. No hi ha cap pressa, el temps passa molt més lent que de costum. Gairebé s’atura. Observem el cel i no es veu ni una sola estrella, tot és fosc. Ens imaginem que hem retrocedit remuntant-nos a l’inici de tot, com si haguessim entrat a la màquina del temps. Sóm uns espectadors del futur que tenim el privilegi de viure l’inici de la creació de l’Univers que coneixem, quan encara no hi havien éssers vius, planetes, estrelles ni galàxies. Pensem que d’aquí va sorgir tot el que sóm ara. D’entre tot el cel negre al cap d’un segons se’ns apareix la primera llum, com si d’una minúscula bengala es tractés. És el gran esclat del Big-Bang, el qual el veiem des de molt, molt lluny. Estem protegits, no hem de patir. Com un flaix, el cel fa es veu d’un blanc brillant un instant i de cop, altra vegada negre. A continuació, al cap d’uns segons, comencem a veure alguns punts brillants blanquinosos (són la formació de les primeres estrelles). L’energia comença a transformar-se en matèria. Al cap d’uns segons més, veiem un altre cúmul d’estrelles d’un color blavós separades a uns quatre dits del cúmul anterior. Successivament i de forma progressiva, van neixent estrelles del no res per tot el cel: algunes vermelles, d’altres blavoses, d’altres platejades, algunes daurades... cada racó de cel es va omplint de punts lluminosos dibuixant formes molt curioses. Fins i tot, podem apreciar la silueta rosada brillant de la pols interestel·lar sorgida de les grans explosions de les col·lisions i mort de les estrelles, com les que es veuen a les pel·lícules. Mai no haviem vist un cel així. És un autèntic espectacle dotat d’una màgia especial. Veiem alguns estels que tracen arcs de llum al firmement. Podem veure les primeres galàxies. Ens apropem a una d’elles la qual té una forma espiral i un color blanquinós que ens crida l’atenció. És la Via Làctea. Observem la forma d’aquesta i l’enorme quantitat d’estrelles que la formen. A un costat d’aquesta, cap a l’esquerra, observem una estrella que ens crida l’atenció pel seu color més atarongit. Ens hi apropem. És el nostre Sol. Observem els planetes i satèl·lits més pròxims a aquest. Ens quedem parplexos uns minuts deixant-nos envaïr pel territori. Ens sentim com uns autèntics ciutadants del cosmos. Posem atenció a un dels planetes. És la Terra. Ens endinsem una mica entre l’atmosfera i obsevem que tot el planeta rebossa de vida. Ens quedem pensant en aquest fenòmen durant uns segons. Han passat moltes coses en aquest temps. Posem consciència en el fet que tota aquesta vida ha sorgit de l’atzar i el caos de les estrelles. Ens adonem que la vida és el resultat lògic d’estar en el lloc adequat en aquestes circumstàncies. Ens sentim molt afortunats de ser vius. Ens posem de costat al sofà i veiem entre unes muntanyes els primers raigs de llum del dia. Els punts estel·lars lluminosos es van amainant i la llum del sol va omplint de groc i blau tot el cel. Sentim el cant dels ocells més matiners. Observem alguns núvols que es mouen impulsats pel vent, pintats per aquest groc i blau. La foguera del costat ja està totalment apagada. Mirem el retllotge i observem que l’agulla de les hores gairebé no s’ha mogut. Ha estat una experiència plaent, de retrovament en el naixement del que és un mateix. Hem viscut el que tantes religions i cultures veneren. La sensació de viure és un acte plaent. La relaxació i benestar són complets.

Fonts:

Apunts d'el·laboració pròpia extrets del Grau en Fisioteràpia a l'Escola Universitària Gimbernat (2008-2013)