Apunts de Karlfried Graf Dürckheim i la Teràpia Iniciàtica

Karlfried Graf Dürckheim i la Teràpia Iniciàtica

Esperit Zen

Cada un de nosaltres som Buda. La mort del jo i l'experiència del Ser Essencial la qual ens vincula amb tots els éssers. 

Busquem una experiència temporal i, en segon lloc, una transformació duradera, un Despertar.  

Vies de l'autor pel despertar:

- La meditació (zazen).

- El tir amb arc.

- El dibuix.

- Les arts en general (dansa, cant, kárate, art floral, aikido, ninots...).

L'objectiu de les tasques no és el perfeccionament sinó el desenvolupament interior de la persona, la transparència interior que l'alliberi dels lligams amb el món, l'apego a les coses.

Aprendre una tècnica i desenvolupar-la són coses diferents.

La importància del cos

Cal aprendre a percebre's a un mateix en el propi cos. Però no sota la mirada dels nostres mals físics, sinó en relació als canvis que el Ser Essencial ens preescriu. Les senyals d'aprenentatge. Cal captar la senyal, l'oportunitat de la tasca preescrita, l'ikigai. En aquell moment es produeix una transformació gradual del cos conforme amb el Ser Essencial i que l'acompanya en totes les situacions de la vida. L'exercici s'orienta en aquesta direcció de trascendència a través del cos. 

Mirar la persona és mirar el cos i mirar el cos és mirar la persona. El diagnòstic derivat d'una aparença física adquireix un enfoc d'indicador vital. Els gests, les dolències, les tensions, la postura... manifesten la situació vital de la persona en el seu camí de trascendència. 

Pràctiques com la grafologia i la quirologia (lectura de mans) adquiereixen un altre significat.

Una entonació falsa, una mirada poc diàfana, una compostura artificial o abandonada són reflexos de la desconnexió de la persona amb el seu Ser Interior.

Centrar-se en el Hara, el centre del cos. Quan un es connecta amb el seu centre no hi ha res que el pugui desviar ni parar en ell la corrent de la força universal de la vida, ni res pot impedir que visqui plenament la seva pròpia trascendència. 

Per aquest motiu convé aprendre a mantenir-se en el centre en tot moment durant les activitats diàries, afrontar el món des del nostre centre. 

Hi ha símptomes que no tenen que veure ni amb el cos material ni amb la ment. Sinó amb fines vibracions electromagnètiques que es troben bloquejades i que no circulen adequadament. La força interior queda bloquejada, el prana que es diu a la India i el ki a Japó. Si existeix una deficiència o debilitat aquesta força no entra per la persona i si hi ha un bloqueig no flueix. Quan es torna a posar en ordre el sistema torna a circular l'energia i el símptoma desapareix. 

Les característiques de la connexió amb el Ser són la plenitud (la força en tot allò que vivim), l'ordre (la tendència a una forma determinada) i la unitat (atracció cap el Tot, la unitat amb el jo i amb els altres).

Sentir la força interior, el valor a un mateix i la connexió amb els altres.

La força ha de consolidar-se en el Ser, no el que sabem, tenim i podem. 

La personalitat condicionada pel món, la tribu i grups de pertinença, no és la mateixa que la preescrita pel Ser.