El palau de la torre

Palau-sator, poble d’estil medieval us diré en forma de cargol (si us agrada voltar pels camins de camp i flairar el fonoll parasitat per aquests éssers llefiscosos amb closca) o si preferiu d’ensaïmada (pels qui us agradi esmorzar dolç o cobrir l’embotit amb pa de coca de Ca la Francisqueta).

Una sola déu ubicada al Mas Pou abasta d’aigua els 4 termes del municipi de Palau-Sator: els Boades Sant Feliu i Sant Julià, Font-Clara i el boscós Pantaleu.

Què hi trobarem?

Aparcarem el cotxe al costat de l’església als extramurs dedicada a Sant Pere amb absis de mural revolucionari i cop de vara del Generalísimo. Tres restaurants cadascun amb les seves bèsties: una mula, una euga i 2 gossos. Tres torres de defensa. La torre de les hores (que només conta les serenes i dóna nom al municipi), un conmovedor museu rural dels Frigola, un antic safareig, un abeurador (ara foro de reunió dels veïns i veïnes del poble). Una hortícola de la Marissa, una botigueta de Fleca i Queviures com a punt diari d’una altra donassa amb do de comptable, la Francisqueta. Un CAP on visita cada dijous la metgesa. Un castell ara propietat del pintor de cognom Rocasans i a qui dóna la primera part del nom del municipi. I molts gats, porcs, vaques, viudes, coloms i turistes d’arreu i de can fanga badant “que macus” o rondant els porshes i lamborginis. Eps! Ens deixàvem en Toti amb la seva guitarra, de la mateixa fusta que els fills de Cal Foro, fundadors de la Cobla la Principal de la Bisbal.

Pa de coca, melmelada de xíndria i meló, hortalisses de primera, làctics de la llet Nostra, arròs de Pals salpebrat i llamàntol, coulant casolà de 8 minuts de forn… a Palau no passareu gana ni sed. 

Vistes als Carmany Gros i Petit de Pals, les 7 Medes. El sagrats triangle, rodona i quadrat del Montgrí, al fons el Cap de Creus, enfarinats els Pirineus i els suros tenyint de verd les Gavarres. 

Camps i camps de ferratge i oliveres. A migdia la Muntanya Seca habitada per famílies de pins, quatre espàrrecs, porcs senglars, alguna guineu si esteu de sort i molt de romaní. Ara amb els camins aixemplats, menys foc i més jeep’s i btt’s.

Al vespre passejant tranquilament pels carrers de pessebre se us despertarà l’instint carnívor amb la flaira de carn a la brasa i també els sensors de perill per esquivar les rodes dels patinets de la mainada.

A la nit tantes estrelles com vulgueu. La fressa de la tramuntana a l’hivern, els grills i les cigarres a l’estiu i les gates amb zel com ànimes en pena per Carnestoltes.

Ben comunicat, epicentre i confluència de camins que porten directes als gelats i magdalenes de Pedratallada, als íbers i recuits d’Ullastret o als ferros escultòrics del Josep Coll de Llabià. 

Aquest és el poble on vaig anar a petar al conèixer la meva dona i on vaig formar la meva tribu com a patern familias. Concretament al carrer la Mosca, a la casa a tres vents anomenada Cal Foro.